Aquesta setmana hem estat capficats amb la ruta, avançant però ja pensant en el punt més llunyà del viatge. Rumiant com baixar i quina ruta agafar. Hem deixat enrere els bàltics per començar amb els països nòrdics.
A Sigulda, l’ excursió fins a dalt el castell ens ha sorprès molt pel fet de trobar bolets i cargols gegants pel camí, hi havia un munt d’escales, una cova amb inscripcions i la baixada amb telefèric et permet una vista d’ocell sobre el riu impagable .
A Riga ens hem fet la típica foto amb les lletres de la ciutat, hem dinat a un lloc pijo que feien menú, el Víctor ha fet una cervesa amb un amic a un dels millors brew pub de la ciutat i hem buscat els edificis art deco que surten en el folletó d’informació amb els nens.
A Tartu ens ho hem passat molt bé, parc, compres, sopar típic en un antic celler, música, festa amb bombolles de sabó i concert amb els swamp shakers,un mític grup de rock’n’roll letó.
A Tallin, visita llampec pel casc antic, taller de massapà, pizza italiana en un lloc molt kitch i pluja ( com veieu, encara tenim un temps així-així)
El ferry Tallin-Helsinki dura només tres hores i teníem l’intringulis de si ens deixarien passar o ens voldrien posar en quarentena però ningú ens ha dit res, hem descansat i relaxat.
A Helsinki dormim davant del mar, conduïm per les illes que formen la ciutat, passegem a peu pel casc antic i per les ferreteries, la Ramona ha tingut un petit imprevist i hem de trobar una peça per poder tancar de nou l’armariet que ens fa de rebost.
A Siilinlanhti ens despertem davant un llac i sentim l’autèntica finlandia, mengem bayes silvestres, caminem pel bosc i trobem un salt d’aigua.
Fem carretera, molta carretera, de tant en tant ens trobem algun ren i moltes autocaravanes amb les que ens saludem.
A Rovaniemi passem un gran dia. Coneixem al sr vermell ( el Pare Noel), ens banyem a la platja i provem la sauna finlandesa en família.
Deu n’hi do amb una setmana….però estem a gust, aquest viatge es tracta d’avançar, no tirar enrere i tornar amb un munt d’experiències a la butxaca.
Filed under: Uncategorized |
RODAMONS 
Deixa un comentari