Canvi de plans

A vegades les coses no passen com un espera o més ben dit, a vegades passen coses quan un no s’ho espera. Nois, tornem a ser on erem fa ara once mesos i mig….si, a Barcelona. Ho expliquem amb l’alegria pròpia del qui ha passat molt de temps lluny dels seus i retorna però també amb tristor, doncs evidentment no era part del nostre pla tornar tant “aviat”. Serà un aterratge forçat, ja ho sabem però durant tot aquest temps hem fet el que teníem ganes de fer així que, ara no serem menys….ara us posarem al corrent del que ha succeit aquestes ultimes hores en les nostres vides. Resulta que vam màrxar deixant molta gent que ens estimem a casa, i en especial vam deixar un total de tres iaies que gairebé sumaven trescents anys totes plegades. Hi havia molts números de que alguna d’elles marxes sense avisar i així ha sigut. La iaia Conxita se n’ha anat, ja portava molt de temps malament, diguessim que ha passat l’hivern entrant i sortint de l’hospital i tres quarts del mateix la tieta Lolita.  Ja se n’ha escapat una i no volem deixar-ne escapar una altra sense estar-hi presents. . Ho hem rumiat un parell de dies i encara que ens ha estat difícil, molt difícil decidir-ho, hem vist que no ens era posible continuar viatjant i passar-nos dies incomunicats per Bolivia sabent com estaven les coses a casa. Així que despedint-nos d’Argentina des d’un lloc preciós, Salta i amb moltes ganes de tornar per conèixer més el nord posem punt i final al viatge, tornem a casa per estar amb els nostres, amb sentiment contradictoris però molt contents de tornar-nos a retorbar amb tots i contents  d’haver viscut més d’once mesos genials rodant i rodant i rodant, com uns autèntics rodamons.

Val a dir que Salta és un lloc molt agradable, de fet en diuen Salta la linda, i tenen tota la raó del món. La gent és molt honrada i com ens explicava avui el taxista que ens ha portat a l’aeroport, no tenen malícia amb ningú i no veuen al turista com una presa fàcil com sol passar. Hem recorregut els carrers  de Salta amunt i avall en el nostre ultim dia de viatge, admirant les grans esglésies i places i esperem poder-hi tornar un dia i continuar el que ens ha quedat pendent.

Molts petons a tots, gràcies per haver-nos ajudat a estar tant a prop de casa cada cop que ens conectàvem. Ens veiem aviat amb els que ens coneixem i amb els qui no, doncs tan de bó ens poguèssim trobar i parlar, però si no es així, gràcies per seguirnos en aquest que, de moment, ha estat el més gran i bonic projecte que hem dut en la nostra vida……petons petons i més petons!

Farem un últim post per explicar la nostra última setmana de viatge (vam conèixer una mica de Paraguai) i per explicar com és un retorn després de tant de temps.

Advertisements

10 Respostes

  1. Durant 7 mesos aproximadament he estat seguint-vos post a post totes les vostres aventures. Us vaig conèixer de casualitat buscant informació sobre Albània, i mira… heu format part del meu dia dia. I després de tan de temps m’havia fet “meu” el vostre viatge. Potser no ens arribarem a conèixer mai, però al acabar de llegir aquest post m’he posat a escriure aquestes quatre ratlles simplement perquè tenia ganes de dir-vos: Gràcies per tots aquests escrits i experiències!

    Una abraçada molt forta els dos!

  2. Ostres nois… ho sento molt, quina llàstima…. però ja se sap que la família és el primer. de totes formes estem molt orgullosos de vosaltres, almenys jo.Poques persones haguessin tingut valor o sigut capaces de fer el k heu fet !! Per tant, Benvinguts de nou amb nosaltres!!! ptons !!

  3. Vaja ho sento molt! Com diuen els comentaris de dalt, la família és el primer.

    Us he seguit des que ens coneguérem a Anantapur, i ha estat un plaer viatjar tot llegint els vostre blog.

    Una abraçada des de Girona!

    Salut!

  4. Hola chicos!
    lo primero deciros que lo siento mucho! y que os mando un fuerte abrazo.
    Nosotros tambien desgraciadamente nos volvemos en una semana, aunque por falta de dinero!
    he ido siguiendo vuestro blog ( con ayuda del traductor de google jejejej) y hubiera sido genial haber coincidido otra vez! pero bueno, ya lo dejamos para Madrid o BArcelona no???
    Un abrazo enorme desde Colombia

  5. Ostres, ens sap molt greu, molts ànims per superar aquests mals dies.
    Per un altre cantó, felicitar-vos per aquest super viatge tant envejable, i molta empenta per la tornada a la realitat!!
    Benvinguts a Catalunya!!, o tal i com esta el país, potser us hauria de dir Benvinguts al Catalunyistan!!!

  6. Hola nois! Ho sento per lo de l’àvia, però m’alegra que hagueu tornat.
    Espero que ens veiem aviat i ens ho expliqueu TOT.
    Molts petons.

  7. Hola parella

    Ara que estaveu a punt d’arribar a la meva estimada Bolivia. Però estic segur que algun dia reenganxareu aquesta súper-ruta que heu fet.

    Sento que hagiu tingut que tornar per aquestes males notícies. Però penseu en tot aquest temps que heu disfrutat i après tant.

    Ànims i una abraçada

  8. Quería desearles un muy feliz reencuentro con los suyos y también decirles que para mi es un orgullo enorme formar parte (un pequeño granito de arena) de esta gran aventura, haber compartido con ustedes tan lindos momentos, en los dos rincones del planeta donde nuestros caminos se juntaron (y ojalá se venga pronto el tercero).
    Los felicito por su logro y a disfrutar de lo que viene!

  9. Hola nois!

    l’altre dia llegint el comentari que ens vau deixar vem recordar la nostra trobada a Auckland…sembla que faci uns anys de tot plegat. Una llastima haver de llegir que heu hagut de plegar per un tema familiar…haura estat durillo pero no tant com perdre algu de la familia. Ara nomes carregueu bateries de cara a tornar a comensar a casa…que diuen que es fa duret…a nosaltres ens queda poquet, un parell de mesos per fotre’ns de lloros amb la crua realitat.
    Amb tot, felicitats pel tot el que heu viscut…poca gent podra explicar mai anecdotes com les que ens vau explicar a nosaltres…encara estem acollonits amb l’incident de l’hotel al Kircigistan!!!

    Una abrasada nois!
    Raul i Eva

  10. Holaaaa

    Vaya unos pelos que llevamos!!! Con lo guapos y peladitos que os dejé. Pues eso, que unos pensando en la vuelta y otros pensando en la partida. Me alegro de que todo haya terminado bien y espero que nos veamos pronto.

    Un abrazo muy fuerte

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: