LA CIUTAT DEL RETROBAMENT (BANGKOK)

Potser per casual, el retrobament més espectacular va ser el d’en Rubèn. Un dia vam decidir anar a fer una volteta amb vaixell pel riu, i allí vam conèixer en José Mari, un Navarro molt simpàtic, amb el qual vam passar el dia, i amb el qual, tot passejant pel barri xino de Bangkok, un lloc espectacular i realment xino (els xinos van ser la ma d’obra de la construcció de Bangkok fa uns centenars d’anys…i clar, van crear una colònia que encara perdura), ens vam trobar en Rubén…ara us explico. Anàvem caminant, i tot passant pel costat d’un noi que menjava coco, la Laura em diu: “Aquest noi el conec”. Jo el miro, la miro i dic: “Que va, a mi no em sona”. El noi ens mira, mira la Laura, i continua menjant coco com si amb ell no anés la cosa. Jo li dic a la Laura: “Ell no et coneix, et deus confondre”. Però ella insisteix, i li pregunta: eres espanyol? De donde? Etc, etc….i mira com es el món, que resulta que havien estudiat junts un erasmus a Holanda fa sis anys!!! Increïble. Però els retrobaments van començar tant bon punt vam posar el peu a Bangkok, una gran ciutat, amb prop de vuit milions d’habitants, capital de Tailàndia. Allí ens hi esperava en Jordi, germà de la Laura, i el seu col.lega l’Alex, que tornaven de fer ruta per Cambotja i Vietnam. Vam compartir un parell de dies, unes quantes cerveses i unes quantes experiències abans no van haver de marxar cap a Barcelona. Va ser curt però bé, ens com a mínim varem veure i sempre podrem explicar que un dia ens vam trobar a Bangkok!

Entre retrobaments, aquí hem aprofitat per fer nous visats (Vietnam) i renovar el passaport del Víctor, que caducava. Així vam visitar una part de la ciutat menys turística, on estan els gratacels, les oficines, el “Skytrain”, un tren elevat la mar de xulo, i en general, la part més moderna de la capital. Una ciutat tranquil•la tot i la seva magnitud. Els cotxes no piten i la gent no va estressada pel carrer. Tothom t’ajuda si et veu perdut amb un plànol a la mà, es pot menjar en qualsevol paradeta pel carrer, que n’hi ha milions, i et preparen qualsevol cosa a l’instant. Tots els turistes, van al mateix tros de la ciutat a allotjar-se, a Kaosan Road, un petit carrer petat de hostals, hotels, bars, pubs, botiguetes, agències de viatges….es un lloc increïble, on hi trobes de tot i a uns preus raonables però si vols dormir a les nits, val més que t’allunyis una mica.
Allí prop de Kaosan Road, on ens allotjàvem, ens vam retrobar amb la Igone, en Damian i els dos bitxos, en Mumbai i en Banbaki, una de les famílies amb qui havíem estat a Goa, la India, i amb els que ens havíem de trobar al mateix hostal, però que no va ser així…al final, un vespre, desprès de no poder contactar amb ells durant dos dies, ens vam trobar per casualitat pel carrer…uf!!! Casi nada…suma i sigue.
Entre tant, continuàvem coneixent ciutat. Amb en Jose Mari vam visitar també el barri vermell, els seus carrerons famosos arreu del mon pel turisme sexual. Existeixen, però el fet de visitar-los de dia va fer que no hi hagués massa activitat, però tot i així, a tot arreu trobaves occidentals de mitjana edat acompanyats per noietes locals…sembla que així funcionen les coses aquí: pots llogar noies de companyia per un dia o per totes les vacances…una mica patètic, però bé, es així. També vam visitar també el gratacels més alt de la ciutat, l’hotel Bayoke. Es espectacular, 87 plantes i un mirador que va girant tot sol des de on pots veure tota la city…i amb l’entrada pots gaudir d’un cocktail al bar del capdamunt de la torre amb unes vistes meravelloses…tot un luxe!
Ja per lliure, vam visitar un petit mercat flotant prop del centre. Era petit, però suficient per fer-te la idea del tema. La veritat es que més que un mercat, era gairebé un restaurant flotant, i clar, tot i ser les deu del matí, ens vam cruspir un bon parell de gambes!!! I així, entre turisme, retrobaments i burocràcies es com hem passat aquesta setmaneta a Bangkok, una ciutat que ens ha encantat i on ens hi hem trobat la mar de bé, seria un possible destí per una temporada.
I avui, diumenge, ens trobarem amb l’Alex, un trapella que vam conèixer a Amritsar, nord de l’India, i amb el qual gaudirem del Barça-Mandril, que aquí serà a la una del matí….guanyarem? La Laura diu 3 a 1 i jo dic 2 a 1….sigui com sigui, el veurem i farem unes cerveses acompanyats, i com a mínim estarem fent el mateix que la majoria de catalans, només que una mica més lluny! Petons!

Anuncis

3 Respostes

  1. Hola nois!! doncs si nosaltres vam comencar per el continent America, i ahir vam posar els peus a Asia! ara som a Japo, i el xoc cultural ha estat un mica impactant, i despres cap a Xina, aixi que la vostra info tambe ens anira be. Si necessiteu alguna informacio sobre sud america ja sabeu, per sort com que parlen espanyol tot es forca senzill d’organitzar 🙂

    Una abracada

  2. ni un ni l’altre… 1a0 !!! però la questó és k ens els hem menjat amb patates!!!! una abraçada companys!

  3. Bones nois, ens feu una enveja terrible, no ens faria res tornar per aqui sota!!!
    A nosaltres ja se’ns va acabant, hem de ser a casa per Nadal. Contents, però tristos.
    Tindrem més temps per anar-vos seguint!!, sereu una mena d’aliment espiritual.
    Ens apuntem la cerveseta per quan torneu!!!
    Per cert, deixeu una mica de gana per Vietnam, el menjar és increïble.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: