Aotearoa ( larga nube blanca)

Aotearoa és com anomenen Nova Zelanda els Maoris. Diu la llegenda o la historia,que quan els primers Maories van apropar-se a les costes de NZ el primer que van dir va ser això.I és lògic, per tota la costa oest es veu un gran núvol blanc aturat pel les muntanyes dels Alps,que queden a pocs quilometres de la costa.
Nosaltres ja fa dies que voltem per la illa sud i realment, és increÏble! Des de Picton i els Malbourough sounds (Nord) fins al fox glacier (Oest), on hem estat avui, no parem de veure escenaris fascinants.
A la regió de Marlborough presumeixen de fer el millor Sauvignon blanc del món i com no, ens vam aturar a comprovar-ho. Com ja vam aprendre a Melbourne, aqui pares davant del seller i et donen un tastet dels seus vins.Per la zona n’hi ha moltíssims i també una fàbrica de xocolates que s’ha afegit a això dels tasts i t’ofereix a degustar una de les delicies de la comarca. Vam seguir baixant una mica per la costa est fins a Kaikoura a veure colonies de foques. Tota la costa sud n’està plena però especialment aqui n’hi ha moltes i fàcils de veure amb una caminadeta de un parell d’hores i si fas un vol en helicopter, també pots arribar a veure balenes. Tornant cap al nord però ara cap a la costa oest, hi ha l’Abel Tasman, el parc nacional de la costa amb unes platges guapíssimes, i unes caminades que van des de unes horetes fins a quatre dies. A Nelson, la ciutat més gran de la zona, hem estat a un “farmers market” ,on se suposa que els grangers venen a vendre els seus productes directament, però ara ja s’ha convertit en una mena de mercat on tothom ven el que pot! Fins i tot vam trobar un argenti que fa més de 9 anys que volta pel món amb un cotxe de principis de segle amb la seva dona i ara ja quatre criatures!!! I vam enganxar el dia que feien la “baixada de carretons” però tranquils, res a veure amb la de St Hilari. També vam estar als Nelson lakes NP i ens vam trobar una competició de llanxes rotllo formula 1 lago! Els llacs d’aquí són d’aigües tant clares que veus el fons,i segons sembla hi ha uns peixos que viuen més noranta anys.

Tota la costa oest va ser una zona minera molt important. A finals del segle XIX els Europeus venien cap aquí per treballar a les mines i per trobar or i es van formar nuclis de població força importants, sobretot comparats amb el que queda ara. És al.lucinant passar per pobles que anys enrera eren ciutats i que et transporten en el temps.
Segurament el que més ens ha sorprès, els dos glaciars més famosos de la costa oest : el Franz Jossef i el Fox. Al primer vam anar-hi pel nostre compte, només fins al peu però la caminada és molt impactant. Primer es creua un bosc frondós (com tots els d’aquí) i tot d’una, tens el glaciar davant, llavors has de travessar tota una plana, que abans era un llac i abans encara part del glaciar, fins arribar al punt permès que són 60 metres de la llengua del glaciar. Realment és fantàstic! Al segon, el Fox glaciar, hi hem pogut caminar per sobre. Aquest cop amb guia i amb un grup de gent, potser menys íntim però la sensació d’estar tot envoltat de gel, s’ho val.
La veritat és que és una part del viatge molt diferent. Amb la Rossi (ja som tres)tenim més independència però també algun mal de cap més. Sempre hi ha el neguit de si la vendrem bé, de si val la pena fer cap aqui o cap allà, de si això de si allò.Però bé,estar clar que si vols veure el país de veritat la manera és amb el teu propi vehicle.
De Nova Zelanda i dels Kiwis(neozelandesos) en general, ens sorprèn molt lo cuidat que ho tenen tot, tants parcs naturals i tot impecable, les facilitats pels turistes (lavabos publics a tot arreu, dutxes, informació …) i en general, lo pacifics que són en tot. Avui ens explicava un noi que ni la policia porta armes, que si passa algo les van a buscar a la comisaria. Les carreteres són en si mateixes llocs d’interès i és que conduir per aquí és tot un luxe i un plaer. Realment és una societat agradable, molt oberts i amables. Els nuclis urbans són petits i tranquils, no hi ha edificis alts enlloc (tret d’Auckland). Mireu si hi ha poca gent quea les carreteres nacionals, els ponts són d’un sol carril i a vegades compartits amb el tren i tot. Tothom va amb cotxe a tot arreu i als kiwis,els encanten els esports de risc. Ho hem comprovat amb els nostres propis ulls, si hi ha un pont i aigua a sota, es igual l’alçada…ells s’hi tiren!!!
Be, seguirem cap al sud a descobrir més d’aquest país encantador!

Advertisements

3 Respostes

  1. Uau! M’encantaria veure un kiwi viu (l’ocellet). Ah, al país de’n Peter Jackson ell va rodar Bad Taste, mítica peli gore…!

    A Marlborough segur que no fumen Lucky, oi? Jjiji

    Per cert, fa temps vaig llegir alguna cosa sobre aquesta família i el seu vell cotxe, però no en trobo res ara. Alguna dada més?

    Una abraçada!!!!!!

  2. que be nens!!!!!! Quina diferència ´de on venieu….Sembla un país amb un alt nivell de vida, i una natura magnífica.
    Espero que la Rossi resisteixi i que pogueu seguir gaudin del tour.
    Molts petons
    mama (records del papa)

  3. Que be!!!!!!!!!!!!!!!! per cert, m’agrada molt la foto amb el gollum!!!!!!! Molts besitos desde barcelona!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: