Macedònia (del Nord)

Doncs si, aquí estem, a Skopje capital del brutalisme, aquest tipus d’arquitectura socialista monumental i feta bàsicament amb grans blocs de ciment. ( Explicat per a no entesos en la matèria). Hi ha fins i tot un mapa perquè el visitant no es perdi cap dels edificis….com si fos fàcil esquivar-los.

Passem per la universitat, per tabacalera de macedònia, per l’estació de tren, pel banc central, per la biblioteca, per la central de comunicacions… anem tirant amb l’autocaravana i baixem de tant en tant per agafar consciència de la immensitat de les dimensions mentre la Jelena ens va explicant.

Skopje és una ciutat molt antiga, hi ha un aqüeducte romà espectacular que en dona fe i una fortalesa  a la part més alta de la ciutat amb vistes al riu Vadar que ha anat aguantant terratrèmols, batalles i guerres, sobretot entre els segles XIV i XIX. Novament en el terratrèmol de 1963 va ser parcialment destruïda i no la van reconstruir fins fa relativament poc.

Per dinar, tornem a fer un Snack al carrer, carn especiada, formatge i pastes variades, tot regat amb una bona cerveseta. Ens hi podríem acostumar!!!

Com a dada curiosa, val a dir que la Mare Teresa de Calcuta (Agnes Gonxha Bojaxhiu) va néixer a l’actual Skopje, si, a nosaltres també ens ha sorprès, ens pensàvem que era albanesa, i així és, d’ètnia albanesa i nascuda a Uskub ( el nom antic de la ciutat, quan pertanyia a l’imperi Otomà).

Passem el dia gaudint de la ciutat, ens encanta. Hi ha molt bon ambient i la gent somriu. Els parcs i el riu li donen un aire especial. Tenir a la Jelena a l’expedició també ens encanta, ho hem passat molt bé aquests dies i hem après un munt de coses, però la seva família també la reclama. Ens acomiadem a l’estació de tren i nosaltres emprenem camí cap a un nou país, Bulgària ens espera.

Després d’un parell d’hores de camí ens trobem un monestir ortodox que acull una colònia d’art i  durant els mesos d’estiu s’omple d’estudiants.

El monestir consta de dues esglésies, una de més petita, dedicada a la mare de Déu i l’altre més gran amb dotze cúpules cadascuna dedicada a un dels apòstols i totes pintades per Dimitar Andonov Papradiški, un dels pares de la pintura macedònia moderna.

El lloc és espectacular decidim fer- hi parada llarga. Els nens necessiten córrer i nosaltres volem gaudir del paisatge. Venim de veure molt formigó i ara el verd i la tranquil·litat ens donen un respir.  Fem una petita excursió i ens trobem a una família macedònia que ha vingut a passar el dia. Tenen un nen petit,  deu tenir més de dos anys i el porten en braços. Només ens saludem però veiem que es miren l’autocaravana, de ben segur que si parléssim l’idioma ja ens posaríem a xerrar.

Se’n va el sol i la temperatura baixa, entrem a l’auto i juguem una mica a cartes. Ens encanta jugar al rellotge, és molt simple però divertit, perquè sigui més emocionant ens juguem a veure qui farà l’esmorzà.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: