LA MAGIA DE INDIA

Si algú us preguntés un escenari perfecte per anar a desaparèixer una bona temporada, que li respondríeu? Jo demanaria un lloc tranquil, prop de la platja, allunyat de tot arreu però on hi pugui trobar totes les facilitats que em facin sentir com a casa; a més demanaria que fos barat, i si pogués ser, que la gent que hi hagués allí, com a mínim la gent que jo hagi de conèixer, fos de puta mare….ah! i clar, per fer un turisme responsable, demanaria que els hostals i els restaurants fossin de la gent local, no d’algun altre estranger… Demanaria que la platja fos tranquil•la i neta, i que quant estigués dins de l’aigua i mirés cap a la platja no hi veiés gens de formigó, tan sols selva, palmeres gegants i restaurants i xiringuitos que es confonguessin amb la selva. Evidentment demanaria una platja de pel•lícula, si, d’aquelles que no s’acaben mai, on hi ha espai tant pel qui vol estar sol com pel qui vol estar acompanyat, i que si caminés una bona estona trobés un lloc on per una estona pogués sentir que soc el primer humà que trepitja aquell tros de platja…uf!!! Demanaria poder menjar cada dia peix fresc que els pescadors de la zona hagin portat pel matí o la mateixa tarda, i clar, a mi que méncanta la pasta i les amanides, demanaria que fos facil poder trobar tot tipus d’especialitats cul.linàries, locals i internacionals.

ostres

Ay! Doncs si, no us enganyem si us diem que em trobat aquest lloc. Vam arribar a Arambol, al nord de la provincia de Goa, a la India, amb la idea de passarhi tres o quatre dies. En arribar, tot buscant algun lloc on instal.lar-nos vam coneixer en Rafa i la Bea, que ens van recomanar el lloc on ells estaven allotjats, i allí ens hi vam quedar. Vam llogar una petita cabana a dos minuts de la platja, amb llit doble i bany, i tota feta de fusta i bambu. Al dia següent van arribar en Emi i la Noe i els seus fills Diego i Dara, i en Damián i la Igone amb els seus fills, en Mumbai i en Banbaki. I així, a partir d’aquell dia tots plegats vam fer colla, pasant el dia a la platja junts, i compartint àpats i algunes cervessetes. Resulta que tots ells ja es coneixien d’Espanya. Treballen l’artesania i els productes naturals i monten la parada de fira en fira, sobretot en fires mitjevals i d’artesania…i la veritat es que tot parlant amb ells, hem descobert un mon nou per nosaltres, tant el de les fires com el dels artesans, un mundillo que sembla d’allò més especial, que està dins d’aquesta societat, però que, com a mínim per la gent que nosaltres hem conegut, sembla una forma molt coherent de dur una vida diferent, on a part de treballar, pots trobar el moment per desconectar i marxar, com ara fan ells, uns mesos ben lluny a relaxarte i qui sap si a trobar nova inspiració.
Bé, sigui com sigui, hem tingut la sort de compartir aquest deu dies en aquest petit paradis amb un grup de gent encantadora i de jugar amb aquesta colla de criatures que, tot i que només tenien entre divuit mesos i quatre anyets, aconseguien que els vuit adults acabessim el dia realment cansadots….i es que ja sabem tots que les criatures tenen una energia i una imaginació desmesurades…..ah, per cert, und’aquest dies, vam tindre la sort de cel.lebrar el tercer aniversari d’en Mumbai, amb una festeta a la platja amb patates, pastis i guitarreta magnífica!!!!!
Si, a part de panxing i fer poquet, alguns dies varem passejar per les rodalies, ens vam arribar fins a una platja propera molt mes arrassarada, però molt més bruta i on el mar era molt més fort. …….i fins i tot un dia, el dimecres, varem llogar una moto i vam anar fins el mercat d’Anjuna, un mercat pels turistes, on hi pots trobar indis venent souvenirs i roba i artesans extrangers que fan temporada aquí a la india i despres allí on sigui: Ibiza, Espanya, sud Amèrica….entre aquest estaven en Víctor i la Sandra, una parella que feia macramé i que ves per on son de Vilassar i amb els quals xerrant varem descobrir tenir varies amistats en comú….que petit es el món!
I bé, tot i que ens hi quedariem més temps, sembla que demà despres de deu dues ja partirem cap a Hampi, a l’interior….i després ja veurem….

Anuncis

4 Respostes

  1. Quina enveja……………. us felicito de veritat, veig que ho porteu molt bé, petons

  2. gràcies!!! durant l’estoneta que he estat llegint la vostra història m’he oblidat de la dura realitat!!!
    molts i molts petons i a disfrutar per tots!!!

  3. Estava convençuda de que el paradís existia… me n’alegro que l’hagiu trobat!!!

  4. Espero que algun dia pugui anar per allà i veure-ho amb els meus propis ull.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: