BUENOS AIRES

Sembla incrible però ja fa més de dues setmanes que vam aterrar a Buenos Aires.Tot i que la idea inicial era estar-hi com a molt una setmana, el fet de trobar-nos una ciutat tan gran, on l’idioma no és problema per nosaltres, ser acollits per l’Alba i el Javi a casa seva i poder trasladar-nos a un petit (mini) apartament al centre poc després, trobar bars i menjar de gustos similars als de casa i mil petits detalls més ens han fet estar aquí disset dies. I és que parlar de Buenos Aires és parlar d’ una ciutat que recorda molt a Madrid, pels seus cafès de tota la vida, les seves grans avingudes, els teatres i els grans edificis, però també ens ha recordat en molts dels seus racons a Barcelona. Sense anar més lluny, el barri on hem viscut, la Recoleta, recorda molt a Sant Gervasi. És un barri senyorial, tranquil i amb pocs turistes, on ens hi hem trobat molt bé i hem recuperat forces per començar de nou la ruta amb la motxil.la.
El fet d’aterrar a casa l’Alba ens ha permés conèixer molta gent. Molts d’ells del món de teatre, ja que ella n’estudia i és que aquesta ciutat respira cultura: hi ha petits teatres per tot arreu, teatres-bar i grans teatres (el gran teatro Colon està tancat i no l’hem pogut visitar…), moltes llibreries de llibres nous i vells, i molta música, al carrer i a les sales de ball (milongas en diuen). Axí que us podeu imaginar que la nostra vida aquí ha sigut bàsicament passeig turístic durant el dia i activitats variades per les nit: dos nits al teatre, un parell més a la milonga (No podíem deixar la ciutat sense fer una classe de tango!!! si, si el Victor ballant tango sense haver-lo d’amenaçar i val a dir que se n’ha sortit molt bé! ), un aniversari (el del Javier), una nit a una penya, ( són unes festes on la gent balla música tradicional del camp i de sudamèrica en general, i on ens va sorprendre especialment que estava ple de gent jove ballant), un sopar a casa, un altre a casa d’uns amics,etc. La veritat és que no hem parat, però tampoc no ens hem cansat.
Voltant hem visitat evidentment molts dels punts turístics de la ciutat: el barri de San Telmo, el Palacio de Gobierno i la plaza de Mayo, la avenida corrientes, on estan els grans teatres, el puerto Madero, el barri de la Boca, l’estadi del Boca Juniors i Caminito amb les seves casetes de colors, els cementiris de Recoleta i Chacarita on estan entre d’altres, la Evita i en Gardel, hem vist el parc de la Mafalda (en Quino, el seu autor, és argentí…i si voleu saber una curiositat, aquí quan volen dir que a una noia li agraden els nens, li diuen que és molt Susanita, com el persontaje del còmic que sempre somia en tindre criatures…jeje) i fins i tot hem anat a veure, de casualitat, un partidillo de polo (un esport molt practicat aquí, pel que sembla)i hem anat a l’hipòdrom i hem apostat! Llàstima que no vam guanyar, però va anar de ben poc, el nostre cavall va acabar segon. També per casualitat hem visitat el casal català de Buenos Aires, un edifici preciós on els exil.liats catalans van conservar la seva cultura a l’altra banda de l’Atlàntic…si voleu saber més del tema visiteu la web de l’Eric i la Marta, ells en van visitar molts de casals en el seu viatge (www.bolivioncerrado.com) . Fins i tot hem menjat un bon bifé de lomo (un bon filet, si senyor) amb en Jaume, un familiar de la Laura, que ja ens ha fet lloc per anar a visitar la seva finca a Caviahue, als Andes, prop de Bariloche. En breu hi anirem, si senyor. Aprofitant que era setmana santa i que l’Alba, el Javier i els seus amics (la Faith i el Bernardo) tenien festa, vam anar a passar el dia a el delta del Tigre tots junts, un lloc fantàstic només a una horeta de la capital i on vam gaudir del sol i d’un asado espectaculars!!

Per altra banda, comentar que tothom ens havia advertit de lo perillós que es Buenos Aires i sudamèrica en general… bé, si bé es veritat que hem anat amb molt de compte, no hem tingut cap problema, ni de dia ni de nit. Ens hem mogut en transport públic i cap problema. Evidentment hem evitat visitar barris xungos (villas), i de nit hem anat per carrers amples i sempre vestits sense res que pogues cridar l’atenció. Però el fet es que no hem tingut ni la sensació de perill algun, si bé si que es veritat que la societat que ens hem trobat ens ha recordat molt, moltíssim als nostres records dels anys 80: moltes pintades per totes les parets, caques de gos per les boreres, molta movilització política (vam estar aquí el dia 24 de març, 30 aniversari del cop d’estat militar i ara anomenat “Dia de la Memòria) i molts problemes amb drogues que golpejen als més pobres (la pasta de cocaina o PACO, està fent un mal terrible per aquí…molt adictiva, molt barata i totalment tòxica = joventut anul.lada)…es una sensació extranya passejar per una ciutat que et transporta a aquells records que tens de quant eres una criatura, et fa adonar de coma canviat la teva pròpia ciutat, el teu barri en aquets últims vint i cinc anys.
No cal dir que un cop surts dels barris del centre (Buenos Aires capital té quinze milions d’habitants), qualsevol similitut amb Madrid o Barcelona és casualitat. Els barris més allunyats son de casetes baixes i la ciutat es fa inacabable. Agafar un autobús per anar d’una punta a l’altre de la ciutat fa que estiguis hores per arribar-hi, i per això, moure’s amunt i avall es una mica conyazo. Aquí tothom té la GuiaT, una mena de llibre-mapa de la ciutat amb el recorregut de tots els autobusos urbans per tal de poder saber com pots arribar allí on t’interessi….es un merder, però les alternatives no son massa millors: el metro s’ha quedat curt i no cobreix massa res de la ciutat actual, i el taxi es car…parlant de diners, sembla que la inflació torna a fer estragos per aquest pais i els preus que ens hem trobat estant molt lluny del que espravem i la gent ens ha comentat que després del corralito de 2001, els preus es van mantindre molt baixos fins que aquets ultims anys han comença’t a disparar-se de nou….
I res, demà si tot va bé, de nou en marxa…Però bé, sembla que aquí els autobusos son de gran qualitat i els llargs trajectes seràn si més no, més cómodes.
Una abraçada i fins ara!!!

Advertisements

Una resposta

  1. Quants records viscuts!!!!!!! Ja li vareu posar la cigarreta entre els dits del Gardel??.
    Petons i ja ens anireu explicant
    josefina

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: