Happy Diwali

Entre octubre i novembre, variant segons el calendari indi se celebren les festes de Diwali. Durant dues setmanes, els focs artificials, petards i l’expressió “happy Diwali” són la banda sonora del país. Els carrers s’omplen de dibuixos amb colors vistosos, tanquen alguns comerços i oficines,els nens tenen vacances d’escola i els trens i els autobusos van a petar, més del que ja és habitual, perquè tothom intenta reunir-se amb la família. Pel que ens han explicat, venen a ser com les nostres festes de Nadal. Famílies reunides, menjant dolços i els nens jugant al carrer amb els petards, però també és un moment important pels negocis. A les botigues els arriba nou gènere, els hotels fan obres, netegen a fons i comencen nous llibres de comptes i aquí diuen que tots els diners que entren pel Diwali simbolitzen com anirà la resta de l’any. Bé, almenys ho hem d’aprofitar que així ens assegurem que han canviat llençols!!! Jajajaja
A nosaltres el primer dia ens va enganxar a Agra. De bon matí vam anar a veure el Taj Mahal….espectacular!!! i cap al vespre, mentre esperàvem que es fes l’hora d’anar a l’estació, una traca digne de les falles valencianes ens va donar la benvinguda a les festes. Després, tot de focs artificials i petards van fer que l’espera es fes molt més amena. Vam passar la nit al tren, com ja comença a ser habitual i l’endemà després de 16 hores vam arribar a Jalgaon. És una ciutat petita, sense res a visitar però és un punt base ideal per fer excursions a les coves d’Ajanta, Ellora i trencar una mica amb el tràfec de les ciutats. Les coves d’Ajanta destaquen més per les pintures de dins i per l’emplaçament, estan totes en semicercle i pujant al mirador tens una vista fantàstica. Les escultures de les d’Ellora , pel nostre gust, són molt més impressionants. Tant unes com les altres les van construir com a temples, budistes, hinduistes i jainistes, però no començant per baix i construint sinó escarvant la roca des de dalt imagineu que la Sagrada familia, enlloc d’anar posant pedra a pedra fos tota una roca i li anessin donant forma fins construir tot el temple, vaya una matada!! Algunes fonts diuen que les excavacions van començar al segle II a.c i després els monjos van fer-ne casa seva. Sortint de les coves d’Ajanta vam conèixer en Bruno, un noi francès amb qui vam fer bones xerrades de viatges i potser ens retrobem pel sud est asiàtic on hi acostuma a treballar per temporades com a monitor de submarinisme. Tots junts vam anar cap a Aurangabad.
Novament amb tren camí a Mumbai. Havíem encarregat bitllets dos dies abans però com funcionen en aquest país és tot un misteri. Ens van dir que ens posaven a la llista d’espera, però els vam haver de pagar igualment i quan arribem a l’estació….tatatxan!! No tenim lloc…en principi el tren sortia a les 9 i no volíem fer una altra nit a Aurangabad, vam preguntar pel següent, que ja ens havien dit feia dos dies que estava ple i per art de màgia….dos places per nosaltres!!! Jajajaj De veritat que no s’entén. Una nit més de tren!!! Oleeeee…ja hem agafat tanta pràctica que vam arribar a Mumbai després de 8 horetes i ens vam despertar que no quedava ningú…sort que era final de trajecte que sinó ens passem de llarg!!

Diwalli

Mumbai és un altre món. Segons la zona, sembla que estiguis a Anglaterra. Edificis colonials, grans avingudes, molt més ordre, semàfors, cartells per conscienciar a la gent a mantenir neta la ciutat, botigues internacionals…vaja, com si no fos la India. És una ciutat enoooooooorme, més de 144 km quadrats, que es diu aviat i clar, tot això que nosaltres vam veure tant diferent està bàsicament a la zona turística, si vens de l’aeroport, travesses una colla de barris desastrosos, els famosos slums, com els de la película d’Slumdog Milionaire. Milers i milions de barraques, amb sostres d’uralita, gent dormint pel carrer i brutícia per tot arreu. Nosaltres només hi hem passat amb tren, però és suficient per veure que en aquesta ciutat hi ha un problema important.
A Mumbai hem aprofitat per fer coses diferents, un dia vam anar a veure la ong Somriures de Bombai, que ja ferm un escrit a part, i un altre dia a fer d’extres a una filmació de Bolliwood amb la gran actriu india Kareena Kapoor. Però el que realment volíem era arribar a la platja. Després de quatre dies de ciutat, vam tirar cap al Sud, a la regio de Goa, concretament a Arambol. És un poblet de platja, ple de cabanyetes i força turistes però que encara conserva una mica de tranquil.litat i ens dóna la possibilitat de fer un parèntesi en la nostra visita a l’India.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: