Ja anem minorant la marxa, poc a poc el viatge va agafant el seu ritme. Tot i que hem parat massa a ciutats i hem fet bastant el turista. És difícil passar per llocs com Innsbruck, Viena o Bratislava i no dedicar-hi almenys un dia sencer.
La Ramona es porta molt bé, amb els ajustos típics de l’edat, penseu que ja té més de 14 anys. De mecànica està del tot revisada i la cabina hem comprovat que aguanta un aiguat d’estiu d’allò més bé. I és que, a Halstatt, en va caure una de ben bona. Tota la nit plovent i l’endemà, també.
Aprofitar els dies de pluja a vegades es fa complicat, però aquesta vegada ho hem fet comprant i conduint. Supermercat a tope, estris que ens faltaven i parc infantil cobert. Els nens contents i nosaltres també.
Com explicàvem, a Àustria és difícil trobar aigua a les gasolineres, almenys les que hem anat parant, així que ens toca tirar més de càmping. A més, si la idea és visitar la ciutat, val més estar a un lloc vigilat. Per sort, i buscant una mica trobem una àrea a l’entrada de Viena que està molt bé. En un cop de metro et plantes al centre i així no hem de patir per res.
Visitar la ciutat en un dia és tot un repte, segur que ens hem deixat mil coses i acabem sortint amb la sensació de que no ens hi hem sabut trobar del tot, però per nosaltres, el més bàsic està fet. Palaus imperials, el quadre del Petó de Klimt i menjar un bon Sacher poden resumir la nostra visita a la ciutat. Òbviament també vam passejar, jugar als parcs i anar amb tramvia. Entre que era diumenge i l’efecte Covid, que fa que no hi hagi gaire gent enlloc, ens vam sentir com si la ciutat fos nostra!
Per qui no ho coneix, viatjar amb nens té el seu punt, veus les coses des d’una altra prespectiva. Potser no veus tot el que voldries però en dues setmanes que portem, veiem com ells van creixent, s’acostumen al viatge, estan més pacients i s’interessen més per les coses. Ens va al·lucinar com es van portar al museu del palau de Belvedere. Ells sols van inventar un joc de pistes amb els fulletons del museu i anaven buscant tots els quadres. Molt guai.
Com a recompensa a l’esforç que fan, hem dedicat un dia sencer al Prater, el parc d’atraccions de Viena, és un parc antic, amb atraccions de fira que ocupa un espai molt gran, podem dir que va ser un dia de cotxes, tant els nens com el Victor i jo, el que vam gaudir més van ser els autoxocs i els cars. Per mala sort, la monumental noria estava tancada així que no hi vam poder pujar.
I de Viena a Bratislava és un passeig. Tot seguint el curs del Danubi en poc més d’una hora canvies de país i et plantes a Eslovakia, un país nou pels que tenim més de 30, on la petja comunista es nota i es veu.
Bratislava és molt moderna i cosmopolita, hem tingut la sort de trobar un lloc idíl·lic davant del riu on fer nit, amb la ciutat al front. Podríem dir que s’està convertit en una ciutat una mica hipster, amb botigues internacionals, menjar internacional, foodtucks i un ambient molt al carrer. Seria un lloc fàcil d’adaptar-s’hi, almenys a l’estiu.
Sortint de la capital, la cosa canvia. Tot i que els llocs que hem vist fins ara són prou turístics, Trençin i el seu castell monumental i Ciçmany i les seves cases pintades, se suposa que per espantar els esperits de la natura, estem impacients de seguir descobrint.
Us deixem el segon vídeo, esperem que us agradi!
Filed under: Uncategorized |
RODAMONS 
Deixa un comentari