Rodamon i torna al Born, tot passant pel Mekong!

Si senyors, ja estem al centre de Vietnam, més concretament a Hoi An, un poble preciós, turístic, però preciós. Ja fa un grapat de dies que correm per terres vietnamites, aquestes terres que ves a saber per quins motius es van veure emmerdades en una guerra ara ja fa cinquanta anys, una guerra que va durar disset anys, i que a nosaltres ens ha arribat a través dels “flims” americans….no cal dir que aquí, sota el règim comunista (un pel destil•lat, com a mínim pel que com a turista es percep….suposo que serà diferent si ets un ciutadà), la visió del que va passar és bastant diferent. Sigui com sigui, costa molt no posicionar-se, el que està clar és que aquí, en aquesta guerra els que van perdre van ser els americans, però els qui la van patir van ser els vietnamites… es va abusar de bombes (encara hi ha moltes zones del país amb munició que no ha explotat), es van utilitzar bombes de Napalm per cremar la selva, cremant conseqüentment nuclis habitats, camps i persones, i es van utilitzar massivament armes químiques, com el gas taronja, que encara te conseqüències en la població civil, fent que hi hagi gran quantitat de gent amb malformacions, deficiències psíquiques i tot de coses així. Sembla que no fa massa es va condemnar a Estats Units per haver creat una guerra il•legal ( no oblidem que Vietnam era un país sobirà, que no havia atacat ningú) i haver utilitzat armes il•legals massivament.

Sigui com sigui, sembla que aquí els vietnamites han perdonat. La gent és molt agradable i simpàtica. Anar voltant per un lloc turístic no deixa de ser com a qualsevol altre lloc del món, ells volen vendre i t’atabalen. A la que surts cap a llocs normals, la gent es encantadora, acollidora i fins i tot vergonyosa, una vergonya poruga.
Vam entrar al país des de Cambotja pel riu Mekong, aquest riu immens que desemboca a Vietnam tot creant un delta preciós. Poder passar entre els dos països tot passejant amb una barqueta és una experiència que recomanem a tothom qui passi per aquí. És una excursió que pot portar tot el dia, però que sens dubte et fa arribar relaxat a l’altre banda de la frontera. Un cop entres a Vietnam, el passegi passa per la xarxa de canals que formen el delta, fins arribar a Chau Doc, un petit poble sense cap encant meravellós. I d’aquí a voltar pel delta i els seus canals. Hem visitat Chau Doc, Can Tho i Ben Tre amb un nano de Múrcia, en Pepe, que varem conèixer a la frontera. Sens dubte, del que hem conegut, és a Can Tho on s’ha d’anar. Aquest poble a la vora del riu ofereix la possibilitat de visitar mercats flotants de veritat, on la gent passa de tu i es dediquen a vendre coses entre ells, no els hi importen els turistes. A més, vam tenir la sort de visitar també una fàbrica de noddles, els fideus d’arròs típics d’aquí, però això ja ho explicarem al menjar…només dir que era molt rústic! De fet aquí tot es molt rústic, modern però rústic…es un país de contrastos…el que si que són sens dubte és polits. Netegen tot, a tot hora. Els mercats, plens de menjar fresc no fan gens d’olor, els carrers, sense massa papereres estan nets (cremen les deixalles per les nits a la vorera)….es un plaer, doncs et fa sentir segur, tant a l’hora de menjar com a la de passejar.
Bé, deixant el delta del Mekong i la seva vida rural, els seus camps d’arròs i les seves cases sobre l’aigua, vam arribar a Ho Chi Min (Saigon), una mega ciutat, sense massa encant però amb molta vida al carrer…sortint del carrer turístic, molt turístic, es fàcil moure’s. El museu sobre la guerra, de la que ja hem parlat abans, es força interessant…com a dada extra, dir que tot aprofitant la guerra de Vietnam, estats units també va farcir de bombes Laos, moltes de les quals encara no han explotat…però bé, aquesta guerra ni tan sols va existir oficialment. Bé, Saigon s’ha de visitar però no pas perdre-hi massa temps. Així que autobús i cap a la muntanya. És increïble que Vietnam tingui aquesta part interior tant desconeguda. En un tres i no res (vuit hores de bus) ens trobàvem a Dalat, un poble de muntanya (1500m) força freaky. És un punt turístic, on pots visitar amb un guia motoritzat tot de coses estrambòtiques, com la casa boja, el vall de l’amor, on uns vietnamites amb poni i vestits de cowboy faran les teves delícies, o observar el llac on un gran cor fet de flors roses i blanques et desitjarà bon Nadal…be, sigui com sigui, es un lloc agradable lluny de la costa. Nosaltres vam fer el tour pel nostre comte, així que ni cowboys ni res, i varem fer una excursioneta per un parc natural format per cinc pics volcànics. Una bona caminada per passar el dia. El més interessant va passa desprès. Aquestes zones estan habitades per altres ètnies, així que tot circulant per la carretereta, travesses els seus pobles, que son diferents però res d’especial. Ens vam aturar a un, i ves per on que tot d’una buscant un lloc per dinar ens vam trobar al vell mig d’una celebració local (una boda o un bateig, no ens va quedar clar) i ens vam donar de menjar i beure, van fer ballar a la Laura i vam seure a la taula presidencial (bé, de fet van ser la parella homenatjada la que va venir a seure a la nostra taula…). Tot una experiència per nosaltres, sobretot veure que tot i no entendre’ns i no tenir tants recursos, era la seva festa i es sentien orgullosos de poder-nos-hi convidar. De fet, pel que vam entendre, marxar sense fer un mos era una falta de respecte, però si et menjaves tot el que et servien, llavors significava que encara tenies gana i te’n servien més…total, que allí vam estar, tot gaudint d’una celebració local….després, sobre la petita moto que havíem llogat, també de casualitat, ens vam aturar just davant d’un temple, on unes dones grans, “abuelitas”, es dedicaven a fabricar encens. Tot un altre experiència, veure tot el procés, des de les flors assecant-se fins al producte final, les bengales de encens.
I rés, més autobús, una mica de tren (preciós viatge trajecte entre camps d’arròs) i de nou a la costa, aquí a Hoi An, on només passejant pels carrers plens de botiguetes i pel centre històric declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco, ja fas el dia. Ah, si! Aquí a prop es poden visitar les muntanyes de Marbre, unes petites formacions de l’estil dibuixos animats japonesos, on hi ha un conjunt de coves i temples realment bonics, val la pena visitar-los.
I res, això es tot per avui….demà o passat esperem penjar una nova pestanya al blog on puguem contestar totes les vostres preguntes i curiositats, que no son poques, però que ens fa molta il•lusió que ens feu arribar!
Com a dada extra, comentar que ningú es sorprengui quant a Vietnam les coses tinguin un preu però a tu en concret et vulguin fer pagar una mica més…depenent de les ganes que tinguis de discutir ho pots pagar o no, però el que està clar es que en la majoria dels casos ells no baixen del burro, es a dir que prefereixen no vendre-ho que no pas donar-t’ho pel preu real…el millor es no comprar-ho i anar a la botigueta següent. Això passa amb l’aigua, el tabac, les entrades a llocs turísitcs, bitllets de bus local…de vegades no et queda més remei (en el cas del autobus) que mantenir-te ferm en la teva postura fins que acceptin els diners que els hi penses pagar.
Apa, una abraçada!

Anuncis

4 Respostes

  1. Hola Victor y compañía, hace días que sigo vuestro viaje, ¡que envidia!, vuestros comentarios muy interesantes y magníficas fotos. Saludos.

  2. Que interessant i bonic!!!!, Laura estàs preciosa amb el sobrero i els llassos verts.

  3. BON NADAL RODAMONS, HO HO HO HO!!!!

  4. Hola Laura i Víctor, Abans que res os desitgem BON
    ANY 2010, de moment no os podeu queixar. Quina passada Holang eh? Llástima de la boira. Esteu molt guapos a les fotos, i el cabell de la Laura encara li queda molt bé. Fins aviat!. Abraçades ben fortes. Ens trobarem a Argentina?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: