EL CURIOS CAS DE L’HOME TRIPITIT

Si nois, potser tocaria parlar de que ja som a sudamèrica i de tot el que això comporta: mil novetats, facilitats en l’idioma, retrobament amb amigues de tota la vida, però ves per on, que d’això ja en parlarem més endevant, d’aquí uns dies, quant hi hagi molt a explicar, tot just fa 6 dies que varem aterrar a Buenos Aires.

Avui m’agradaria explicar-vos una de les moltes anècdotes que dia a dia ens succeeixen i que potser haurien de tenir més presència al blog, però es clar, ja es prou difícil explicar el viatge, que si ens posem a explicar anècdotes estariem tot el dia a l’ordinador. L’història va així:

Resulta que tot buscant un autobus per arribar a el Mar d’Aral,a Uzbekistan,  ara ja fa set mesos (com passa el temps!), a la ciutat de Nukus vam parar-nos a parlar amb un jove rodamon alemany que s’havia allotjat al mateix hotel-fantasma que nosaltres (un gratacels del qual tan sols dues de les plantes encara eren utilitzades com a hotel, les altres, així com la recepció, estaven abandonades, un lloc ben tètric, us ho aseguro….). Bé, vam xerrar una bona estona i ens vam despedir, doncs ell anava en direcció contrària.

Van passar els mesos, vam continuar el viatge i vam atravesar uns quants països més, i així, ara fa tres mesos tot sortint de l’hostal on ens allotjàvem a Phon Pen, capital de Cambotja, ens vam quedar mirant un noi de cara familiar que hi havia a la recepció…ja podeu imaginar-vos qui era, oi? Doncs si, resulta que era el mateix noi alemany, que tot fent una ruta totalment diferent a la nostra (crec que ell havia atravessat Xina) havia anat a parar al mateix lloc on ens estàvem nosaltres….val a dir que el noi no es va mostrar gens sorprès, de fet va semblar que li donava absolutament igual la coincidència i desprès d’intercanviar breument les experiències de viatge vam fer cada un per la seva banda….

I així vam seguir, i poc a poc vam travessar Vietnam, Laos, Thailàndia i Malasia fins volar cap a Melbourne, on desprès de cinc dies molt agradables, ja a l’aeroport, a punt de pujar a l’avió vaig anar a fer un riu, i a que no podeu endevinar a qui vaig veure sortint del bany? Si, un altre cop l’intrèpit alemany es tornava a creuar en el nostre viatge! I no tan sols això, doncs, despres de comentar-li la coincidència a la Laura, ja dins l’avió, sabeu qui va ser l’últim en pujar a bord del mateix? Si, l’alemany. No ens ho podiem creure, però tot i així aquest cop no vam gosar saludar-lo, recordant el poc interés en la coincidència que havia mostrat a Cambotja i que en creuar les mirades semblava esquivar-les o no reconeixer-nos….però sigui com sigui, em sembla incrïble haver-nos trobat amb la mateixa persona en tres punts tant distants del planeta. Ens ha passat amb altres viatgers, com en Chris, l’anglès amb qui vam viatjar a Uzbekistan i que vam retrobar a Xina, o amb en Peter, el suís que també vam trobar a Xina i retrobar a Cambotja (curiós també!), o amb un japonés a Bangkok i Phon Pen….i es que sembla que el món es molt gran però tot i així, prou petit com per permetre aquestes coincidències….una abraçada des de Buenos Aires, ciutat de tango, grans avingudes, gent agradable i un dia a dia que ens recorda molt, moltíssim a la Barcelona dels vuitantes.

Advertisements

2 Respostes

  1. es que el mon es un mocador, i de vegades ple de mocs, ja ja
    petons
    mama fina

  2. quina coincidència, no? sembla mentida el que pots arribar a trovar viatjant, a veure si continueu amb les casualitats….. Com van els tangos? Millor els asados? Petons
    Montse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: