MANRESA, CAP DE SETMANA EN FAMÍLIA

Com l’any passat, gràcies  a la xarxa d’albergs de la Generalitat, hem pogut passar un cap de setmana especial, descobrint una part de Catalunya que, tot i haver-hi anat alguna que d’altre vegada, en sabíem ben poc.

Quan després del sorteig vam veure que teníem un número tant llunyà, ja ens pensàvem que aquest any ens quedàvem sense vacances en família però resulta que a la repesca encara quedaven places a Manresa i dit i fet, ens hi vam apuntar. Quan ho comentàvem, la gent ens deia: “Manresa?? Però que hi ha a Manresa?” Entre això i que el cap de setmana semblava que havia de fer mal temps, no l’esperàvem massa  i com moltes vegades passa, quan menys esperes, més satisfet et sents.

Per sort, vaig poder canviar el torn a la feina, sortir a mitja tarda ens permetia aprofitar el sopar a l’alberg i no perdre tant els horaris però un atac de ciàtica inesperat va semblar que ens esguerrava els plans. A les cinc de la tarda estava garratibada, trucant al fisioterapeuta a veure si tenia hora d’urgència. Em va dir el que m’esperava, que com a molt m’agafava a les nou i vaig decidir prendre’m antiinflamatoris, fer-me unes fregues i aguantar. No em podia ni moure i només en pensar d’agafar al Roc o a l’Emma en braços veia les estrelles.

Quan vam arribar a l’alberg vam veure que no érem massa famílies, només tres. Però els nens si que eren d’edats similars, així que de seguida van fer amistat. Després de sopar venia el més divertit per ells, la sala de joc,piscina de boles, matalassos inflables, casa de nines, trens, puzles i llibres…un món màgic. Van jugar sense parar fins quarts d’onze que ens van fer tancar la sala per no interrompre el descans dels demés alberguistes.

Un cop entres a l’alberg hi ha unes normes que tothom compleix. Són com un codi sagrat, deixar descansar, recollir tot el que fas servir, respectar als  demés , etc.

Les cambres ,que aquesta vegada eren de vuit persones, sempre solen estar distribuïdes en lliteres, amb una tauleta individual i una guixeta per cadascú i els lavabos solen estar separats els de nois i els de noies.

Sempre he pensat que necessites uns quants dies per agafar el ritme d’alberguista , a mi em passa que cada cop que vaig al bany, em deixo alguna cosa. La tovallola per eixugar –me les mans, alguna peça de roba, les sabatilles….el cas és que habitualment em toca fer més viatges dels necessaris.

La nit va ser plàcida, sense incidències, i tot i que va començar tard, en Roc , es va llevar ben aviat. Aquest nen és com les gallines, al mínim raig de sol, ja el tenim en peus.

Vam aprofitar per anar aviat a esmorzar i allargar el dia. En un matí vam visitar Navarcles, que curiosament hi feien fira medieval i el mont Sant Benet.

La fira de Navarcles, val molt la pena. Durant dos o tres dies fan representacions teatrals als carrers més cèntrics, hi ha un munt de parades, unes de més medievals que les altres, i també fan jocs i representen oficis pels més petits. L’Emma es va quedar bocabadada amb un ceramista que feia anar el torn tant bé, que semblava que qualsevol pogués fer una gerra o una guardiola en un moment. També li van ensenyar com feien les monedes de ferro i fins i tot n’hi van deixar fer una de paper. Com no, vam comprar alguna curiositat, concretament, uns retoladors màgics que s’esborren i canvien de color i unes llavors de sèsam,carbassa i lli, que estan boníssimes.

Al Mont Sant Benet, no hi vam estar massa. A mi em feia

il·lusió passar per la fundació Alicia, on experimenten amb els aliments,però quan vam arribar estaven fent un taller i tenien la porta tancada. És un espai molt xulo. El monestir, la botiga, la fundació i l’hotel estan situats en una planícia des d’on hi ha unes vistes espectaculars de la zona.  A veure si un dia hi anem a dinar, segur que s’hi menja bé.

S’acostava l’hora de fer un mos i havíem quedat amb en Néstor i la Gloria que feia tant temps que no veiem que ni tant sols coneixíem els seus fills. Ells al ser de la zona ens van suggerir un bon restaurant. Cal Magre, on hi anàvem des de feia anys i sabien del cert que en quedaríem contents, i no es van equivocar. Els nens estaven molt esverats. No paraven de córrer entre les taules, de pintar el terra amb els retoladors màgics i de cridar.  Sort que els postres vam poder-los fer a la terrassa perquè l’ambient estava que semblava una olla a pressió i és que, no diuen que les criatures senten el temps? Doncs tant sols cinc minuts després dels cafès, van començar a caure unes gotes d’aigua i de cop, llamps que il·luminaven el cel i en un tres i no res, ja teníem la tempesta a sobre.  Per sort, ens havien convidat a casa seva i allà hi vam passar la tarda, entre jocs de memòria i osos de peluix.

Quan la pluja va amainar, una passejada pel centre per veure el Pou de la gallina, el casino, el Kursal, el carrer del born, la plaça de l’ajuntament, la rambla i altres edificis emblemàtics va posar punt i final a la visita. Però abans d’acabar, la Joana, la petita del Néstor i la Glòria, es va perdre per uns moments, quin neguit. Segur que van ser cinc minuts però se’ns van fer eterns. Per sort, unes senyores ja la tenien de la ma per portar-la amb els pares.

Ben rebentats vam arribar de nou a l’alberg, just a punt per sopar i retirar cap al llit però com no, l’Emma, abans va voler jugar una estona.

Diumenge vam passar el matí al parc de l’agulla. Un parc amb un llac que hi ha al final de la sèquia que porta l’aigua a Manresa des de Balsareny. El llac diu que té prou aigua per abastir Manresa durant una setmana. El parc està ple de jocs infantils i seguint la sèquia amunt, a tant sols un kilòmetre i poc hi trobem Sant Iscle on podem fer un vermutet per agafar forces. És un lloc molt agradable per passejar , anar amb bicicleta i gaudir de les vistes de la comarca.

L’Últim dinar el vam fer sols, s’ha de dir que tot i ser correcte, el menjar no va ser res especial. Es nota molt quan un lloc té cuina pròpia o és un servei de càtering i des d’aquí, amb tot el carinyo animem a fer més hostals amb cuina pròpia. Esperem que la següent experiència sigui tant satisfactòria com aquesta i fins aquí el cap de setmana.