El Mar d’Aral

Des de que vam començar a pensar en venir a Uzbekistan i el vam tenir situat al mapa, noms com Samarkanda, la ruta de la Seda i el mar d’Aral ens cridaven l’atenció. Després, mirant be la ruta que pensàvem fer i els dies que teníem de visat vam pensar que seria una mica difícil arribar-hi però cada cop que ens hi acostàvem, les ganes de veure els vaixells enmig d’un desert de sorra, anaven creixent exponencialment. El mar d’Aral es troba entre Kazakhstan i Uzbekistan, bé, millor dit es trobava. Als anys 60, els soviets moscovites van idear un pla per irrigar les zones àrides d’Uzbekistan i Tukmenistan. Aquest pla consistia ni mes ni menys en crear un canal gegant d’aigua des de Siberia fins a Uzbekistan, i per alimentar aquest canal només calia desviar l’aigua de dos rius, els que alimentaven el Mar d’Aral. Així que van dur a terme el seu pla concients que anaven a asecar el quart llac més gran del planeta per tal de regar zones desèrtiques. El desastre ecològic estava servit, els soviets van pensar que podien crear rius i assecar mars, però no van pensar que el que estaven a punt de crear era un inmens dessert i en consequencia la ruïna d’una basta, bastissima regió del planeta. Passaven els anys i cada cop decreixia més el nivell del mar i els camps necessitaven més aigua perquè les terres plantades eren més dolentes. Tant va ser així, que cap als anys 80 el mar ja havia reculat considerablement i poblacions típicament pesqueres, com Moynac (la que vam anar a veure nosaltres) van deixar de tenir costa, en relativament poc temps , menys d’una generació, va passar de ser un port a un desert.

P1060777

La nostra visita va ser ràpida, un desig que ens vam permetre. Un taxi de lloguer per nosaltres dos, tres horetes de camí, mitja horeta per fer les fotos i caminar una estona pel que abans havia estat un mar, (encara hi ha petxines!!! ) i tres mes per tornar.

La veritat és que va valer la pena, és increïble veure els esquelets metàl·lics dels vaixells que encara recorden que allí hi va haver un port. Només n’hi ha una desena i algú ens va comentar que semblaven ben be posats pel turistes però igualment, és impressionant.

HI ha un mirador i unes fotos satèl·lit que mostren com va decreixent l’extensió del mar, en 5 anys la distancia és molt considerable Només cal dir que all 2007, Moynac es trobava a 150km del mar, us imagineu??  Actualment, han construït un dic per mantenir almenys una petita part del nord i un futur molt proper, Uzbekistan ja no tindrà res del que havia estat un llac tant gran com tota Catalunya. 

 No vam poder sentir el pessimisme que segons sembla es respira a la ciutat i tampoc vam poder parlar amb cap local però ens podem imaginar com ha arribat a canviar la vida d’aquesta i de tantes poblacions.

Advertisements

2 Respostes

  1. Aaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhh és un dels llocs on vull anar…….

    Chachi cantidubi!!!

  2. joer !!! que passada los vaixells, menudos pirates (del Matarranya )… esteu fets !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: