Ja som familia! I seguim viatjant!

Quantes coses han passat des de l’ultima entrada,no se ni per on començar. Faré un resum ràpid del més destacat. Ha passat més d’un any des del darrer post de les nostres escapades i segurament n’hem fet d’altres perquè això de moure’ns ho duem a dins però, el blogg l’hem tingut més aparcat. En aquest any, el Victor ha trobat feina, a Londres;La Laura ha seguit treballant a la farmàcia del centre de Barcelona; Vam estar junts de vacances al Canadà i mira per on, hem tingut una nena,l’Emma! Maquíssima,boníssima i que ens ha donat un rajolí més de felicitat en les nostres vides.

 

Bé doncs un cop posats en situació, potser ja deduïu d’on anirà el post aquesta vegada, si, Londres o millor dit,Anglaterra perquè com que ja està molt vist explicarem l’escapadeta que hem fet cap a Oxford, Stratford upon Avon i Warwik.

 

Aprofitant la baixa maternal,la Laura i l’Emma han anat dues setmanetes a veure al papa, el Victor. Per sort i encara que sembli mentida ha fet dies molt bons,tret d’un parell de vespres que va refrescar de valent, el temps londinenc es va comportar amb la petita Emma.

 

Així que després de passejar pel barri de Wapping, el mercat dominical de Brick lane, Victoria’s park, Trafalgar square amb la obligada visita a la National Gallery i fer una mica de barri per Algate i Whitechapel, ens decidim a llogar un cotxe i fer una escapada.

 

Primera parada, Oxford on arribem després de poc mes d’una hora d’haver abandonat London, que evidentment, com qualsevol ciutat gran, en costa molt sortir-ne. Comencem a veure els camps verds, amb ovelles, tant típics d’aquestes contrades.

La ciutat d’Oxford és famosa per la seva universitat, la mes antiga d’Anglaterra i la primera en llengua anglesa, per les desenes de “colleges” amb aquesta arquitectura tant característica i com no, per aparèixer en una pila de pel·lícules, potser les que ens venen més al cap són les de Harry potter i tota la seva tropa o Tomorrow never dies de James Bon.

Ara la visita la marca l’Emma i la seva gana. Bé, la nostra també. Només arribar el primer que vam fer va ser entaular-nos al cafè més antic de la ciutat i degustar un fish and chips i una burguer, perque amb l’estomac ple, les visites son molt més enriquidores.

Unes hores son suficients per passejar per la ciutat, impregnar-se de la tranquil·litat que es respira, sobretot si ho comparem amb la City de Londres, on tothom corre amunt i avall, i n’hi ha prou per adonar-se que és un bon lloc per passar-hi una temporada. Tant de bo ens hi haguessim pogut instal·lar un anyet, com estudiants! Pel que vam veure, tot gira entorn els estudis, hi ha colleges per tot arreu, la biblioteca és enorme i els uniformes estan a l’ordre del dia.

L’anècdota del dia ens la va proporcionar un taxista d’origen albanès, que just quan el Victor va anar a posar diners al parquímetre mentre l’Emma i jo preníem un “relaxing cup of cafe con leche” i un scone, va xocar amb el nostre cotxe de lloguer i ens el va abonyegar…. es que en Giovani, que així es deia el taxista, anava marxa enrera, sense mirar i parlant pel mòbil. Per sort ho vam arreglar amistosament i va quedar en una cosa més a explicar.

La nit la vam passar a un hotel de l’autopista, un d’aquests de la cadena Days inn, que surten molt econòmics i estan la mar de bé. Suposo que si haguéssim viatjat sols ho hauríem fet diferent però amb la nena, vam preferir tenir un centre d’operacions i des d’allà fer les visites pertinents.

El segon destí, Stratford-upon-avon, el lloc que va veure néixer Shakespeare i on està enterrat.

Hi anàvem amb una mica de recança, doncs ens havien dit que estava ple de turistes, i que semblava un parc temàtic, però potser per això mateix vam trobar que no n’hi havia per tant.

A part de les atraccions més populars com són la casa on va néixer el famós escriptor i el teatre, la passejada pel riu i la caminada fins a l’església on descansen les restes del mestre, rematen una visita agradable i molt recomanable.

Potser a l’Emma també li va semblar interessant perquè tot i que normalment dorm força durant el dia, va estar atenta i desperta durant tota la visita. Només es va adormir quan vam tornar a agafar el cotxe cap a l’hotel. Fins i tot a mig dinar, el Victor va haver d’aixecar-se i passejar una estona.

La darrera , i segurament la més especials de les visites, va ser a Warwick. Aquest cop, teníem un objectiu clar. Fer una foto el més similar possible a una que s’havien fet els pares del Victor, més de trenta anys enrere. Segurament un estiu que el Javier va haver d’anar al Circuit de Silverstone i aprofitant les vacances, la Josefina el va acompanyar. La foto ens la va fer un noi molt simpàtic, que va tenir la paciència de buscar l’angle similar i fer que quedés prou acurada.

Warwick és un poble bonic, amb un castell impressionant, on s’hi fan representacions, banquets medievals, passatges del terror i que podríem qualificar-lo de parc temàtic que no vam poder visitar, però només el fet de passejar una mica amb la foto feta ja ens va omplir del tot el dia.

 

Les gairebé tres hores de tornada a London, amb el sol que s’anava apagant i el bon gust de boca d’aquests dies de calma, van acabar d’arrodonir la primera escapada de l’Emma, fora de les terres catalanes.

Imatge

Anuncis