Vietnam del Nord, la jungla!!!

Doncs si, havent recorregut el país de sud a nord podem afirmar que per aquí dalt són bastant més agressius que pel sud, sobretot a Hanoi.

Els dies a Hué es van limitar a contemplar una mica la fortalesa, darrera una cortina de pluja, i sortir de l’hotel de tant en tant per degustar els boníssim plats vietnamites de diferents restaurants de la ciutat. Sobretot del Tam Thien,un restaurantet d’un vietnamita sordmut molt simpàtic i que feien uns pancakes de banana and chocolate deliciosos!

Creuant els dits perquè canvies el temps, ens vam  dirigir cap a Nim Binh, molta gent ens havia recomanat la zona de Tam Coc amb unes formacions de roca semblants a les de Halong però a les vores d’un riu on et porten a bord d’una barqueta de rems i on  també vam poder fer unes quantes excursions amb bicicleta per la zona i veure que a aquest fantàstic indret li queden quatre telediaris. Estan construint a marxes forçades per crear una mena de “disneilandia” per turistes amb grans hotels, restaurants de buffet i aquestes coses. A Tam Coc mateix vam conèixer un noi holandès que hi té un petit restaurant amb la seva dona (ella vietnamita) i ell ens ho va confirmar. Al vespre ens vam ajuntar amb una parella d’alemanys que també corrien per allà vam anar-hi a sopar i a veure algun xupitillo de vi d’arròs. Al restaurant també hi havia un home vietnamita de calers, que finalment va asseure’s amb nosaltres i ens va explicar que hi havia un projecte per fer entre altres coses, un camp de golf de 54 forats!!!!(el que vindrien a ser 3 camps junts). Vam passar una vetllada molt agradable tots plegats i fins i tot ens vam plantejar quedar-nos una nit més i celebrar allà la nit de Nadal però finalment vam decidit anar cap a la capital.

Hanoi és una ciutat força gran, tant en habitants com en extensió però la vida es mou bàsicament al casc antic que tranquil·lament es pot recórrer a peu, bé tranquil·lament és un dir. Has d’esquivar les motos que vénen per tots costats, piten continuament i pugen a les voreres per fer adelantaments. Com que les voreres estan plenes de parades o tauletes petites que fan de restaurant o de més motos aparcades, fa gairebé impossible passejar. Hanoi està plena de llacs però n’hi ha un que està justament al centre del casc antic i és el més concorregut. Durant la nit de Nadal vam decidir anar a donar una volta pel costat del llac i ens vam trobar amb una riuada de gent per tots costats, gent fent picnic, nens vestits de pare noel i pràcticament tothom amb gorres vermelles i blanques i celebrant el Nadal tant o més que el que estem acostumats. Fugint una mica de tot això ens vam anar a fotre un bon sopar, aquest cop europeu, per celebrar la festa!

A part d’anar a veure el mausoleu del senyor Ho Chi Min, el jardí botànic, que curiosament és un lloc ple de parelles de nuvis fent-se fotos, i la catedral de St Josep, on tenien muntat un gran pessebre, no vam visitar massa més  de la ciutat.

Una altra cosa que ens va cridar molt l’atenció de Hanoi és que està ple d’agències turístiques. T’organitzen tours per tot i pel que sabem d’altres viatgers i per nosaltres mateixos, cap d’elles et dona garanties de res, és a dir, que habitualment quedes bastant decebut. Nosaltres vam escollir el de l’emblemàtica Badia de Halong. Un conjunt de més de 1900 illes i illetes que segur que mereixen dedicar-hi un parell o tres de dies però com que de nou pintava mal temps, i no volíem marxar del país sense veure-la, vam contractar un tour des del mateix hostal on estàvem. A les 8 del matí ens passaven a buscar i teòricament  passaves cinc horetes voltant per la Badia, que al final es van convertir en tres hores, visita de dos botigues i tot i que el dinar anava inclòs paraven davant d’un lloc per comprar peix i abans d’anar a les coves que també estaven incloses al tour oferien una excursió extra amb barqueta per una cova d’aigua….vaja, una mica desastre i un dia molt llarg però tot i amb boira, val a dir que l’indret és realment espectacular i de ben segur que si mai tornem, hi passarem més dies!!! Pel que vam veure a qui els agrada molt fer aquests tours d’un dia són als asiàtics, a la nostra excursió eren gairebé tots japonesos i coreans.

Després d’un dia voltant per la city i un altre d’excursió vam veure que Hanoi no ens aportava massa res i  com que no teníem intenció d’anar cap a les muntanyes de Sapa, doncs seguia fent fred i ens quedaven pocs dies de visat, vam decidir creuar cap a Lao per passar-hi el fi d’any i canviar una mica d’aires.

Advertisements

3 Respostes

  1. A mi de fà molts anys que m´ha fascinat aquesta vista dels pedrots damunt l´aigua!!!! Jo segurament no els veure, però vosaltres ho heu fet una mica per mi.
    Bona entrada a l´any nou!!!!
    Josefina/mama

  2. ara ja son per voslatres quasi les 12, torno a fel.licitarvos l´any nou en nom meu i del papa

  3. FELIÇ 2010!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!
    Que seguiu tant fantastics i tant aventureros com fins ara!!!
    ptonets des duna altra jungla!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: