Verona

3 d’Abril de 2020

Ens hem aixecat ben aviat avui. La idea d’aquests primers dies de viatge és fer via, serà a partir de Bulgària i Turquia, suposem , que el viatge anirà més pausat.

Feia anys que teníem marcat Verona als objectius de viatge. Ara, per fi la podem visitar. Esmorzem una mica, ens posem a punt, i sortim a fer un passeig. Hem aparcat a la Via Gianatillo dalla Bona, on hi ha un magnífic lloc per les caravanes, a l’ombra d’uns gran arbres.

Això ens permet anar passejant fins al Ponte di Castelvecchio, un dels vestigis medievals que queden a la ciutat. És un passeig agradable, la ciutat es va despertant i nosaltres anem sense pressa. Ens aturem una estona en un parc, perquè els nens estirin les cames i seguim.

El pont és realment maco. De pedra i maó, els seus llargs arcs passen per sobre del riu Adige, que ara mateix, que encara fa una mica de fred, no baixa molt ple. El travessem caminant, ens parem, contemplem el vell castell de Castellvecchio i l’Arco dei Gavi, fet de Marbre. Tot el conjunt fa goig, i l’anem deixant enrere, per entrar al barri de Borgo Trento. No tenim pressa i tampoc cap objectiu més concret que visitar el balcó des d’on Julietta parlava amb el seu amant Romeo. Aquest és de fet l’únic motiu de la nostra parada a la ciutat on ens trobem. Així que el nostre passeig no deixa de ser un deambular pel barri antic. Parc que veiem, parc on parem un estona. Agafem un tros de pizza i fem un dinar matiner, encara no són ni l’ una del migdia, que tornem a travessar el riu, aquest cop pel Ponte della Vittoria i ens perdem per la Città Antiga fins arribar a la Piazza Delle Erbe. Una plaça antiga, amb edificis de diferents èpoques, alguns arcs que li donen encant i sobretot la Fontana Madonna, on parem a fer fotos, i la gran torre amb rellotge del Palazzo della Regione. A la plaça hi ha un mercat, d’aquells “tradicionals” pels turistes.

Seguim el nostre camí, i per fi arribem a la Casa di Julietta. És un museu, dins el qual trobarem el balcó que venim a buscar….i per tant, paguem l’entrada i accedim a la casa. Es una casa museu, i el més interessant, per nosaltres, el jardí. Allí i trobem una estàtua de Julietta, que diuen que si li toques el pit et dona sort….ni ho intentem, hi ha cua. I mirem cap amunt i per fi trobem el balcó. Maco, de pedra, just a sobre de la gran porta. No es tant alt com podríem imaginar. De fet, dona la sensació que si t’hi esforces una mica pots arribar-hi fàcilment escalant una mica…

3 3 casa de julietta verona

Sigui com sigui, donem per visitada la ciutat. Tornem cap a la caravana, fem un mos de pa amb embotit, i engeguem. Tenim un bon camí per davant. Deixem Verona i enfilem  l’autostrada  A4, que porta cap Trieste. Els nens aviat cauen adormits. Conduïm gairebé tres hores, fins a Villese, on parem a fer una mica de compra en un centre comercial: volem portar una reserva de bona pasta i salses a la caravana. Aprofitem per preparar una mica de sopar i estirar les cames. Ja son les quarts de nou, quan tornem a pujar a la caravana. Posem una pel·lícula pels nens, i seguim camí. Havíem passat prop de Venècia, i ara passem prop de Trieste abans de travessar una nova  frontera per entrar a Slovenia. Aquí la carretera es diu H4. Passem prop de de la capital de nom impronunciable i que ja fa uns anys vam conèixer, Ljubliana. Passem de llarg i arribem una estona més tard, just quan acaba la pel·lícula, a Zalec, una petita població sense massa atractius turístics…de fet, només en te un, però que l’ha fet famós arreu del món: té una font d’on surt cervesa.

Aparquem en un pàrquing dels afores que em vist pel Maps, sortim de la caravana a mirar els voltants, estirar les cames, prendre una sopa de sobre ben calenteta (la temperatura a aquesta hora, prop de les 11 de la nit, es propera a cero graus) i ens anem a dormir…..demà descobrirem aquest poble.

3 4 sopa calenta