APM?

Doncs bé..ens agrada molt que aneu seguint el blog i com que veiem que molts de vosaltres esteu encuriosits per les mateixes qüestions ens hem decidit a crear una nova pestanya on respondrem a totes les vostres preguntes (totes!!!!)!!!!!! Alguna pregunta mes??? Apa, així doncs, anem per feina, vosaltres pregunteu i nosaltres responem….som-hi!

–          Qui escriu el blog?

Bé, el tema es que l’un escriu la crònica d’un país i l’altre escriu sobre el menjar del mateix pais…si fem més d’una crònica del mateix país, doncs en fem una cada un, i l’altre revisa i escriu el que creu que hi falta….total que al final un li dona la forma i l’altre les pinzellades, i així anem fent.

–          No esteu anant massa ràpid?

Doncs podria ser..tot depèn de l’objectiu del viatge. Quan el vam començar a plantejar teníem clar els països on ens hi volíem passar més temps, i ho anem complint, i que intentaríem fer tot el que poguéssim per via terrestre així que hi ha llocs que son de pas i llocs de visita. A aquestes alçades ja podem dir que l’objectiu serà fer la volta i si contem el temps que hi tenim previst, no et dóna per encantar-te massa. Si la intenció es conèixer profundament un país cal molt més temps.

–          Esteu cansats?

De viatjar per suposat que no!!! Viatjar així com ho fem ara no te res a veure amb anar de vacances, de relax, però tampoc no es el que es podria entendre com una feina on has de donar uns resultats….anant així pel mon el teu dia a dia, a part de visitar, es tracta de fer maletes cada un, dos o tres dies, buscar el mitjà de transport més barat (moltes hores de donar voltes buscant informació, estacions i bitllets, i moltes hores de bus i tren després), un cop arribes a lloc, buscar l’allotjament que reunint les condicions d’higiene mínimes tingui el preu més barat (solem visitar tres o quatre llocs minim abans no decidim), buscar llocs barats on menjar, etc, etc….si, es cansat, però es un cansament agradable (sarna con gusto no pica!) i ens queden moltes coses per veure i tenim molta il·lusió per seguir endavant. Això supera tot el cansament que puguis tenir.

–          De moment quin es el pais que més us ha agradat?

Víctor: A mi em va sorprendre Albània, tot i no tindre massa res especial, però tot i ser Europa es un altre mon. De la resta, tots tenen el seu que, de veritat….no en puc dir cap, bé de fet els haig de dir tots!

Laura: Ostres…és una pregunta dificil! Diria que tots tenen algo que ens ha sorprès però…allà on tornaria amb els ulls tancats sense dubtes és la India!! Tant bon punt vaig estar a l’aeroport ja tenia ganes de tornar-hi.

–          S’ha de ser ric per fer la volta al mon o un viatge llarg?

Evidentment que no! S’ha d’haver estalviat, això si…tenir un bon raconet i sobretot, estar disposat a renunciar a petits luxes que tenim a casa i que moltes vegades ens passen desapercebuts. És important portar un càlcul de diners, saber el que vas gastant, a vegades estalviar un euro de l’habitació vol dir poder atipar-te de valent. Buscar una mica la qualitat preu, fer servir el transport local, intentar anar a restaurants on també veus a gent local, i a cada país adaptar-te una mica als seus costums. Si pretens viure com a casa segur que et surt caríssim. Pel que fa als bitllets d’avió, mirar amb prou temps i si surt alguna oferta agafar-la, no saps mai quan durarà!!

–          Hola! Jo vull saber el motiu de la forma cònica dels barrets del Vietnam…?

Mira, es curiós però tot just ens hem fet aquesta mateixa pregunta aquest mati, i tot veient com plovia, la resposta s’ens ha fet evident a l’instant, obseravnt les dones (perqué es un barret femení) caminant pel carrer sense mullar-se el cap ni les esquenes sota la pluja…a més quant fa sol et garanteix una protecció per tota la cara (als orientals no els agrada gens posar-se morenos). Això i que es un barret d’alló més económic (mig euro aproximadament) ens fa tindre una idea no contrastada del perquè d’aquets barrets. Procurarem obtenir més informació.

– Com us ho feu amb la roba? Trobeu fàcilment tintoreries? En porteu molta? D’hivern, d’estiu i de tot? Perque segur que no porteu a sobre roba per un any, no???

Doncs esperem que sí, sinó arribar de nou a casa en bolinguilles seria molt fort!!!                  ( jajaja…,es que ens ho has posat a ” huevo”). Vam sortir de Barcelona amb roba d’estiu i alguna jaqueta, la intenció era anar buscant el bon temps arreu. Pel cami anem comprant alguna cosa i n’anem abandonant d’altres però la veritat és que ben mirat, es necessita ben poca roba. Unes quantes mudes de roba interior, tres o quatre samarretes, uns pantalons llargs i uns de curts, unes malles per posar a sota si fa fred, una samarreta de màniga llarga, un polar i molta imaginació per combinar-ho tot!!! Pel que fa a la neteja,sovint anem rentant la roba a mà i de tant en tant fem alguna rentadora general.

– Et podries col·legiar?

Home, tot i tenir l’honor de ser requerit a col·legiar-me pel “mismisim” president del Cole de Topos de Catalunya la resposta és obvia: hi ha alguna oferta? 2×1 o regaleu un GPS i us porto algun altre company per col·legiar? Nanos, quant torni ja veurem que fem, de moment si m’haig de col·legiar de quelcom serà al Col·legi de Mochilerus de Catalunya, sens dubte!

– Que tal les sandàlies?

Jajajaja, Ferran, company, gran pregunta….la veritat és que van magnífiques, així que crec que van ser els 40 euros més ben invertits en material de viatge….còmodes, fortes, no fan “pupes”…a més, al ser una mica amples, em puc vestir de guiri total amb mitjons i sandalies, que encara que sigui cutre, es realment còmode.

-Com ho fareu pels raïms?

Bé tot i que ja fem tard per respondre, vam estar a punt de comprar olivetes o fruits secs per fer les campanades, però al final ens en vam descuidar, i vam fer bé, doncs aquí ni dotze campanades ni res, es va fer un compte enrere i simplement vam brindar 12, 24 o 100 cops amb moltíssima gent!

– Teniu oportunitat també de sentir músiques autòctones de cada lloc?

Doncs la veritat es que menys del que voldriem. Fins ara, alla on hem passat si vols escoltar musica local tens dues opcions, anar a un dels shows per turistes (cosa que descartem habitualment, tot i que ho vam fer a Sri lanka i a Pakistan) o coneixer a gent local que l’ escolti o que sapiga on trobar-la. Val a dir que a tot el sud est asiatic i a l’india sona una mena de pop horroros a tota castanya i la musica tradicional queda una mica en segon pla. Pero just fa uns dies ens ho vam demanar tambe nosaltres i de moment, a Australia ja hem estat a un pub fantastic on toquen cada nit en directe!!!!

– Ara que sou al pais del Rugby ,¿anireu a veure algun partit? . i segurament que anireu a buscar els exteriors de la saga del “Lord of the Rings”

Bé, amb molt de retras però contestem….si que voliem anar a veure un partit de rugby, però resulta que no era la temporada, així que ens vam haver de conformar amb visitar el museu del rugby a Palmerston North, un lloc petit però molt xulo….per altra banda, si, ja has vist que hem anat buscant els exteriors del senyor dels anells, fins i tot varem comprar un llibre de les localitzacions (un llibre dolentissim per cert….), però val a dir que si vols veure exteriors, l’únic que et pot recordar encara a la película es Hobbiton, on encara conserven alguns forats hobbit.

– Tant a Austràlia com a Nova Zelanda, què tenen d’europeus, què tenen d’americans del nord i què tenen d’oceania? (Perdoneu si generalitzo!)

Ostres nano!!! Bé, tot i ser dos països que poden o ens sembla que haurien de ser similars, no tenen res a veure….bé, una mica si. A Melbourne, podem dir que ens varem trobar una ciutat fashion, a la Europea, on tot era de disseny i la gent a la ultima moda, però amb grans avingudes i molt de menjar ràpid i sobrepes estil americà. D’aborigens australians ni rastre.

A Nova Zelanda per altra banda, els maoris son a tot arreu, la seva llengua es cooficial i mantenen moltes tradicions, però no l’estil de vida. La veritat es que els maoris semblen integrats a la vida occidental, fins i tot massa, ja que estan realment molt grasos i no sembla que els hi probi molt la dieta del fast food. Això es el que més tenen d’americans: menjar ràpid, i també pobles o ciutats amb grans avingudes i cases baixes, estil lejano oeste…i d’europeu, doncs la majoria de la inmigracio que va anar a fer fortuna era Anglesa, i amb ells van portar els pubs, els edificis d’estil gotic i l’amor pel rugbi i el cricket!

Es curios però veure que van adoptant costums locals, propis: molta gent va descalça, els hi agrada molt anar-hi, per la ciutat o per allí on sigui. Els semàfors, molts d’ells, es creuen en diagonal (com si a l’eixample poguessis creuar en diagonal a part de la forma habitual….) i hi ha bastanta gent amb la cara tatuada (blancs i maoris, grans i joves), a l’estil maori….

– Como lo haceis para saber si un sitio es chungo o no?… os fías de la gente nativa?… (supongo que habra de todo, pero nunca se sabe…)….. algun problema grave que os haya pasado?… tema cuina, habeis comido algo que no sabiais lo que era y encima estaba incomible?

A ver, la verdad es que tenemos bastante precaución, a veces pensamos que demisiada porque seguro que dejandote ir un poco mas conoces costumbres locales a full. En general, en todo el mundo hay mucha mas gente buena que mala, nosotros hemos tenido mucha suerte y nunca nos paso nada grave. Ahora mismo, en Buenos Aires, toda la gente nos alerta de la inseguridad de la noche, hay que tener los ojos más abiertos. En Nueva Zelanda era una tranquilidad absoluta, no hay nada de violencia. Sólo quizas en Auckland ves a gente más perjudicada por el alcohol. En cuanto a la comida, intentamos probar todo lo que se ofrece. En esto Victor me gana de calle con la cabeza de cordero y el escorpion que a mi se me reisitieron pero alguna sopa insipida y gelatinosa si que nos ha tocado engullir con los ojos cerrados y la nariz tapada.