De Xile a Argentina

Suposo que el primer que hauriem de fer es disculpar-nos per trigar tant en escriure un nou post, així que: ho sentim moooooolt!!! Jejeje….Dit això, continuem.

Doncs bé, despres d’ uns dies en aquella fantàstica ciutat Xilena de Valparaiso, vam anar cap a la capital, Santiago de Xile, voliem arribar allí per poder gaudir del final de la lliga en el Casal Català de la ciutat, cosa que vam fer, i que a més també ens va servir per conèixer un bon grapat de catalans i descendents de catalans que viuen, estudien i/o treballen allí. La nostra intenció era estar a la ciutat no més de dos o tres dies, però ves per on que al final ens hi vam estar gairebé cinc, doncs resulta que la gent del casal juga en una lligueta de fútbol, tenien partit dimecres i vam allargar l’estada per poder veure’ls jugar, ¿i sabeu que? Doncs que al final,  el Victor va acabar jugant una bona estona del partit….ay! Com es nota la manca de ritme, doncs dos minuts després de començar, ja no podia ni amb la seva ànima! Però bé, ens ho vàrem passar d’alló més bé, tot i que realment, la ciutat no valia la pena per estar-hi tant de temps. També és veritat que el fet de trobar un hostal just a la Plaza de Armas, al vell mig del centre (el que podria ser la plaça reial de Barcelona o les Rambles, per exemple), molt acollidor i amb unes vistes sobre la plaça increïbles, ens va fer l’estada més agradable.

La ciutat en si, com deia abans, no té gaire res espectacular però si molts llocs entrenyables. Les atraccions turístiques s’acaben un cop has donat una volta pel centre i has pujat un parell de cerros que hi ha, el de San Cristòbal i el de Santa Lucia, i sembla que ho tens tot fet. Però també pots visitar la casa de Neruda als peus del Cerro San Cristobal, fer una cerveceta en un dels centenars de bars “rockeros” del carrer Pio Nono,passejar pel barri de Brasil,fer una volteta per la impressionant catedral,i passar el temps a la plaça, mirant la infinitats de coses que hi succeeixen, uns que juguen a escacs, un altre que predica la paraula del Senyor  com si estigués fent un discurs polític, un que fa mimica, etc…

Abans d’arribar A Santiago ja ens havien advertit sobre l’smoke, que és el gran núbol de contaminació que flota sobre la ciutat. La veritat es que quant hi vam arribar no ens va semblar tant exagerat, però res més lluny de la realitat, doncs ja quant marxàvem cinc dies després, gairebé no es veuen les muntanyes que envolten la ciutat i fins i tot costava veure el sol entre el núvol de merda, increïble de veritat. I és que resulta que el dia abans d’arribar nosaltres havia plogut i per això estava tant net l’ambient, però com us dic, no van caldre més de cinc dies per tornar-se a omplir tot de smoke….

I bé, amb la ciutat vista i amb moltes agulletes vam partir cap a Mendoza, ja un altre cop a Argentina,  el que havia de ser un trajecte de sis hores de bus es van convertir en gairebé dotze, doncs vam estar a la frontera prop de quatre hores….però la veritat és que els paisatjes d’aquell pas entre els Andes eren increïbles i va valer molt la pena creuar la frontera per allí, just als peus de l’Aconcagua, la muntanya més alta d’America, tot i que a les hores que vam passar ja era de nit i no la varem poder veure….

A Mendoza hi vam arribar que ja era negra nit, després d’un llarg dia de viatge en bus i just abans d’un cap de setmana de celebració i festa nacional. Ens va sorprendre la moguda que tenien montada  però pel que vam anar veient, no era només a Mendoza, tot el país estava movilitzat. Banderes, unes fonts amb aigua tenyida de blau i altres blanques, actes de folklore a tot hora, menjars populars , concerts, un no parar!

Després d’un dia passejant per la ciutat, entre les grans places i el gran parc de la ciutat, vam decidir tornar enrera per gaudir de nou del paisatge del Andes, volíem veure unes formacions molt curioses que havíem vist en unes fotografies i de pas, veure l’Aconcagua. Així que, l’endemà vam comprar bitllets cap a Puente del Inca per les deu del matí.

El tema es que Xile i Argentina tenen una hora de diferencia i aqui els mendas (o sea, nosotros!), van canviar totes les hores  dels rellotges menys el del despertador!!! Oleeee…aixi que, ja us imagineu, vam perdre el bus. Evidentment vam comprar bitllets pel seguent bus, però lo bo va ser que a la part Xilena havia nevat molt i havien tancat el pas fronterer així que a l’arribar a l’últim poble on podíem trobar hostal, tot estava ple ja que la gent en no poder creuar la frontera es quedava alli a fer nit…. Concretament ple de Xilens amb ganees de tornar a casa i d’Argentins que aprofitaven el cap de setmana llarg per fer turisme al país veí. Vam fer nit a Uspallata (aquest petit poble fronterer)  i vam compartir la fresca de la nit amb una parella de xilens, un motorista, un cordobès i tres nois porteños la mar de divertits.  L’Endemà si, després d’hores d’espera, la caravana de cotxes van tenir el permís de tirar carretera amunt, nosaltres fins a puente del Inca però la majoria cap a la frontera. Vam passar el dia allà, gaudint de les vistes, d’un dia preciós i tot passejant per l’antiga via del tren, una via abandonada, com tantes altres a Argentina, que havia de ser preciosa quant unia Xile i Argentina per aquelles valls tan estretes que formen el pas fronterer,  vam arribar fins al parc natural de l’Aconcagua i vam poder gaudir de paisatges increÏbles. El bus de tornada cap a Mendoza, el vam compartir amb un altre viatger, en Giacomo. Ell està fent un tour per la pau per l’Amèrica llatina (a la secció de LINKS podeu entrar a la seva pagina) i al hostel on vam anar a parar a Mendoza ens vam trobar amb un català, un home d’aprop de Reus que té un negoci familiar de producció d’oli en aquestes terres, i és que la zona és molt rica en cultius de vinya i d’oliveres, hi ha infinitat de bodegues i una de les activitats més turístiques és la ruta dels vins. Nosaltres no vam fer la ruta però si que vam visitar-ne un parell , La Rural i la Lopez , on vam apendre una mica més de vins i ho vam passar realment molt be!!!

Després d’una nit sencera de bus, arribàvem  Cordoba, on ens esperàva en Sergio, un noi que vam conèixer a Tailandia i ens va convidar a casa seva. Estem passant uns dies genials, sense massa estrés per visitar els llocs turístics sinó de viure la ciutat amb ell i els seus amics. Només per rebrens ja va organitzar un dinar tradicional, després ens va portar a passeig per Las Sierras dels voltants,a assajar amb un grup de música que toca (Versus Banda) i dissabte, de concert!!!!! Bé, no cal dir que és genial retrobar gent però especialment la gent cordobesa que són molt oberts i encantadors!!!

Un petonás i res, nosaltres ja hem fet els deures…ara us toca a vosaltres, que els vostres missatges ens agraden i animen molt!!! Petons!

Advertisements

2 Respostes

  1. ep! que ara feia dies que us tenia perduda la pista! eig que l’amèrica del sud sud l’esteu disfrutant bé: serà les ganes que teníeu ja d’estar en un país on us entenen sense haver d’usar l’anglès? clar que trobant-vos gent d’aprop de Reus per aquelles latituds el catlà veig que el practiqueu i no només entre vosaltres. cada vegada en sorprèn més la de gent que trobeu i coneixeu: que si un fent una ruta per la pau, que si uns motoristes dormint al cel ras amb vosaltres…déu n’hi do! que tot segueixi bé! m’ha fet gràcia el què parlaveu de Santiago. també fascina quan parleu de llocs on hi he estat. des del text sobre croàcia que no repetiem país. xile em reenganxa la ruta. teniu previst passar per Perú? si és així proveu el cebiche i la cervessa cusqueña és molt bona. bé, que vagi tot molt rebé i no us oblideu d’escriure. per cert, ESPERO RELAT DEL MUNDIAL DE COM ES VIU DES D’ALLÀ ON SOU SOBRETOT SI JUGA EL PAÍS! Així que, a part del mundo deportivo, espero la vostra contra-crònica!!! un petunarrrrrrru!

  2. Bé, ja veig que encara esteu en forma, a pesar de les peripècies de la neu…………….. Desitjo que continueu la vostre ruta i tinguen, almenys, la mateixa sort que fins ara i que continueu trobant gent tan encantadora per tot arreu……………
    Avui desitjo que la Laureta passi un bon dia, saps que es el teu Sant? Molts petons
    Montse

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: