De ruta per Tuquia, i 7 dies a Istambul

Ai…dijous ens varem acomiadar d’en Jacob i la Lídia. Després de 20 dies de viatge tocava separar-nos, ells cap a Barcelona i nosaltres a agafar forces a Istambul per començar la ruta per Àsia central. Han estat uns dies molt intensos, hem fet de tot, platja, cotxe, ferries, ruines i fins i tot pesca!!!!  Ha estat molt bé això de compartir el viatge  i segur que els trobarem a faltar!!! Un petonas parella i….kaputas doneu records a tothom!!!

Recapitulem una mica. A la última crònica estavem a punt d’arribar a Rodes, hi vam arribar a les 4 de la matinada, vam anar directes cap al hostal que estava al mig del casc antic. Era un lloc mot cutre, poc cuidat, a l’amo no el vam veure ni per a rebre’ns ni per acomiadar-nos i al mati següent vam marxar sense pagar. Després d’estar tot el dia voltant per les muralles de Rodes, un cop ja al port va apareixer l’amo del hostel preguntant-nos si coneixíem el lloc. Per sort, no va insistir massa i vam poder dir que no sense fer massa comedia pero vam estar patint fins que vam pujar al ferry que ens duia a kos, un lloc molt turistic i amb poc a fer però que ens venia de ruta per arribar a Turquia. Vam entrar al país per Bodrum, després d’una horeta de viatge amb un altre ferry i moltes cues entre aduanes, visats i taxes de port. No és tampoc un lloc de gran interès aixi que vam agafar un bus cap al sud, a Fethiye per continuar la ruta en busca de l’illa que centrava tot el nostre viatge: Kastellorizo!  Les distancies a Turquia són grans i els autobusos el mitja de transport més habitual així que després de 5 horetes més ja érem a lloc. L’Endemà cap a Kas i ja estàvem a un pas del nostre destí!!! Jajjaaja Vam arribar a Kas a les 17 de tarda pensavem que just a temps per creuar cap a la Illa desitjada però…no. Vam haver de fer nit a Kas perquè l’aduana tancava i no sortien més barcos fins l’endemà. Kasteloritzo s’havia convertit en la nostra Itaca, havíem intentat arribar-hi des de Grecia i no vam poder i ara des de Turquia ja ho teniem casi fet, només calia esperar una nit. Kastellorizo és una illa grega que té un feeling molt especial, és un lloc estratègic i ha estat ocupada constantment, fins i tot els catalans la van ocupar durant uns anys, els seus habitants sempre s’han sentit grecs i l’han defensat en tot moment. És un lloc molt acollidor tot i que cada mati hi arriben un munt de turistes, si t’endinses una mica i vas mes enlla del port és un lloc ideal per descansar i descobrir la Grècia més autèntica. Si voleu fer un tast de l’illa, podeu veure la película Mediterraneo, que va ser filmada allí, i que explica com uns soldats italians s’hi deixen atrapar durant la guerra mundial…nosaltres ens la estem baixant d’internet. Potser el millor de la visita a Kastellorizo va ser la visita a la cova Blava…s’hi arriva amb barca, t’hi porta algun dels “barqueros” locals, i despres d’uns 15 minuts, arribes al peu d’un penyasegat on hi ha una petit orifici de no mes d’un metre d’alt i tres o quatre d’ample, fosc i sense res d’especial. Però un cop et llences a l’aigua i entres nadant a la cova, descobreixes una gran cabitat, de fins a 20 metres d’alt i deu o quinze d’ample, un preciós llac interior, on la poca llum que entra de fora es reflexa per tot arreu donant a l’aigua un increïble color blau turquesa. Impresionant. 

A Kas haviem trobat un hostel molt agradable, on feien barbacoa per sopar, al tornar de Kastellorizo vam repetir-hi nit per degustar novament una bona dorada a la brasa i ens van donar bons consells per seguir la ruta.  Amb cotxe de lloguer i bitllet de bus cap a Istambul  tres dies després ens disposavem a pujar mica en mica descobrint la costa i els llacs de la zona. Vam parar a Myra, on hi ha un teatre romà i unes tombes a la paret impressionants, després a Olimpo, on es pot dormir en un campament de cases de fusta, a Chimaera on hi ha un turonet amb focs naturals entre les pedres al mig d’un bosc, i vam fer un picnic amb barbacoa inclosa. Naturals vol dir això, que d’uns petits orificis que hi ha a terra hi surten flames, i que si vas preparat t’hi pots fer unes bones salsitxes i una mica de conill a la brasa, com vam fer nosaltres. A Belek, un paradis de la mafia russa (al mes pur estil Marbella GiliGil) hi vam haver de fer nit per desgracia, per continuar al matí següent cap al llac de karaköen a Egidir, on vam aprofitar el matí per sortir a pescar al llac amb una parella de pescadors locals, i finalment vam fer via cap a Burdum, d’on sortia el nostre bus que després de 10 horetes ens deixaria a Istambul.

Bany turc

I aqui a Istambul, on ens hi hem estat una setmaneta, escrivim la crònica durant una tarda de relax despres d’aprofitar aquets  dies per  voltar pel Gran Bazar, veure la Mesquita Blava, Santa Sofia, el Bosfor, Dolmebache palace, Topkapi, el barri de Belogu, la Galata tower, entrar en uns banys turcs, pendre un té al Pierreloti, caminar amunt i avall, veure tot de barris poc turístics, menjar per quatre euros tots dos……ah!  i fer visats per poder continuar el nostre viatge per terres una mica més salvatges (turísticament parlant….). I això, des de aquesta magnífica ciutat que fa de pont entre la vella Europa i la encara més vella Asia us deixem fins la pròxima, que si res no falla serà Uzbekistan!

Anuncis