De ruta per Tuquia, i 7 dies a Istambul

Ai…dijous ens varem acomiadar d’en Jacob i la Lídia. Després de 20 dies de viatge tocava separar-nos, ells cap a Barcelona i nosaltres a agafar forces a Istambul per començar la ruta per Àsia central. Han estat uns dies molt intensos, hem fet de tot, platja, cotxe, ferries, ruines i fins i tot pesca!!!!  Ha estat molt bé això de compartir el viatge  i segur que els trobarem a faltar!!! Un petonas parella i….kaputas doneu records a tothom!!!

Recapitulem una mica. A la última crònica estavem a punt d’arribar a Rodes, hi vam arribar a les 4 de la matinada, vam anar directes cap al hostal que estava al mig del casc antic. Era un lloc mot cutre, poc cuidat, a l’amo no el vam veure ni per a rebre’ns ni per acomiadar-nos i al mati següent vam marxar sense pagar. Després d’estar tot el dia voltant per les muralles de Rodes, un cop ja al port va apareixer l’amo del hostel preguntant-nos si coneixíem el lloc. Per sort, no va insistir massa i vam poder dir que no sense fer massa comedia pero vam estar patint fins que vam pujar al ferry que ens duia a kos, un lloc molt turistic i amb poc a fer però que ens venia de ruta per arribar a Turquia. Vam entrar al país per Bodrum, després d’una horeta de viatge amb un altre ferry i moltes cues entre aduanes, visats i taxes de port. No és tampoc un lloc de gran interès aixi que vam agafar un bus cap al sud, a Fethiye per continuar la ruta en busca de l’illa que centrava tot el nostre viatge: Kastellorizo!  Les distancies a Turquia són grans i els autobusos el mitja de transport més habitual així que després de 5 horetes més ja érem a lloc. L’Endemà cap a Kas i ja estàvem a un pas del nostre destí!!! Jajjaaja Vam arribar a Kas a les 17 de tarda pensavem que just a temps per creuar cap a la Illa desitjada però…no. Vam haver de fer nit a Kas perquè l’aduana tancava i no sortien més barcos fins l’endemà. Kasteloritzo s’havia convertit en la nostra Itaca, havíem intentat arribar-hi des de Grecia i no vam poder i ara des de Turquia ja ho teniem casi fet, només calia esperar una nit. Kastellorizo és una illa grega que té un feeling molt especial, és un lloc estratègic i ha estat ocupada constantment, fins i tot els catalans la van ocupar durant uns anys, els seus habitants sempre s’han sentit grecs i l’han defensat en tot moment. És un lloc molt acollidor tot i que cada mati hi arriben un munt de turistes, si t’endinses una mica i vas mes enlla del port és un lloc ideal per descansar i descobrir la Grècia més autèntica. Si voleu fer un tast de l’illa, podeu veure la película Mediterraneo, que va ser filmada allí, i que explica com uns soldats italians s’hi deixen atrapar durant la guerra mundial…nosaltres ens la estem baixant d’internet. Potser el millor de la visita a Kastellorizo va ser la visita a la cova Blava…s’hi arriva amb barca, t’hi porta algun dels “barqueros” locals, i despres d’uns 15 minuts, arribes al peu d’un penyasegat on hi ha una petit orifici de no mes d’un metre d’alt i tres o quatre d’ample, fosc i sense res d’especial. Però un cop et llences a l’aigua i entres nadant a la cova, descobreixes una gran cabitat, de fins a 20 metres d’alt i deu o quinze d’ample, un preciós llac interior, on la poca llum que entra de fora es reflexa per tot arreu donant a l’aigua un increïble color blau turquesa. Impresionant. 

A Kas haviem trobat un hostel molt agradable, on feien barbacoa per sopar, al tornar de Kastellorizo vam repetir-hi nit per degustar novament una bona dorada a la brasa i ens van donar bons consells per seguir la ruta.  Amb cotxe de lloguer i bitllet de bus cap a Istambul  tres dies després ens disposavem a pujar mica en mica descobrint la costa i els llacs de la zona. Vam parar a Myra, on hi ha un teatre romà i unes tombes a la paret impressionants, després a Olimpo, on es pot dormir en un campament de cases de fusta, a Chimaera on hi ha un turonet amb focs naturals entre les pedres al mig d’un bosc, i vam fer un picnic amb barbacoa inclosa. Naturals vol dir això, que d’uns petits orificis que hi ha a terra hi surten flames, i que si vas preparat t’hi pots fer unes bones salsitxes i una mica de conill a la brasa, com vam fer nosaltres. A Belek, un paradis de la mafia russa (al mes pur estil Marbella GiliGil) hi vam haver de fer nit per desgracia, per continuar al matí següent cap al llac de karaköen a Egidir, on vam aprofitar el matí per sortir a pescar al llac amb una parella de pescadors locals, i finalment vam fer via cap a Burdum, d’on sortia el nostre bus que després de 10 horetes ens deixaria a Istambul.

