El reclam d’Angkor

La tirada de Bangkok a Siem Reap, a Camboja, després del partit del Barça-Madrid (1 a 0, pallissa històrica!!!), va ser dura…havíem dormit poques hores i com sol passar amb les coses organitzades mai són el que et prometen, així que aguantant com a campions més hores de les esperades, vam començar la visita per la capital de l’imperi Khmer. Sí, Siem Reap, encara que no és la capital del país n’és la ciutat més visitada. A pocs quilometres dels famosos temples d’Angkor és una parada obligatòria. Ens vam donar un dia de relax abans d’anar a visitar els temples però vam aprofitar per pedalar una mica entre els camps d’arròs, les cases alçades i els preciosos paisatges de les rodalies. Tothom recomanava la sortida del sol i això volia dir matinar de valent. Així que, després de degustar algun plat de cuina cambodjana només ens quedava agafar forces per l’endemà. Encara sent negra nit xino-xano amb bicicleta vam arribar al temple gran: AngkoWat. És preciós, impressionant però és com tot…hi havia tanta gent amunt i a vall, tants flashos i tant poc silenci que la màgia de la sortida del sol és va quedar en un no res. El que vam gaudir més va ser el temple de Bayon. Grans cares fetes amb pedra que observen i vigilen per tot arreu i la fantàstica llum de primera hora del matí van recompensar els esforços. Al nostre ritme vam anar fent tot el circuit petit, d’uns 17 km tot parant als temples que ens venien de camí. La veritat és que si la intenció és veure molts temples val la pena estar-hi almenys tres dies. N’hi ha moltíssim i alguns estan a més de 35km de l’entrada!! Però això ja depèn dels interessos de cadascú.

A part dels temples, Siem Reap té molta vida. Hi ha un mercat nocturn on hi pots trobar souvenirs de tot tipus, bars, restaurants i supermercats oberts a tota hora i fins i tot hi pots fer cursos de cuina. Vaja, un lloc realment turístic.
El segon lloc que vam trepitjar va ser Kratie. És una població molt més tranquil.la, a la riba del Mekong, on hi ha moltes coses a fer pels voltant i des d’on és fàcil obsevar dofins d’aigua dolça, els Irrawaddy, una espècie en perill d’extinció. Vam llogar una moto i ens vam perdre una mica per pobles petits a peu de carretera fins a una pagoda que és famosa per tenir 100 columnes. En l’època del Khmer Roig la van destrossar tota però l’han reconstruït i realment és interessant de veure. Els petits poblats de peu de carretera són espectaculars. Cases de fusta i palla, altres de ciment i la gent fent tota la vida al carrer.
La moda de les noies cambojanes és si més no curiosa. Es vesteixen amb el que nosaltres entenem com a pijama,d’aquells d’ossets o dibuixos infantils i gairebé sempre porten els seus mocadors de quadres col•locats de mil maneres diferents segons el que facin. Al voltant del cap per anar al camp, al coll si passegen pel carrer, cobrint la boca per anar amb bicicleta o amb moto amunt i avall. Tot plegat, és una imatge típica de postal.
Els cambojans en general no són simpàtics, costa arrancar-los una rialla, fins i tot als nens i evidentment té una raó. El seu caràcter està molt marcat pel seu passat. Fa només 25 anys van patir una guerra civil i després un règim marxista molt dur, el Khmer Roig, que enviava a la gent de les ciutats a treballar al camp, va abolir la propietat privada i torturava i matava famílies senceres sense motiu. Vam coincidir amb un home en un llarg trajecte de bus i ens va explicar que en general no els agrada viatjar, que tenen una obsessió per treballar, guanyar diners i comprar or perquè tenen por de que la historia es repeteixi. Actualment tenen una “democràcia” però els membres del govern es dediquen a enriquir-se i el país viu pràcticament de les ajudes d’altres països com Japó o Korea.
L’Últim lloc que vam visitar va ser la capital, Phon Penh. És una ciutat gran, plena de motos tant circulant com aparcades a les voreres. A la vora del riu hi ha la zona més turística plena de bars, restaurants i amb més vidilla però cap al centre apareixen petits carrerons, gent menjant a qualsevol racó i els carrers atrotinats.
En un petit turó hi ha un temple budista i un parc molt agradable per fer-hi una bona passejada i contemplar els enormes micos que hi ronden demanant menjar als visitants.
La visita obligada són els “camps de la mort”, als afores de la ciutat, on els homes del Khmer roig, el famós Pol Pot i companyia, portaven als presoners per executar-los. Un monument ple d’ossos i de calaveres ret memorial als centenars de milers de víctimes i un petit museu explica les atrocitats que s’hi van arribar a produir.
Novament a Phon Penh, ens hem anat retrobant amb antics coneguts de viatge. Primer a l’hostal, amb un noi que vam creuar-nos a Uzbekistan, després a un dels bars a la vora del riu vam trobar a un noi japonès amb qui vam veure el partit a Bangkok i finalment al Peter, un veterà viatger amb qui vam creuar Pakistan.
Però si hi ha alguna cosa ens ha sorprès molt a Camboja és la manera de viatjar. Sembla que al contrari de tots els països que hem anat visitant, aquí és més barat comprar tours organitzats que buscar pel teu compte el transport local. Ja creuant cap a Vietnam ho hem pogut comprovar. Nosaltres ho hem fet per lliure i ha estat genial perquè recórrer el Mekong amb una llanxa a tota castanya va estar molt bé però vam acabar pagant una mica més que qui ho encarregava a l’hotel. A més, en general, tot es fa pagar i t’ofereixen ben poc a canvi. Els temples d’Angkor estan molt bé però…almenys un mapa amb el preu de l’entrada seria d’agrair….

Anuncis

2 Respostes

  1. Nens!! Si! Som uns despistats. L’estiu que ve però, la Mariona ja serà una hindú ben curiosa (amb aquests cabells enrixolats i blanca com la llet )
    Ostres, el dia 23 féu sis mesos de viatge!! Us heu adonat?
    Petons

  2. Fistros!!!! Poques cròniques aquest mes de Desembre, eh?! A veure si escrbim una miqueta, no si val a dir que no teniu temps, jejejej! Ni que sigui per consolar amb la lectura i les fotos a un que ha de treballar tot el Nadal….
    PETONS!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: