Una setmana de vacances

Ja sé que tots debeu estar pesant que de setmanes de vacances en portem moltes però fer aquest viatge és una manera de viure, d’acord que no treballem però també tenim feina, buscar allotjament, llocs per menjar, si tenim possiblilitat comprar per cuinar, anar amunt i avall amb bus, traginar motxil.les i fer el turista..que no és pas descansat això!! (quantes vegades hem sentit allò de necessito unes vacances de les vacances?) Aquesta setmana, sí que podem dir que hem estat totalment de vacances…Hem anat a Caviahue. Molts ja sabeu de que va, aquí hi ha el Jaume i la Rossita, (el germà i la mare de la MªTeresa, amics de la familia des de fa molts anys!) i hem pogut estar per aquí gaudint de les preciositats de la zona, com si estiguessim a casa. Hem fet excursions cap a les casacades del rio Agrio, hem pujat el volcà Copahue, ens hem relaxat a les termes i hem fet passejades pel poble.
Caviahue és un lloc molt agradable del nord de la provincia de Neuquén i tocant a la cordillera dels Andes, on hi viuen permanentment només unes 500 persones però ,a la temporada d’esqui s’omple fins a gairebé triplicar la seva població. Està en una zona plena d’araucaries (uns arbres milenaris i molt caracteristics de la patagonia, semblans als pins però amb unes pinyes enormes!) i a la vora del llac Caviahue (o lago Agrio), un llac amb molta quantitat de sofre i que com el seu nom indica té un gust molt particular; només a 19 km està Copahue, la vila termal per excel•lència d’aquesta zona. Cal dir que no està pensat com un lloc d’esbarjo sinó que estan plantejades més com a termes terapèutiques pel mal d’òssos, per problemes respiratoris i per la pell, i la gent que hi ve, repeteix anys i anys i fa tractaments setmanals.

Qui va posar nom al volcà i al poble de Copahue són els antics habitants de la zona, el mapuches i ho van batejar així perquè en la seva llengua significa lloc dels metalls, ja que la zona és molt rica en sofre i ferro. Aquesta comunitat que viu en concordància amb la natura, té una reserva en aquesta zona i quan vam arribar nosaltres ja estaven preparant la temporada d’hivern, recollint el bestiar i baixant-lo de les muntanyes per evitar la neu.
Una de les coses més impressionants que hem fet per aquí ha estat pujar al volcà. Va ser una caminadeta llarga, d’unes set hores, però gràcies a en Charlie, el guia que ens van recomenar en el mateix hotel Nevado, vam apendre molt i no ens vam cansar gaire. Tot el camí és preciós, però arribar al cràter i veure tota l’aigua bullint en contrast amb les neus eternes i els glaciars és fantàstic. Llàstima que no ens hi vam poder quedar gaire estona al cràter ja que els gasos que en surten (sulfhídric i clorhídric) són molt irritants tant pels ulls com pel sistema respiratori i segons bufa el vent, no fan massa agradable l’estada al cim.
Bé, després de passar uns dies per Caviahue, hem tingut la oportunitat d’anar a una casa de camp (una estancia en diuen…), a prop de Las Lajas, una mica més al sud de la mateixa provincia, entre els meandres del mateix rio Agrio. Hi hem passat un parell de dies, muntant a cavall, passejant pels camps, veient les vaques, ovelles, ocells grans i petits, cavalls i sopant a la vora de la llar de foc.
De nou a Caviahue, vam passar l’últim dia anat a veure el Salto del Agrio, una cascada de 60 metres molt espectacular i acomiadant-nos de tota la gent d’allà que són encantadors i ens van tractar molt i molt bé. Especial menció al Jaume, la Rossita ,al Dario, l’escriptor de Caviahue; la Vale, que esperem veure-la ven aviat per Barcelona, al Robert, que ens va portar cap al camp i al “mascota” que ens va fer engreixar un parell de quilets!!! Jajjaa