UNA VISITA FUGAÇ A LA XINA UIGUR

La província de Xinjang, a l’oest de la xina, és una terra diferent, com a mínim diferent del que ens imaginàvem trobar. Arribàvem a Kashgar des de Osh, al Kyrgystan, després de gairebé vint hores d’autobús (autobus-llit, així que com a mínim vam poder dormir prou bé) i de passar una frontera on et revisen l’equipatge tres o quatre vegades. Bé, tot va ser arribar i moldre. Enseguida vam trobar una habitació en el Youth Hostel al vell mig de la ciutat vella. Però hi havia quelcom estrany en aquesta antiga ciutat de la ruta de la seda, ciutat suposem que de repòs per aquells que acabaven de travessar el desert del Gobi camí d’Europa amb els camells plens de seda i espècies i altres mercaderies en altres temps. I és que aquí la població original són els Uigurs, una ètnia molt més propera als centre asiàtics, sense massa similituts fisico-facials als Xinesos. Les seves tradicions, vestits i menjars eren evidentment centre asiàtics. Així doncs ens trobàvem que havíem canviat de país però no pas de costums. Això ens va decebre una mica al principi. A més, com a “conseqüència”, més aviat repressió, dels episodis de violència “étnica-religiosa” (els Uigur son musulmans) i/o política que havien tingut lloc dos mesos abans en aquesta província, el govern central xinés havia decidit tallar tota comunicació des de la província amb l’exterior: res de connexió a internet i res de trucades internacionals, i s’havia fet un desplegament militar excepcional per tota la província…militars per tot arreu, a cada cantonada i a cada sortida de la ciutat. I es que el govern està practicant en aquesta província,al igual que en el Tibet i segurament a la remota Mongólia interior, les províncies on els xinesos son minoria, una política de invassió-colonització duríssima. Per tal de estabilitzar aquestes províncies i fer-les més afins al poder central, s’hi està practicant una política de desplaçaments massius de xinos cap aquí. Milions de xinos arribant a aquestes provincies. Només a la capital de Xinjang, Urumqui, s’hi van desplaçar en poc temps més d’un milió de xinos…us imagineu? De repent a Barcelona s’hi desplacen un milió de castellans per ordre del govern i uns quants més arreu de Catalunya? Definitivament es una forma de colonitzar el propi país un pél perillosa, els anys diran el qué! Sigui com sigui, a Kashgar, la segona ciutat més gran de Xinjang, es notaven els canvis, la ciutat estava plena de grues i obres, construint nous edificis gegants i gratacels per tal d’albergar els nou vinguts i els que encara han d’arribar, i en conseqüència, trobaves restaurants xinesos, entenent xinesos com els de la xina Oriental, arreu, així com botigues i tot el que un espera trobar a la xina, però encara en petita escala. Una dada curiosa d’aquesta part del país es la hora. Més aviat es una altra política centralista del govern de Beijing. Resulta que tota Xina te la mateixa hora, evidentment la hora de la capital. El problema es que Kashgar està a dues hores solars de diferència de Beijing. Així doncs, van amb dues hores de retràs…surt el sol a les nou del matí i es fa de nit cap a les onze…la gent normal fa horaris normals, però tot el que es oficial no, per tant us podeu imaginar el caos, perquè bancs, correus i altres llocs obren que encara es de nit i tanquen al migdia…una bogeria, de veritat.

IMG_2121

En quant a la ciutat, poc a destacar, a part de la gran mesquita i la plaça del poble, sobre la que destaca la gran estàtua de Mao. L’eixample de nous edificis contrasta amb la ciutat antiga feta amb maons de fang, i sobretot amb les restes del que era la ciutat en temps de la ruta de la seda, ara un conjunt de cases semi derruïdes rodejades de nous carrers i conservades, sembla, com a recordatori del que durant molt de temps va ser aquesta ciutat Uigur. Com a curiositat, la circulació….es una caos , una teranyina increïble de motos, cotxes, carros i persones, però curiosament es un caos lent. Si et quedes mirant el tràfic veus com tot es un embolic, però un embolic a 10 per hora…es molt curiós, de veritat, sembla que vagin a càmera lenta…a més, les motos, que n’hi ha un fotimer, son elèctriques i no fan gens de soroll, així que et foten més d’un sobresalt tot caminant… I poc més podem explicar. Vam arribar el dilluns i tot just dijous ja agafàvem un altre autocar-llit cap a Tashkurgan i la frontera amb Pakistan, tot seguint la Karakoam Highway, la carretera internacional que passa a més altitud del planeta, tot un somni per a qualsevol viatger. Ah, si! La primera nit a Kashgar, la Laura va poder bufar les espelmes i celebrar els seu aniversari com Déu mana…aprofitant que dos o tres persones més de l’hostal havien fet anys recentment i també estaven bufant espelmes. Amb dotze dies de retràs, però per fi va bufar-les!!!! Felicitats!

Advertisements

Una resposta

  1. A mi m’agraden els de coco, i els de maduixa amb trossets de maduixa!

    “Resulta que tota Xina te la mateixa hora, evidentment la hora de la capital.” Impressionant… quantes coses aprenem amb cada actualització!!! Yuhuuuuuuuu

    Teniu fotos dels autocars-llit? Al “Pekin Express” varen sortir… que curiós…

    Una sobrassada ben gron!!!! I no us dic “a cuidar-se” perquè veig que ja ho feu!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: