El perquè de tot plegat!

¿Fer realitat els somnis? ¿Fer que la nostra il.lusió es comverteixi en forma de vida? Nosaltres hem decidit que ja ha arribat el moment de posar fil a l’agulla i tirar endevant un  projecte molt  important per les nostres vides.  Agafem  la motxila i viatjarem per allí on ens porti el dia a dia. No sabem si serà una volta al món o, com nosaltres l’anomenem, un viatge llarg, però el fet es que marxem a veure món, aparquem per un temps, llarg o curt, depen com t’ho miris, els nostres projectes i marxem xino xano a voltar…

 

Ja hi hem posat data, el projecte està sobre la taula i tot sembla molt senzill a priori. Marxem al juny d’aquest any, amb un vaixell cap a Roma, i a partir d’aquí ja veurem que passa. La idea: passejar per la costa mediterranea un parell de mesos i despres endinsar-nos cap a Turquia i deixar-nos portar cap a la India, el sudest asiàtic, Oceania i Estats Units i sud Amèrica, però el viatge s’anirà fent mentre avancem…

El fet que marxem en vaixell no es una casualitat, i es deu a dos motius principalment: volem evitar tant com sigui possible viatjar en avió, volem gaudir dels trajectes,trepitjar la terra i sentir els canvis de cultures i de paisastges lentament mentre avancem, sense pressa, sentint que no estem de vacances si no disfrutant d’una il.lusió que fa molt de temps que teniem en ment…l’altre es donar continuitat al viatge que ja fa quatre anys van fer l’Eric i la Marta i que despres de portarlos a voltar i treballar per sudamèrica gairebé dos anys, van finalitzar tot agafant aquest mateix vaixell que els va portar cap a Barcelona la primavera de l’any 2006…(http://www.bolivioncerrado.com/index.htm)

Potser abans de començar el viatge en si, l’unic que voldriem agraïr per adelantat es que les nostres families ens hagin ajudat a fer molt més facil del que pensavem prendre la decisió de marxar, i que ens hagin ajudat al llarg dels anys a sentir aquesta passió tant gran per viatjar i veure món, i que ara sembla que portarem al súmmum tot iniciant aquesta aventura tant increïble…com va dir un amic fa poc a una boda, el moment es ara, ni avans ni despres, aprofiteu-lo i feu realitat els vostres somnis!