De França a Itàlia.

2 d’abril.

Ohhh! quin dia més espectacular, la llum entra per la finestra de l’auto i no ens en podem estar d’abocar-nos per descobrir el paisatge. Hem aparcat just de cara al llac, davant del pont. Havíem vist abans aquesta imatge a internet i va ser el motiu de venir fins aquí. És preciós i el dia ens acompanya. Esmorzem a l’auto, els nens amb cinc minuts ja ho tenen fet i aprofiten per investigar, nosaltres recollim una mica, repassem que tot estigui com ha d’estar i anem cap a travessar el pont. Pugem tots quatre amb els ulls ben oberts i ens disposem de gaudir de com passem d’un cantó a l’altre del llac. NO hi ha paraules, les aigües d’un blau intens, els arbres de diferents tons de verd, el sol brilla amb tot el seu esplendor. El Victor està emocionat, conduir l’auto per aquest pont ens dona una sensació de benestar màxima.

2 1 savines-le-lac-18616-1_w300

Seguim la ruta avui tenim una cita especial. Anem fins a Nichelino, Itàlia. Allà hi viuen els pares de la Safaa, una companya de feina i amiga. Ens va donar l’adreça abans de marxar i ella està justament ara aquí passant uns dies amb la família. Arribem a casa seva, no l’hem avisat, volem que sigui una sorpresa. Piquem el timbre. Ahhh quina il·lusió!! Està acabant d’esmorzar, ens presenta als seus pares i ens convida a galetes casolanes i a un te. Els nens al·lucinen. Jo no sé gens d’italià, una mica de francès i amb molta bona voluntat ens anem comunicant, entre galeta i galeta. Ja sabem de qui li bé el caràcter a la Safaa, la seva mare és encantadora. Quan ens acomiadem em fa una abraçada ben emotiva. Fem conya perquè just a la seva foto de perfil de WhatsApp hi te una foto de la Safaa abraçant-nos així el dia del casament.

2 2 nichelino

L’auto ha guanyat un nou passatger, la Safaa ens porta cap a Reggia di Stupinigi. És un palau o més ben dit una antiga residència d’esbarjo i cacera de la casa real de Saboya construït al segle XVIII i declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Els nens no s’ho podien creure, 137 habitacions en un sol palau! Vam fer una petita volta per l’interior però ja se sap, els petits prefereixen sortir i més amb un dia com aquest així que vam sortir per gaudir dels més de 17 km quadrats de jardí, parc o bosc fins a l’hora de dinar.

3 Reggia di stupinigi

 

2 5 pizza

 

Cap a la una i mitja, la Safaa ens va portar a menjar una pizza “buonna buonna”, com diu ella. La veritat és que no podem dir una altra cosa. Cruixent, gustosa, amb prou condiment però sense que caigui. Mmmm, quan hi penso encara en recordo el gust.

La companyia és molt grata però nosaltres hem de seguir la ruta, deixem a la Safaa a casa seva, puja un moment, no sé què ens vol donar. Ahhhhh, que bo! Ens ha fet una carmanyola de pasta per sopar.

 

 

 

 

Ara si, carretera i manta, cap a Verona. Un lloc que fa deu anys ens va quedar pendent.

2 3 area camper verona

A Verona l’aparcament d’autocaravanes està a les afores, i ja ens va bé. NO ens agrada passejar pel mig de ciutats amb l’auto, preferim agafar el transport públic i barrejar-nos amb la gent.  Tornem a arribar ja de fosc, aparquem i escalfem el Vitello Tonnato  ( vedella amb salsa)  i els Agnolotti ( pasta a l’ou farcida de carn o verdures). Espectacular!!!

Avui els nens han jugat pel parc, han vist una mica de tele mentre viatjàvem cap a Verona i han provat la seva millor pizza!!!

Un dia rodó per tots!