Bany turc

I aqui a Istambul, on ens hi hem estat una setmaneta, escrivim la crònica durant una tarda de relax despres d’aprofitar aquets  dies per  voltar pel Gran Bazar, veure la Mesquita Blava, Santa Sofia, el Bosfor, Dolmebache palace, Topkapi, el barri de Belogu, la Galata tower, entrar en uns banys turcs, pendre un té al Pierreloti, caminar amunt i avall, veure tot de barris poc turístics, menjar per quatre euros tots dos……ah!  i fer visats per poder continuar el nostre viatge per terres una mica més salvatges (turísticament parlant….). I això, des de aquesta magnífica ciutat que fa de pont entre la vella Europa i la encara més vella Asia us deixem fins la pròxima, que si res no falla serà Uzbekistan!

Anuncis

4 Respostes

  1. Hey viajeros!!!…

    Soy yo, el prófugo de Cuba.

    Cómo va por allá?

    Por aquí, pues del rollo currar, cervecear y la caló esta típica de agosto. Jordi para por Finlandia, lo debe estar flipando por los lagos… vodka, truchas, cervezas, una caña de pescar, un libro… de puta madre…

    Vamos recibiendo vuestras postales en casa y de vez en cuando me he conectado a vuestra página. A ver si soy capaz de enviaros este mensaje allá también.

    O sea que ya estáis en el borde de la civilización occidental… Qué tal os va?

    Con Jacob y Lidia en Istambul? Estáis de cine, no?. Un saludo pa los cuatro.

    Jacob, el Corto Maltese paró también por allá?

    El otro día vi en el 33 un documental sobre el Imperio Otomano después de la IGM… Kemal Atatürk, el exterminio armenio… Como quedó Istambul de destruída, también Izmir (Esmirna)… deportación de griegos incluída… lo que mola, jajajja!!!

    Bueno, os podéis hinchar a comer Kebabs, no?

    Ya sabéis: creo que Kebab significa comida en turco y Doner Kebab, buena comida.

    Bueno, Víctor, aunque no juegues este año en la Real Sociedad, puedes ingresarnos los 200 euros por la web (son la ventajas de la globalización). No te cortes…

    Esto no es Bambi!!!

    Cuidadínnn por el sur de Uzbekistan… que hace frontera con Afganistán… y esa gente son un poco raritos y los talibanes andan sueltos… y tienen hambre…

    Espero que el mapa os sirva de mucho, que pa eso os lo regalé, pa que se arrugue, se moje, se llene de arena y tal…

    Pues eso, chavales, un abrazo pa todos!!!

    Y buena “Ruta de la Seda”!!!

    Y cuidadínnn con el Opio!!!

  2. Familiaaaaa!!!
    Acabo d’arribar a casa després de vint dies amb valtrus i 4 de festa major a Rodonyà!!!! home sweet home!! quan ens vam separar va haver-hi un problema amb la rampa de l’avió i vam fer nit a un hotel de madriles així que l’endemà vaig deixar el petate i vaig sortir nonstop cap el poble, gran festival rodonyenc amb nit de rockandroll inclosa i finalment, ara fa unes hores…. el reposo del guerrero!!!
    Un saludu des de la vostra estimada barcelona!!
    Us desitjo tota la sort que tindreu en el vostre periple…
    ja sabeu que la vostra Itaca us espera aquí, no tingueu pressa per arribar-hi companys!!!
    Molts petons i una forta abraçada
    Lidia i Jack!!
    joronya que joronya kaputas!!!

  3. Eiii xiquets!!!!
    Quant de temps!!! finalment us he pogut trobar, ja fa molts dies que em volia conectar però he tingut uns petits problemilles, JODER!!!! Quants llocs heu estat !!!! hi han fotos molt xules. Ja veig que arreu del món porteu la samarreta de BALLET BARCELONA, així fent publicitat potser surt alguna cosa interessant…… LAURETAAAAAAAA que guapa estas!!! tu també Victor però la Laureta ha estat radical.
    He estat un mes de vacances a Portugal amb el Ferran i avui ha estat el meu primer dia de feina GRRRRRR….tot ja començarà reunions de BB, actuacions…… El ferran encara esta per Portugal suposo que ja vindra a finals de setembre, a veure si encara us vindrem a veure, encara ens queden alguns dies de vacances.
    Ja et mantindrem informada de BB.
    Espero que estigueu bé i que disfruteu a tope!! Laureta ja has fet alguna ballaruca?? sobretot no pareu de BALLAR!!!!
    Estem en contacte, molts petons a tots dos de part meva i del Ferran

    MUAKASSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

  4. Com que vull ser la primera en felicitar a la Laura pel seu cumple ho faig ara, dues hores abans, je je: FELICITATS LAURILLA!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Una abraçada molt molt forta als dos!!!
    Estem impacients per veure fotos i llegir la crònica d’Uzbequistan!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: