Mar negra.

13 d’abril

Avui ens dona la sensació de començar de nou el viatge. Ens despertem a la platja, al Mar Negre,a una petita cala al nord de Turquia. Mirant l’horitzó. La sensació del temps desapareix, respirem fons i simplement gaudim. Jo faig la meva sessió de gim matutina, els nens corren per la platja, els dos saben nedar, però no els deixem posar-se més de mig cos a dintre l’aigua. No fa massa calor però el sol il·lumina el paisatge. El Victor esmorza tranquil·lament i llegeix. Hem decidit que avui no ens mourem, farem la bogada, que fa dies que no rentem, neteja de l’auto, que ja li convé una mica i relax. La platja no és espectacular i les onades piquen amb força. La sorra és molt agradable, caminar descalços fins al final de la cala i tornar plens de closques de mol·luscs i de pedres arrodonides, com aquell qui ha trobat un tresor és el nostre entreteniment. Els nens, quan ens veuen llegir o consultar les guies també s’animen i ens demanen feinetes de l’escola. L’Emma té un munt de llibrets que ens han preparat els mestres i pel Roc tenim unes fitxes per començar a fer lletres però generalment el que fa és dibuixar i pintar el que més li ha agradat del dia. Els jocs de taula també ens agraden molt i ens en vam portar una pila, el monza, el catan, speed cups, doubble…fem unes sessions molt professionals. L’Emma ens apunta a la seva llibreta els punt de cadascú i les partides que guanyem.

12 2 onades a pasalar

No estem sols, hi ha un parell de caravanes més i un petit xiringuito amb dues taules i una nevera que fa al mateix temps de botiga de bàsics, de bar i de restaurant improvisat. Avui soparem allà, ens han promès peix fresc i amanida.

12 3 roba estesa

Els propietaris parles anglès, de fet, ell és turc però ella és anglesa. Ens expliquen que ja fa deu anys que estan allà. Que òbviament no viuen només d’això, que tenen un pis a Istambul i entre el lloguer que en treuen i això, van fent. Diuen que en temporada alta han arribat a tenir unes vint caravanes i trenta tendes, però avui només som tres caravanes i una colla de nois d’uns setze o disset anys que venen a celebrar un aniversari, esperem que no facin molt d’escàndol.

El sopar és espectacular el millor peix en molts dies i la conversa amb aquesta parella, molt agradable. Et fa pensar que la vida és molt més del que estem acostumats. Encara que nosaltres, ja ho intuíem. Sinó no hauríem fet aquest viatge.

12 1 peix a la platja

Bé, el dia s’acaba, sense fer res espectacular però havent gaudit. Ja es tracta d’això. Demà també ens ho prendrem amb calma però segurament farem camí, frisem per saber què ens espera més endavant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: