carretera i manta
El que resumeix aquesta setmana són kilòmetres i kilòmetres plens de paisatges increïbles, hem passat per tot, platges, rius, salts d’aigua petits, mitjans i grans, muntanyes, túnels, neu i glaceres i es que Noruega és un país llarguíssim i l’estem fent gairebé de dalt a baix. Vam decidir no travessar Suècia perquè no volíem tenir problemes després i haver de fer quarantena.
Als països nòrdics, el turisme de caravana és molt popular i molt benvingut, hi ha àrees de descans amb lavabos i lloc per llençar el químic i les aigües grises, càmpings per tot arreu i hem començat a veure moltes nacionalitats diferents, principalment alemanys, polacs, finlandesos i inclús hem trobat una parella de catalans, ens ha fet una il·lusió tremenda.
A Kilpisjärvi,encara Finlandia, hem dormit davant d’un llac mirall i ens hem llevat amb uns companys molt cornuts, un grup de cinc rens que ha vingut a veure aigua al costat de la Ramona
Les illes Lofoten ens han enamorat. Els pobles de pescadors, el bar de gel, el museu viking, el mar i l’últim poble Å, on vam estar a punt de quedar-nos-hi i tot doncs el ferry que havíem d’agafar estava ple i vam haver d’esperar tres hores al port que arribés el següent.
A mosjØen vam jugar amb uns escacs al carrer i vam fer unes fotos magnífiques.
A Malvik, a tocar de Trondheim, hem celebrat l’aniversari del Roc, ja té cinc anys. Ha bufat espelmes, ha obert regals i ens hem banyat amb aigua fresqueta.
En ruta hem parat a veure sals d’aigua, a tocar neu, a recollir gerds i a contemplar les vistes de valls i llacs.
Però la que ha patit més aquests dies ha estat la Ramona, li hem donat molta canya. Hem fet ruta plovent, amb sol, per llocs plans i per desnivells molt importants, hem fet illes i ponts i túnels, un de 24,5 km i hem fet un port de muntanya amb uns revolts de por, hem estat a tocar dels glaciars del Jotunheimen National Park i pobreta, crec que algun moment ha patit, sinó ella, el Victor que és qui la condueix.
I clar, per fer tants kilòmetres ens hem ajudat una mica, hem vist pelis, moltes pelis. N’hi ha alguna que gairebé la podríem recitar.
Avui després de moltes hores de conducció ens hem regalat un sopar a Flam, a una cerveseria xul·líssima on per la nostra sorpresa, hi treballa un noi català que ens ha donat un parell de consells de com encarar el dia de demà.
Filed under: Uncategorized |
RODAMONS 
Deixa un comentari