ENTRANT A LA INDIA

Arribar a la India sol ser impactant, tothom ho diu. Si hi aterres venint des de occident es tot un xoc. Per nosaltres havia de ser mes suau, la Laura ja hi havia estat, i a més arribàvem des de Pakistan, però res d’això. Aquest país te quelcom que el fa especial tant bon punt hi arribes. Potser es trobar-se de cop i volta rodejat de tanta gent i amb tantes cultures diferents, o potser es arribar a un lloc on un suposa trobar espiritualitat i trobes confusió, soroll i desordre, desordre en tots els sentits…potser es simplement arribar a un lloc on la misèria i l’alegria es mesclen tant fàcilment, on la unió d’aquets dos conceptes tant allunyats formen el dia a dia. De moment, passada una setmana, tot just hem tingut temps de començar a agafar-li el ritme, aquest ritme tant especial que fa que aquí cada dia sigui tot un conjunt d’experiències noves.
Per començar varem passar frontera, una frontera entre dos països en conflicte, i així al pas fronterer està ple de grades a les dues bandes per tal de que la gent pugui anar a veure l’espectacle militar que hi munten tots dos governs cada dia per demostrar el seu poder. Es una d’aquelles coses estúpides, tant pels diners que deu costar com pel benefici que comporta. Bé, com nosaltres totes aquestes coses militars no ens commouen massa, tot just varem passar la duana i varem agafar el bus cap a Amritsar, prop de la frontera. Aquesta ciutat es un bon aperitiu per anar més tard cap a la capital. Amritsar es una ciutat sagrada dels Sigh, que son aquets que es deixen créixer el cabell durant tota la vida, sense tallar-lo mai, i se’l recullen dins d’un turbant amb molt d’estil. Aquí els Sigh hi tenen el seu temple més sagrat, el Temple Daurat. Es un lloc impressionant, realment preciós. L’edifici principal es de planta quadrada tot rodejant un gran pati interior, i a l’hora dins d’aquest pati hi ha una gran piscina al mig de la qual està el Temple Daurat, un edifici de dues plantes tot xapat d’or, tant per dins com per fora, i que està unit amb la vora del llac per una passarel•la. Podríem afirmar que es un dels edificis més bonics que mai hem vist. A més els Sigh, aquets antics guerrers del turbant, ofereixen als viatgers allotjament i menjar gratuït en els seus temples. El problema per nosaltres va ser que just varem arribar el dia de l’aniversari del quart gurú dels Sigh, la festa grossa per entendre’ns, i es clar, la casa d’hostes estava plena, bé, més que plena, a rebentar, hi havia gent dormint a tot arreu, passadissos, patis, escales…el que si que vam poder aprofitar va ser el menjar. Es increïble com aquesta gent tant sols amb donatius i recursos propis pot donar de menjar a tant gent. El menjar era bo i el menjador, on hi cabien centenars, potser milers de persones, funcionava sense parar tot el dia. L’organització era increïble, i funcionava tant amb gent del lloc com amb voluntaris. En el moment que volguessis podies posar-te a recollir plats, netejar-los o ajudar en altres tasques. Tot i que no varem poder estar dormint al temple, allí hi varem conèixer en Marcos i l’Àlex, tots dos de Barcelona. Amb aquest parell de viatgers i amb els nostres dos canadencs, vam passar uns bons dies per Amritsar i més tard a Delhi. El fet que fos festa grossa ens va permetre si mes no gaudir d‘un bon castell de focs i d’una ciutat plena de Sigh fins al cap damunt.

P1070793

Que sigui ciutat sagrada vol dir que no es pot fumar ni veure ni al temple ni als voltants…has d’anar a la quinta punyeta a fer una cigarreta o aconseguir una cervesa…i evidentment ho varem fer, un dia vam fer una escapadeta fins a la ciutat nova per fer unes cerveses, parlar en català i explicar les nostres aventures arreu del planeta. Els Sigh no prenen cap mena de “drogues”, i això implica no fumar ni veure. Es curiós, perquè et miren malament si fumes o fins i tot et diuen coses i es tapen el nas amb mocadors quant passen a prop teu, però sembla que no els afecta tot el conjunt de merda que respiren cada dia. I es que Amritsar, com la resta de ciutats d’aquest país, es un anar i venir de motos, triciles-taxi (Riksaws), cotxes i camions per tot arreu, que passen per tots els carrerons i carreronets existents. A més tenen el costum de no frenar, així que van tocant el clàxon tota l’estona i ja t’apartaràs. Amb això, a part d’aconseguir respirar merda tot el dia, pel gas i per la pols dels carrers no asfaltats, aconsegueixen crear un clima de soroll i stress per no ser atropellat memorable. Han de passar uns dies fins que ja t’apartes per inèrcia quant sent un clàxon. La llei no escrita es que qui te el vehicle més gran té preferència, així que un autobús comença a tocar el clàxon cent metres avans de la rotonda per avisar que arriba i no fer ni el gest de frenar una mica per precaució, de fet, encara accelera més, i si algú està sord ja s’ho fotrà o se l’emportarà per davant.
Bé, al que anàvem. La ciutat un caos i el temple, a rebentar però preciós. Aquí a més es on els anglesos, amb la seva delicadesa habitual, van fer una matança similar a la del Bloody Sunday irlandes. Van obrir foc davant una manifestació pacífica i van aconseguir que la gent encara es revoltés més i amb més raó. Si veieu la película de Gandhi hi veureu la l’escena i la història. En el lloc on van succeir els fets hi ha ara un memorial i encara es poden veure forats de bala a les parets.
A primera vista Amritsar es una ciutat bruta, però el fet es que la recordes neta tant bon punt trepitges Delhi, la capital. Arribàvem allí en tren. Des de el tren pots veure els camps i el paisatge típic de l’India amb les seves vaques i les muntanyes de porqueria tot al llarg del recorregut, i evidentment el rius i aigües putrefactes. A més el tren es un lloc ple de vida, amb venedors corrent amunt i avall constantment oferint menjar, té, begudes, souvenirs i tonteries varies. Es nota que son trens antics, però encara decents. Per altra banda la gent aquí sembla que va molt de ventre. Es magnífic contemplar el paisatge i trobar de repent un cul fent feina. Però es encara més increïble que la gent passi completament del cartellet que diu que no s’utilitzi el lavabo del tren a les estacions. L’espectacle des de les andanes de les estacions es espectacular….el millor que pots fer es mantenir la mirada a l’horitzó.
Bé, Delhi, la capital es una mega ciutat. De fet la capital es New Delhi, i Delhi es la ciutat vella que està al costat. Però quant arribes a New Delhi veus que lo de New s’ho han tret de la màniga. De fet aquí sembla que els edificis ja siguin vells avans d’acabar-los de construir. La ciutat es bruta com ella sola, i totalment caòtica. El gran basar es la zona turística, amb milers de tendes i hostals. Es un conjunt de carrerons de no més d’un metre i mig d’ample amb voltant del carrer principal. Evidentment per tot arreu circules vehicles, així que es formen uns “pitotes” que no “veas”, bloquejant carrers per desenes de vehicles en totes direccions i la gent passant per on pot…però sembla que es normal, i a part de pitar, ningú no es queixa. Per altra part les vaques, que son sagrades i poden fer el que els hi vingui de gust, van amunt i avall menjant porqueries i seient allí on els plau, ja sigui a un racó o al vell mig de la rotonda principal de la ciutat…no cal dir que això fa molt més pintoresca la situació: al mig del caos de transit més absolut, la vaca paca plantada i que “nadie la mueva”. De pel.licula, si senyor.
Allí a la capital vam gaudir tres dies dels carrerons, les compres i alguna que altra visita, però res espectacular. El fort roig del temps de la colonització anglesa es el més destacat. També vam aprofitar per enviar un paquet cap a casa amb cosetes que ja no ens son útils. Enviar un paquet per correu aquí també requereix el seu temps, expliquem-nos. Resulta que tu no pots enviar el paquet amb una caixa qualsevol, resulta que s’ha d’enviar embolicat amb una tela cosida especial, i clar, cosir això requereix el seu temps, i trobar el tio que ho coseix, que no treballa a correus, es clar, un altre temps. Total, que per enviar un paquet tota una tarda. Estar clar que aquí el temps corre d’un altre manera i es adaptar-se o morir.
I de Delhi cap a Agra en tren un altre cop. Agra es la ciutat del Taj Mahal. Hi arribarem dijous per la nit, i sorpresa! El Taj Mahal tanca els divendres…magnífic! Aprofitant el dia que ens quedava lliura ens vam apropar fins Fatehrim Sacri, una ciutat propera amb una mesquita i un palau preciosos. I per fi dissabte a primera hora va arribar la hora d’entrar al Taj Mahal.

P1080132

Es realment impresionant, aquest edifici blanc construït com a tomba de la dona de majarahà. Arribar a la porta principal de l’edifici exterior i veure a traves de la seva porta el Taj Mahal, tot blanc i gegant al fons no te preu. Pasejar pels jardins i contemplar-lo et fa sentir en un altre planeta, tot i la gran quantitat de turites que hi ha, molts d’ells per cert turistes indis, i es que la clase mitja i alta està pujant molt aquí, o això es el que diuen.
I res, aquestes son les primeres impresions. Realment, per sentir la India de prop, es necesari anar-hi per lliure, però es clar que també s’ha de tenir estòmac per fer-ho. La miseria està a tot arreu. Els nens demanant i fins i tot intentant pispar-te quelcom estant a tot arreu (al Victor casi li roben la cartera…jeje). Hi ha mutilats, malalts, deformats, cecs i gent feta pols per tot arreu, i la porqueria s’acumula igualment a tots els racons. Per la nit hi ha gent dormint a qualsevol racó, fins i tot en el propi rik-sow dormen molts dels conductors…es evident que potser aquest país està creixent i que cada cop hi ha més adinerats, però tenint en comte que son mil dos-cents milions de persones, també es evident que hi queda molta, moltíssima feina per fer…però com dèiem al principi, aquesta mescla de tot plegat, cultures, pobresa, alegria en la gent i desorganització total es el que fa, de moment, d’aquest lloc un país tant especial.

Anuncis

5 Respostes

  1. He vist les fotos i sembla impressionant tot el pais, pero el taj Mahal crec que deu ser im-pressionant en directe. Es mereix ser meravella del món oi?? Passeu-ho be!!! Muakis!

  2. Bona tarda,visc a Menorca, illes Balears, he llegit el vostre escrit,entrant a la India,la vostra narraciò es força interessant, segurament la vostra experiencia es molt positiva, pero per damunt de tot lo que hem sorpren mès es que vosaltres a la India i jo a Menorca poguem sebre de les vostres cuites i enviar-vos aquest mensatge d’anim, de coratge, de felicitació per tal de que pogueu seguir el vostre viatge per el mòn, la vida es una maravella, llastima que les persones seguem tant depredadores i amb la nostra acció en no poques ocassions ho acaben enpastifant tot.
    Una cordial salutaciò.

  3. Brutal!!!!!!!!!!!

    Les fotos i la rapada de la laureta!!

    Una abraçada.

  4. Que guapa estàs Laureta………vestida amb roba del país, ja t´està creixent una mica el cabell. Quin somni el Taj Mahal!!!!! PETONETS

  5. dues peraules… im-pressionant !!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: