Descobrint Laos

Sempre que sentia parlar de Laos em recordava d’aquell ministre, en Roldan, que va fugir amb els diners i mesos després el van trobar en aquest país quan jo era adolescent. La veritat és que mai no m’havia interessat massa per saber-ne més, suposo que abans de saber que hi passaríem ni tan sols tenia una imatge mental de on quedava exactament….i el fet es que aquest país tan similar a Itàlia (en la forma que te sobre el mapa, es clar) ens ha sorprès molt i molt gratament. Tant bon punt varem arribar-hi vam notar una tranquil·litat que distava molt de l’estrès i l’agressivitat Vietnamita en el tracte. El fet d’haver de despertar el comissari d’aduanes per tal de que ens fes els visats denotava un altre tarannà, un altre ritme.

Tan bon punt vam passar la frontera (molt fàcil en quant a tràmits) vam fer nit al primer poble important del país en aquella zona, Lak Sao. Un poble de carretera sense massa més interes que estar prop de Vietnam. I d’allí ja vam fer via cap a Vientian, la capital. Faltaven dos dies per fi d’any i la nostra intenció era anar una mica més al nord a celebrar-ho, a Luang Prabang, una població que és Patrimoni de la Humanitat, però la veritat és que Vientian ens va atrapar. És una ciutat petita, gairebé podríem dir que és un poble gran, i clar, es fa estrany que sigui la capital del país. Allí es respira tranquil·litat, com a tot el país, i a més hi ha totes les facilitats. Vam passar els dies de relax, visitant temples budistes, estupes i monuments d’estil comunistes (aquí ho son de comunistes, encara que tot visitant-ho no ho sembli, la veritat) en honor al Soldat Desconegut i coses així. El fi d’any i tota la pesca, com ja vam explicar, va ser tranquil i diferent. I bé, ja entrats al nou any vam agafar l’autobús cap a Luang Prabang. Entre les dues poblacions (10 hores d’autobús) hi ha un altre poble important, Vang Vieng, que es veu que es una mena de Las Vegas del país, és a dir una Zona Especial Turística, on la gent hi va a emborratxar-se i a fer tot allò que a casa seva no pot fer….de fet, entre les moltes “activitats” que s’ofereixen allí la més famosa és el Tubbing, que no és altre cosa que fer un descens en flotador gegant pel riu tot parant de barra en barra pel riu bevent cubates i més cubates per arribar al final borratxo com una cuba…¿curiós, lamentable? Sigui el que sigui, hi ha molta, moltissima gent que hi va des de Europa, Amèrica i Austràlia….

Bé, nosaltres arribàvem de matinada a Luang Prabang, i ves per on que allí cada matí els monjos dels temples budistes (que n’hi ha moltíssim, de temples i de monjos) surten en processió pels carrers del poble a recollir el menjar que la gent els ofereix, el carreguen a una carmanyola que porten i tornen cap al temple. És molt curiós, i molt maco de veure la veritat, i a més, com ens va agafar de sorpresa, encara ens va fer sentir més afortunats.

Ja pel poble, doncs que explicar? És un poble preciós format per antigues cases colonials franceses on hi pots trobar totes les facilitats occidentals però també la cuina i la vida local original. Passejar-hi t’omple de goig. Allí a prop són molt famoses unes cascades, i un dels dies i vam fer cap. Són a uns 35 kilòmetres, així que vam decidir-nos per arribar-hi amb bicicleta, i tot i que va ser dur, molt dur, va valer molt la pena. Poder passejar pel mig dels camps d’arròs, gaudir dels paisatges i arribar als salts d’aigua fets una piltrafa i acte seguit fer un banyet en un toll d’aigües turqueses val qualsevol esforç. Com veureu a les fotos, les cascades eren realment paradisíaques, estaven formades per una de molt grossa i desprès quatre o cinc més de petites que formaven les piscines on la gent es banyava, tot un  luxe. 

I apa, d’aquí encara més cap al nord, a Luang Nam Tha, una petita població ja a tocar de les fronteres amb Xina, Myanmar i Tailàndia. Al voltant d’aquesta població hi ha, distribuïdes per les muntanyes, moltes viles i pobles habitades per les gents de les diferents minories ètniques de la zona i és un bon punt base per fer trekkings tant pel Parc Natural que envolta el poble com per arribar a les viles d’aquesta gent. Nosaltres ens vam decidir per fer un trekking de dos dies tot fent nit a una vila Akhan, i l’experiència va ser increïble. No vam caminar més de 3 o 4 hores al dia, però vam fer-ho pel mig de la jungla verge i amb un guia que ens explicava gran quantitat de coses sobre la vida tradicional i les medicines naturals que podíem trobar en les plantes que ens rodejaven. La nit a la vila va ser tranquil·la. Tenint en compte que ja estan habituats a rebre “visites” i que la carretera més propera està a una hora amb moto per un camí de cabres, el poble no ha perdut la seva essència: viuen de forma tradicional. Es beneficien dels diners que amb els trekking ingressen en la comunitat tot donat allotjament als turistes. Alguns dels habitants es sorprenen quan passeges pel poble, d’altres s’interessen i et demanen que els facis fotos i els nens es sorprenen molt de veure estranys.

I bé, així va ser com aquets dos rodamóns van passar aquets dotze dies descobrint una petita part d’un gran i sorprenent país i van entrar amb moltes ganes a aquest nou any 2010! Una abraçada o tothom!

PD: per cert, de ben poc no varem estar a Vientian mentre es celebraven els 25ens jocs del Sudest Asiàtic (SEA Games), una mena de jocs olímpics amb esports típics de les contrades. Aixi i tot, amb els que si varem coincidir, com veureu a les fotos, son amb el Champa i la Champi, les mascotes…. J.

Advertisements

5 Respostes

  1. Jo diria que Roldan no era ministre… era el jefe de la guardia civil, però no ministre… Crec.

  2. eoooo quina enveja ! jo vaig estar aquest estiu a Laos i és un país preciós i tranquil !

  3. Com sempre, les fotos guapisimes!! feu molt bona cara!
    Bona nit!

  4. quines fotos més xules, i per descomptat quina enveja que em feu. Seguiu endevant.

  5. Ei xaval, ens agradaria veure els vostres passaports quan torneu, que deuen estar plens de segells. Nosaltres només en tenim un, perquè els altres llocs on hem estat són països europeus.
    Adéu.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: