SOMRIURES DE BOMBAI

Des del moment que vam començar a plantejar-nos la ruta per la India, sabíem que intentaríem passar per Mumbai. És una de les ciutats més conegudes i sembla que una de les més avançades. Una segona raó per visitar-la va ser que fa un parell d’anys el Victor em va regalar el llibre de Somriures de Bombai. Tots dos el vam llegir i ens va semblar molt interessant. El llibre explica bàsicament la fundació de la ONG per part de Jaume Santllorente, un noi català que va deixar enrera tota la seva vida a Barcelona i s’ha instal•lat a Bombai per donar una empenta i intentar canviar algunes de les injusticies d’aquesta gran metropoli. Bé, millor que l’intenteu aconseguir i així estareu col•laborant també amb la causa.

els rodamons i el Jaume

El fet és que uns dies abans d’arribar vam escriure un mail per intentar visitar la ONG. Molt amablement ens van dir que estarien encantats de la visita i ens van facilitar l’adreça i informació per arribar-hi i fins i tot ens van recomanar un hostel que va resultar molt agradable. Habitualment, les visites es fan en dos dies però en aquests moments, coincidint amb les festes de Diwali alguns dels projectes no estan actius.
Vam arribar a les oficines a les 11 i seguidament va començar a venir més convidats, en total érem vuit. Ens van explicar els tres projectes que tenien en marxa amb col•laboració d’altres entitats del país. La creació de més de 100 guarderies a diferents slums de la ciutat, el funcionament d’una escola que sustenta el dia a dia d’un orfanat i la subvenció d’una leproseria. Aquesta última és la que vam poder anar a veure. Molt acuradament ens van explicar la gran problemàtica de la Lepra, l’afectació, el tractament, les seqüeles que deixa etc. Curiosament, la OMS dóna diners per aquestes malalties però ho fa en funció de les xifres d’afectats que presenten els governs i com que és una malaltia que s’associa a països pobres, són els propis governs que falsegen les dades. Així doncs, els fons que dóna la OMS no arriben per tota la gent que s’ha de tractar. El que fa Somriures de Bombai és col•laborar amb els costos dels tractament i ajudar a la reinserció social de pacients que ja han superat la malaltia.
Durant la visita vam tenir la oportunitat de conèixer al Jaume en persona. Un noi encantador, que transmet tota l’energia i entusiasme que posa en els projectes de Somriures i que té les idees molt clares en quant el que vol arribar a fer amb la ONG. A part dels projectes i del dia a dia, sembla que un dels objectius i una de les ideas que te més clares en Jaume es que tot el que es faci ha de ser sostenible (que es pugui arribar a autofinanciar, com l’orfanat que el paguen els nens amb recursos que paguen per anar a l’escola que la ONG ha construït) i que tots els treballadors que hi hagi siguin gent local. Ha Bombai hi ha molta gent preparada per a qualsevol feina. En definitiva, va ser un dia molt especial. Esperem que tot segueixi tant be com en aquest primers cinc anys de la ONG.

Anuncis

5 Respostes

  1. Cada vegada m’entusiasmeu més amb el vostre viatge!! Nois… ompliu-vos les butxaques de records! I molts petons.
    A la Mariona continuem explicant-li on sou i que feu.

  2. Laura i Victor, sóc la Rosa de Santa Coloma, acabo d’arribar de Girona i encara em fa mal el coll de tant parlar…
    Quina enveja! ja aniré seguin el vostre camí.
    Acabo de telefonar a la teva mare perquè no sé en el lloc Web que hi haig de posar. molts petons de totes tres, la teva mare, la Carme i jo.
    Fins un altre.

  3. Laura i Victor, sóc la Rosa de Santa Coloma, acabo d’arribar de Girona. molts petons de la teva mare, de la Carme, i meus.Quina enveja! ja us aniré seguin.
    Rosa

  4. M’encanta el post de Somriures!!! Nois, heu resumit el nostre super-dia a Mumbai. Després de la visita, per acabar el meu viatge, vaig fer un tomb pels slums i és una visita que realment val la pena.
    Heu arribat ja a la platja que tant desitjàveu? Espero impacient com prosegueix el vostre viatge. Des d’aquí es viu com “Turisme sec”.
    Una abraçada
    Mireia

  5. hola amigos!

    quel tal? por a donde estan?
    que bueno blog muchas historias, y buenas fotos que tienen!!
    estaba un buen momento pasado con ustedes visitar la cuevas.
    cuidado
    bruno
    y la proxima vez la cerveza esta para me 😉
    disfutan!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: