Venim de pujada!

Hola de nou! Avui des de Valparaiso!!! Com ens hem penjat en això del blogg….!! Em sembla recordar que des de que vam arribar a Ushuaia no havíem tornat a escriure i d’això fa….molt i molts quilòmetres!!!  Bé intentaré fer un resum, aprofitant que plou i no podem sortir a paseig.

Ushuaia és un lloc molt agradable. Tot i que la majoria de gent que hi arriba ho fa només pel fet de que és la ciutat més austral del planeta, val a dir que val molt la pena. HI ha moltes coses que la fan especial. Començant pel paratge natural on es troba i acabant per l’antiga presó, on a part dels delinqüents més perillosos, hi enviaven molts presos polítics. A nosaltres el que ens va agradar especialment, va ser la navegació pel canal Beagle. Vam tenir molta sort  amb el temps, feia una mica de sol, no feia gens de fred i vam poder estar a la coverta del vaixell gairebé tota l’estona gaudint dels “cormoranes” i les foques marines. Van preferir agafar un vaixell petitó, on només hi anavem unes 12 persones, entre elles, tres Vasques molt i molt divertides. Tant bé va estar el grup que vam acabar tots cantant i dinant plegats  el famós Locro per celebrar el dia del treballador.  Una altra  excursioneta molt guapa és al glaciar Marcial, res a veure amb el perito moreno però té de curiós que hi ha una pista d’esquí petita enfocada cap al mar!!! Llàstima que no hi havia neu suficient per fer una baixadeta en condicions.

Com que hi vam arribar ja en temporada baixa, les companyies de transport havien reduït  els serveis de bus, així que no vam poder sortir de Ushuaia fins la matinada del dimarts i no vam poder arribar a Puerto Natales per agafar el barquet de tres dies fins a Puerto Montt. Però bé, això va com va i de tornada cap amunt (vam haver de fer practicament la mateixa ruta que de baixada), vam parar a Puerto San Julian, un poble gran de la costa on tenen l’honor de conmemorar la primera missa patagonica. I vam passar  per tercer cop per Bariloche, sense gaires ganes de tornar a trepitjar aquella terminal de bus però preparats per creuar i canviar de país.

A Xile, hi vam arribar ja fa uns dies, després d’una setmana de moltes hores d’autobus, moltes hores d’espera i amb molts segells al passaport. Si mireu el mapa de tierra del fuego, has de passar per Xile per arribar a Ushuaia i això significa entrar i sortir del país, segell amunt segell avall i registre rere registre. Pel que sembla els xilens no volen res dels argentins i no et deixen passar ni fruita, ni embotits, ni suvenirs de fusta…vaya tot un conyàs pel viatger, que es tradueix en esperes interminables i haver de menjar-te l’entrepà quan no tens gana! Jajaja

El primer que vam visitar de Xile va ser Chiloé, un arxipel·lag del sud del país famos per les seves esglésies de fusta i els palafitos (cases a ran de mar i elevades per troncs de fusta) i també desgraciadament per un terretremol o ”maremoto” i pel bon peix i marisc. Ens vam instal.lar a Ancud, la ciutat més al nord de la illa i també la més gran, vam anar a parar a casa d’una senyora molt entranyable que ens preparava uns esmorçars tremendus i ens explicava històries de quan el terretrèmol del 1960 i de quan van començar a fer-se grans les salmoneres.  De Chiloé, els espanyols en deien la Nueva Galicia perquè igual que a Galicia hi plou molt i el paisatge recorda una mica a les ries del nord però novament vam tenir sort amb el temps i els tres dies ens va fer molt sol. En una excursió vam conèixer Castro i els seus palafitos, la capital de la illa , Dalcahue i el seu mercat i Quinchao, una illa veïna, amb les comunas de Curaco de velez i Achao,i com és clar moltes esglésies de fusta, algunes d’elles construides sense ni un clau, només amb “tarugos “(claus de fusta). Si alguna cosa ens va sorprendre molt gratament va ser lo increiblement bé que es menja. I com ens va dir un noi a l’autobús: “¿Es bonito verdad Chiloé? – Chi lo é, Chi lo é!! “.

Després hem passat per Valdivia, una ciutat universitaria del sud de Xile que ha estat molt anomenada a raó dels terretrèmols que ha patit al llarg de la història. El més destacat el del 22 de maig 1960,(es calcula que va ser un dels més forts de la història i va  tenir conceqüències  fatals tant aqui com a la illa de Chiloé) i el d’aquest mateix any, que tot i que va tenir l’epicentre més a munt (per Concepcion), es poden veure les escletxes que va fer a tot el passeig marítim.Valdivia té d’especial que està situada a la confluència de tres rius i és precisament aquí on diferents espècies d’ocells i els gegants lleons marins sembla que es trobem com a casa, recollint les sobres del mercat de peix i reposant sota el sol. Val a dir que a tota aquesta zona es menja un peix  i un marisc fantàstic i molt bé de preu.

Bé i de Valparaiso, que us he de dir! La Unesco l’ha declarat ja fa uns anys patrimoni de la humanitat i la veritat és que el lloc té molt encant, molt autèntic però que literalment, s’està caient. Està situada entre el mar i molts turons. A la part més tocant al mar hi ha els edificis comercials, bancs i com és evident el gran port .Els barris queden entre els diferents turons o cerros com en diuen aquí, formats per casetes de colors, moltes fetes de xapa i en llocs només accessibles a peu, amb moltes escales i “elevadores” per tot arreu i carrerons mig destroçats plens de grafitis i de gossos. Es respira molta moguda cultural i musical i  és que fins i tot Pablo Neruda,n’era un enamorat que hi va passar temporades i va construir-hi La Sebastiana o la casa-barco, al capdemunt del cerro Bellavista. Passejant entre els cerros,per casualitat hem conegut un personatge de la ciutat: El Motemei o Carlos Martínez B. L’últim pregoner de la saga.

Anuncis

Una resposta

  1. Chi-lo-é chi-lo-ée!! Bonic i Valdivia també.
    Nois, la Mariona pregunta quan tornen els tiets!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: