Canvi de plans

A vegades les coses no passen com un espera o més ben dit, a vegades passen coses quan un no s’ho espera. Nois, tornem a ser on erem fa ara once mesos i mig….si, a Barcelona. Ho expliquem amb l’alegria pròpia del qui ha passat molt de temps lluny dels seus i retorna però també amb tristor, doncs evidentment no era part del nostre pla tornar tant “aviat”. Serà un aterratge forçat, ja ho sabem però durant tot aquest temps hem fet el que teníem ganes de fer així que, ara no serem menys….ara us posarem al corrent del que ha succeit aquestes ultimes hores en les nostres vides. Resulta que vam màrxar deixant molta gent que ens estimem a casa, i en especial vam deixar un total de tres iaies que gairebé sumaven trescents anys totes plegades. Hi havia molts números de que alguna d’elles marxes sense avisar i així ha sigut. La iaia Conxita se n’ha anat, ja portava molt de temps malament, diguessim que ha passat l’hivern entrant i sortint de l’hospital i tres quarts del mateix la tieta Lolita.  Ja se n’ha escapat una i no volem deixar-ne escapar una altra sense estar-hi presents. . Ho hem rumiat un parell de dies i encara que ens ha estat difícil, molt difícil decidir-ho, hem vist que no ens era posible continuar viatjant i passar-nos dies incomunicats per Bolivia sabent com estaven les coses a casa. Així que despedint-nos d’Argentina des d’un lloc preciós, Salta i amb moltes ganes de tornar per conèixer més el nord posem punt i final al viatge, tornem a casa per estar amb els nostres, amb sentiment contradictoris però molt contents de tornar-nos a retorbar amb tots i contents  d’haver viscut més d’once mesos genials rodant i rodant i rodant, com uns autèntics rodamons.

Val a dir que Salta és un lloc molt agradable, de fet en diuen Salta la linda, i tenen tota la raó del món. La gent és molt honrada i com ens explicava avui el taxista que ens ha portat a l’aeroport, no tenen malícia amb ningú i no veuen al turista com una presa fàcil com sol passar. Hem recorregut els carrers  de Salta amunt i avall en el nostre ultim dia de viatge, admirant les grans esglésies i places i esperem poder-hi tornar un dia i continuar el que ens ha quedat pendent.

Molts petons a tots, gràcies per haver-nos ajudat a estar tant a prop de casa cada cop que ens conectàvem. Ens veiem aviat amb els que ens coneixem i amb els qui no, doncs tan de bó ens poguèssim trobar i parlar, però si no es així, gràcies per seguirnos en aquest que, de moment, ha estat el més gran i bonic projecte que hem dut en la nostra vida……petons petons i més petons!

Farem un últim post per explicar la nostra última setmana de viatge (vam conèixer una mica de Paraguai) i per explicar com és un retorn després de tant de temps.

Anuncis