KALIMERA!

Yasa (Hola!). Ja estem al ferry que ens ha de portar des de Creta fins a Rodas, i d’ali a l’illa de Kos i per fi Turquia…així doncs sembla que en un parell de dies acabarem les nostres aventures per Europa. A Grècia hi hem estat gairebé dues setmanes. A finals de juliol varem agafar el bus que ens portava del sud d’Albania cap a Ionnina. I efectivament el bus ens va deixar a mitjanit a les afores de Ioannina…uf! Varem haver de caminar gairebé cinc quilometres fins al camping, instal·lar-nos, sopar i investigar a quin hora era el primer bus cap a Meteora. Varem fer nit a Ioannina, prop del llac i ben aviat pel matí ja érem camí de Meteora. Meteora son una mena de muntanyes estil Montserrat amb tot un conjunt de monestirs als quals els monjos només hi podien accedir pujant-t’hi amb politja…ara, restaurat i obert per als turistes, l’accés es fa pujant un munt d’escales a cadascun dels monestirs. Es un lloc preciós, i a més ens varem allotjar al camping Vrachos, amb piscina i unes vistes espectaculars de Meteora. Només hi havíem d’estar una nit, però al final varem estar-hi tres….i mes que hi hauríem estat, però el viatge continua i no es fa viatge si no s’avança…ay! Bé, la següent parada, Delfi, on estava l’oracle de l’antiga Grècia, tot just dos cents quilòmetres al sud de Meteora….dos cents quilòmetres, cinc autobusos, molts diners i sis hores de viatge. Per sort el càmping també era amb piscina i unes vistes panoràmiques del golf de Corint increïbles. Es veia també un poblet molt petit just a sota al camping i vam pensar que seria un bon lloc per sopar, després d’uns 25 min caminant i perduts pel poble amb una gana de llop, vam aconseguir trobar una taverna molt autèntica, per degustar un bon Souvlaki.  (mireu les cuines i en veureu alguna foto!!) Les ruïnes de l’antic oracle son realment boniques…i ho diem nosaltres que no som massa de veure pedrotes. Hi ha un estadi molt ben conservat i un teatre que déu ni do, i el temple d’Atenea, del qual encara es conserven (creiem que restaurades) tres columnes i un pòrtic força macos. Allí, caminat per les ruïnes ens varem creuar amb l’Alex i la Silvia, una parella de Cornella. Eren molt macos, bona gent, i a més, casualitats de la vida, ella fins feia dues setmanes també havia estat treballant per acciona, al mateix departament que el Victor, però a un altre obra….carai, que petit que es el món!!! I res, el que havia de ser una nit a Delfi, van acabar sent dues. A part de que s’hi estava bé, tant al camping de Meteora com al de Delfi, havíem de fer temps fins a l’arribada a Grècia d’en Jacob i la Lidia, que han vingut a fer part de la ruta amb nosaltres aprofitant les vacances. Doncs bé, ja novament relaxats vam carregar les motxilles i ens vam dirigir cap a Nafpaktos….i el mateix, cent quilòmetres, gairebé quatre hores de viatge. Si teniu pensat visitar Grècia aneu amb conte amb els horaris tant dels autobusos com dels vaixells, es bastant lamentable. Bé, Nafpaktos és la ciutat front a la qual va tenir lloc la batalla de Lepanto. El port es preciós, i la fortalesa que hi ha al capdamunt del turó que protegeix la ciutat també es espectacular, i tot el conjunt es un regal per a la vista. Per altra banda Nafpaktos es un lloc on hi va el turista local, no hi ha gaires estrangers, i no hi ha ni hostals ni càmpings ni allotjaments barats…però vet aquí que quant ja estàvem desesperats amb les nostres motxilles sota un sol de justícia, la Laura va entrar a preguntar a un petit hotel espectacularment ben decorat…jo no apostava un duro, però veient que no sortia hi vaig entrar jo també. Resulta que el gerent de l’hotel tenia una habitació lliure per aquella nit i li interessava omplir, així que al final ens la va deixar per tan sols 50 euros, el preu més barat que havíem trobat fins al moment…i tot d’una, nosaltres que buscàvem l’allotjament més barat de la ciutat ens vam trobar en un hotel cinc estrelles superior, una habitació espectacular, un bany amb una dutxa de màrmol magnífica, connexió a Internet gratis i un buffet d’esmorzar realment increïble…uf! Quina sort. A més l’staff de l’hotel van ser molt atents, i el gerent, increïble. Fins i tot quant marxàvem (després d’haver fet una hora tard pel checkout) ens van donar una ampolla d’aigua fresquíssima pel viatge…total, que el que costava gairebé 150 euros o varem aconseguir de xiripa per tan sols 50…jeje. Aquí a Nafpaktos vam visitar, a part del castell i el port, el museu privat de la batalla de Lepanto…tot eren reproduccions de quadres i banderes, realment no ens va agradar massa. Però bé, el que si ens va agradar va ser la platja, molt neta i tranquil·la. I sobretot, a part de l’hotel, el fet que fos un lloc turístic però de turistes grecs. I així va arribar el dissabte, el dia en que els nostres col·legues arribaven a Atenes, així que cap allí vam anar, aquest cop en un autobús d’una companyia privada. El viatge va ser còmode i ràpid, en tot just hora i mitja havíem fet els dos-cents i escaig quilòmetres fins a la capital, i d’ali cap al hòstel que teníem reservat prop de la plaça Omonia….al vell mig del barri mes podrit d’Atenes, una ciutat que tota ella sembla estar una mica podrida. Tot el barri, i la plaça sobretot, estava plena de “Yonkis” que o bé s’estaven xutant o anaven amb la xeringa amunt o avall buscant diners o algun lloc on caure rodons. Evidentment, les putes, els tuguris, alcohòlics, sense-sostre i tota la resta de “submundo” acompanyava l’escena. Per rematar-ho, al hòstel no tenien constància de la nostra reserva i només els quedava un llit lliure, així que a corra cuita, amb ajuda del tio del hòstel, i contactant pel xat amb en Jacob que encara era a Barcelona, varem aconseguir tres llits més a un hòstel a l’altra punta del barri, i així, per fi, aquella nit vam poder dormir tots en llit però en dos hòstels diferents, un a cada punta del pitjor barri de la ciutat. Per cert, que aquest barri està a cinc minuts caminant del centre, a tocar del museu arqueològic, el qual varem visitar, i inclou entre d’altres edificis l’ajuntament, es a dir, que no es que estiguéssim a un suburbi, sinó que tota la moguda estava al bell mig del centre.

P1050937

Bé, a Atenes, ja amb Jacob i Lidia vam estar un parell de dies, visitant el museu arqueològic, el Partenó, el barri de Plaka, (que està just sota el Partenó i on es concentra gairebé tota l’activitat turística), i el bar del Hòstel, on vam conèixer multitud de “viajeros”, americans, alemanys, finlandesos, belgues, canadencs, australians, madrilenys i d’alguna altre racó més. La veritat es que la ciutat ens va desapassionar una mica, i el barri on estàvem molt, massa xeringues, així que no vam dubtar en agafar el primer vaixell cap allí on fos, i l’únic que tenia places lliures els següents dies era el de Creta. Així que cap a Creta. Heraklion, la seva capital ens esperava després de vint hores de viatge, que van ser gairebé vint i dues perquè  estan encara a Pireus (el port d’atenès) ens van fer baixar a tots del vaixell per una falsa amenaça de bomba…ay, ay, ay! De bon matí, després de dormir al vaixell, vam desembarcar a Heraklion i tot seguit varem agafar el bus cap a Plakias, un petit poble de la costa sud de l’illa on després de mirar opcions i opinar, ens va semblar que podia estar bé per passar-hi un parell de dies…. i va ser un encert, ja que allí, de nou, ens vam trobar amb poc turisme estranger, unes platges molt boniques i  sobretot una oferta de petits apartaments a primera linia de costa realment econòmics. El nostre ens costava 45 euros la nit tots quatre, amb cuina, aire condicionat i una terrassa magnífica de cara al mar. Hi estàvem tan bé que ens hi hem passat tres nits, gaudint de la platja, d’alguna petita excursió als voltants (unes coves i uns túnels molt bonics travessant els penya-segats que rodejaven la vila…) i un dia vam llogar un cotxe i vam visitar la platja de Preveli, on hi ha la desembocadura d’un petit riu que forma unes gorges precioses on també varem gaudir d’una excursió encantadora, banyant-nos als bassals del riu, observant bitxos i plantes, i caminant entre aquelles parets tant escarpades…de tornada cap al poble vam endinsar-nos cap a les valls interiors de l’illa. Preciós. Pobles on semblava, i gairebé podríem assegurar, que feia anys que no veien un turista. Però llàstima que tampoc semblava que haguessin vist mai una gasolinera, així que apurats per no quedar-nos tirats enmig d’aquelles viles, vam haver d’anar fent via molt lentament aprofitant el cotxe en punt mort a les baixades per no gastar i que poguéssim arribar fins a la gasolinera més propera, que ningú sabia del cert on era. Al final un xaval, l’Elvis (toma ya, el rey del rock!) va pujar al nostre cotxe (ja eren gairebé les deu de la nit) i ens va acompanyar fins la gasolinera…uf!!! Epharitos (gracies) Elvis! I bé, com sempre en el viatge, s’ha d’anar avançant, així que per tal d’arribar amb temps al ferry del dia següent, vam decidir fer la ultima nit a Heraklion i al matí següent amb calma poder agafar aquest ferry on som ara cap a Rodes. Res més lluny de la realitat. A mig camí ens vam recordar que Jacob s’havia oblidat el passaport als apartaments de Plakias….torna enrere, ell i Lidia, mentre nosaltres arribàvem a Herakilon a fer el checkin al hostel, connectar-nos a internet i veure que el nostre vaixell tenia tres hores de retard (gairebé quatre al final) degut a les “circumstancies meteorològiques”, i per tant, que perdíem el següent vaixell de Rodes cap a la illa de Kos….bé, de moment sembla que ja tenim els bitllets canviats, i que a Rodes ja tenim lloc on dormir, encara que potser arribem de matinada a aquest pas….ja veurem, ja us acabarem d’explicar el que des de la crònica de Turquia, la nostra pròxima parada!!!!

Molts petons….ja sabeu que ens en recordem molt de nosaltres i que ens satisfà molt tots els vostres escrits, emails i comentaris que ens envieu. Ens ajuden a seguir avançant i a seguir escrivint les nostres aventures. Gràcies!

Anuncis

3 Respostes

  1. Hola Parella. Quina enveja que hem feu!!!! Amb el que m’agrada a mi omplir-me els ulls de coses boniques!!! No deixeu de passar-lo bé i de fer-nos 5 cèntims de tot el que veieu… petonets.
    Araceli

    • Araceli!!! Quina ilu!!!! Ja veus que nosaltres no parem i que la nostra ruta cap a l’est no para…ara ja som a la costa de Turquia…molt bonic i molta moltisssima calor!!! Si no tinc entes malament, la tuneladora ja deu haver sorftit o deu estar a punt!!! Be, dona molts records a tots i moooolts petons per tu!!!! seguim en contacte!!! Informam una mica de la obra que ja veig que ni Tomeu ni Nestor contesten els emails….petons!!!

  2. Ei Rodamons!!! Com va l’aventura? Som Alex i Silvia els catalans de Delfos. Lo d’acciona que va ser una casualitat… Ostres, es petit el mon….
    El viatge molt bé, i també varem haver de sofrir els transports grecs, sobre tot els ferrys. I res, Santorini, al.lucinant … ens va agradr moltisim.
    Esperem que vagi molt bé i ja seguirem les vostres aventures pel blog.
    Us deixo el link del meu blog … per si voleu fer-hi una ullada.
    Només desitjaros molta sort. I que ha estat un plaer!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: