La Capadocia

 

Bogazkale és un lloc prou conegut, els caps de setmana s’omple de visitants locals i el diumenge tothom s’engalana, es posen les millors joies i passegen per deixar-se veure. Així que, nosaltres no serem menys. Ens posem ben guapos i a comprar unes pastes per esmorzar. Mirem el mapa, estudiem una mica la zona i decidim que tot i desviar-nos una mica volem passar per la Capadòcia. És a només tres hores d’aquí i segons ens ha dit molta gent, val la pena. Tornem a l’auto i sortim de Bogazkale, agafem la carretera D200, només fa una mitja horeta que conduïm i ja comencen les sorpreses. L’Emma s’està marejant. No li passa sovint i tenim recursos per quan passa però aquest cop sembla que va més seriosament. Veiem una indicació, Yozgat Çamligi Milli Parki i no dubtem en tirar cap allà, si hem de passejar una mica, almenys que sigui per un park. La Sorpresa que ens emportem és màxima.

14 2

Un lloc bucòlic amb un llac i zona de barbacoa. Tot i que és d’hora, no ho pensem ni cinc segons, ens quedem una estona gaudint del paisatge i encenem el foc, tenim verdures, una mica de carn i patates per fer al caliu, avui…barbacoa!!!

14 3 bbq

L’Emma ja està recuperada i amb en Roc juguen a la vora de llac tirant pedres per saber qui arriba més lluny. Jo mentre tant prenc el sol i el Victor als fogons.

Durant el dinar,  riem de la nostra ruta d’avui, havíem de tirar dues o tres hores i hem tirat no més de quaranta-cinc minuts, a la tarda ens tocarà fer camí. Els nens no paren i ja ens va bé, això vol dir que acabaran dormint la migdiada a l’auto.

Cap a les quatre de la tarda, ens posem en marxa, aquest cop si, tirem força estona. El sol ja va baixant i la llum ataronjada tenyeix la carretera, seguim conduint fins a Göreme. Al ser un lloc turístic anem directament al Camping, probablement en aquesta parada farem més de turistes que de viatgers però hi ha coses que val la pena visitar.

Arribem al vespre, ja és fosc i l’encant de Goreme ens fascina. Una màgia especial es palpa per tot arreu, amb les llums des de l’interior de les coves i l’olor d’incens i d’espècies que embriaga tant sols arribar, en adormim plàcidament fins l’endemà.

14 4 Goreme de nit

Hem llegit molt sobre totes les coses que es poden fer per la zona i sembla que ens hi hauríem de quedar un parell de mesos per gaudir-ho intensament però això és només una petita etapa del nostre viatge i com a molt hi estarem un parell de dies, així que, haurem d’escollir.

Comencem pel museu a l’aire lliure de Goreme, a tant sols un quart d’hora a peu del mateix poble. A part de la multitud de coves i l’increïble paisatge, hi trobem una església dins les roques espectacular, amb frescos pintats centenars d’anys enrere i que encara preserven la intensitat dels colors originals. Visitem una altra massa rocosa amb sis o set pisos amb menjador, cuina i una altra església i el que se’ns passa pel cap és pensar com al segle X o XI eren capaços de poder fer aquestes meravelles.

14 5 Goreme

Des de primera hora del matí, el cel de Goreme s’omple de globus aerostàtics, els nens al·lucinen perquè n’hi ha un munt. És la millor manera de captar l’essència de la zona.

Sortim de Goreme direcció Zelve i pel camí troben la zona de les xemeneies de les fades. Són formacions rocoses amb forma de bolet molt espectaculars. Correm, saltem, juguem a fet i amar entre les xemeneies, els nens gauideixen molt i nosaltres també. Per l’època de l’any encara hi ha pocs turistes i com que no hem agafat cap tour, sinó que anem pel nostre compte podem estar-hi l’estona que vulguem. Decidim dinar aquí, hem portat uns entrepans i una mica de fruita i ens entretenim buscant formes d’animals entre les xemeneies, hem trobat un camell, claríssim!

L’última parada del dia és Zelve, una població abandonada als anys 50 degut a l’erosió de les roques i que en el seu millor moment havia arribat a ser una de les majors poblacions de la zona, compartida per cristians i musulmans fins que al 1924 els cristians van ser-ne expulsats per la divisió ètnica entre Grècia i Turquia. A Zelve hi ha un molí de pedra excavat a la roca que va funcionar fins que van abandonar el poble. Per desgràcia fa poc es va esllavissar l’entrada i només es pot veure des de lluny.

Tornem al càmping i sentim que algú parla català quan anem camí a la recepció, ens falta temps per dir: “ catalans???” com ens agrada trobar gent que parli la nostra llengua quan estem lluny de casa! Són dos nois de València,en Rafa i en Gustau, que han vingut de viatge de nuvis a la Capadocia i estaran una setmaneta instal·lats a Goreme. Ens asseiem una mica amb ells i compartim uns veure i uns riures, són molt simpàtics. En Gustau proposa un joc als nens semblant al pica paret i s’ho passen pipa. Els dos es dediquen a la dansa, un és ballarí i l’altre escenògraf d’una companyia de dansa contemporània i han aprofitat que tenien un bolo a Istambul per fer una escapada romàntica. Per suposat que acabem sopant plegats, ells estan en un bungalow i plantem la taula davant de “casa seva”, ens recomanen moltíssim que no marxem sense fer el viatge amb globus, no ho pensàvem fer però potser ens ho repensem. Ho rumiarem amb el coixí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: