De Kosovo a Macedònia (del nord…)

Ens despertem, i com cada matí, fem torns pel petit bany, anem calentant cafè, i mengem pa amb mantega i melmelades del mercat de Zalek…

Sortim a estirar les cames. Els nens juguen una bona estona en un parc infantil d’aquells dels anys vuitanta….decidim anar tirant cap a la capital, Pristina, no sense abans passar pel monument als Partisans. Un altre gegant de formigó d’aquests que tant ens agrada.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Molt aviat, encara no són les 11, ja estem a Pristina. Aquí, la Jelena ens fa un passeig que ens porta a veure la fantàstica biblioteca nacional, el palau d’esports que és simètric, com també va ser la simetria entre els arquitectes que el van fer, un serbi i un albanès, i el nom original del palau, Boro i Ramiz ( dos herois de la revolució , un serbi i un albanès també).

Davant el palau d’esports està el centre comercial NewBorn, per on passem per arribar fins a l’estàtua de Bill Clinton, tot un heroi al país des de que va donar suport a la intervenció de la OTAN en el conflicte amb Sèrbia, que va portar la independència de Kosovo, però també el bombardeig de Sèrbia, imatges terribles d’avions sobrevolant Belgrad que encara retenim en les nostres ments….

Pasejar per Pristina es una sensació estranya. Estem de ben segur a una de les zones d’Europa més desafavorides econòmicament. Aquí s’ajunta orient amb occident. Els edificis més moderns i les construccions més precàries conviuen porta a porta, i els mercats de carrer estan arreu, com descontrolats. El tràfic és dens, i la moda és com antiga…tot plegat és com si ajuntessis la Barcelona dels anys vuitanta, amb els barris més pintorescs de Londres, ho barregessis una mica amb un poble de Turquia, i de tot plegat, un cop passat per un colador balcànic, sortís aquest lloc tant únic. La gent és viva, la música sona arreu, al igual que el tràfic i el tràfec de gent i cotxes….. i no sembla que mai es pugui estar en silenci aquí. No és una ciutat tranquil.la.

7 7 pristina food

Bé, per acabar l’aventura Kosovar, seiem en un petit bar local, la Taverna Tirona, i la Jelena s’encarrega de demanar unes bones “tapes” típiques de la zona: burek, sarma, kevapi, shope, pershut, sarape….una festa de gustos i sabors.

Sortim, mai millor dit, rodant.  I rodant ràpid, cap al sud. La gent condueix realment com bojos per aquí. Dos i tres cotxes en un sentit en carreteres d’un sol carril per banda. Això ens obliga a fer més d’una maniobra brusca per evitar algun cotxe que ve de front…a més, fa conduir molt tens i molt lent. Tardem molt més del que pensàvem en arribar a la frontera amb Macedònia del Nord, com és diu ara. La tarda ja és bastant avançada quan entrem a la Skopje. Aprofitem per aparcar l’autocaravana més o menys cèntrica i fer que els nens corrin per un parc la mar de xulo, l’Skopje City park, amb un llac brutal, arbres i una zona infantil molt i molt guapa. Dediquem l’estona als nens i a xerrar mentre bevem unes cerveses abans de fer el sopar.

Demà tindrem feina. Hem de fer una ruta per la ciutat, que es la capital mundial del brutalisme arquitectònic. Skopje va ser arrasada degut a un terratrèmol l’any 1963, i clar, es va haver de reconstruir en plena guerra freda i exaltació socialista. L’arquitecte japonès Kenzo Tange va ser l’encarregat de dirigir aquesta reconstrucció i de donar un toc diferent al brutalisme de les altres zones del que va ser Jugoslàvia…però això, serà demà. Avui, dormirem al costat del parc.

Sèrbia i Kosovo

Dia 6 d’abril

Avui emprenem ruta amb la Jelena!! Ahir, després de les cervesetes ens va comentar que li faria gràcia passar uns dies amb nosaltres, i clar, que més volem que una guia local i tant entesa en la matèria!!! Fitxada!!! Mentre l’esperem, posem a punt l’auto. Avui toca buidar aigües grises ( la del wc) i omplir el dipòsit d’aigua. De moment anem bé d’electricitat i de gas. Els nens estan tope excitats, ja han decidit que la Jelena serà “la profe” d’avui.

Sortint de Belgrad ens parem a Avala, un turó amb un monument al soldat desconegut, una gran torre  d’Ugljesa Bogunovic que va ser tombada per l’aviació de l’OTAN el 1999 i posteriorment reconstruïda, seguim endavant cap a  Kosmaj  per admirar un nou spometik que sembla el casc de un transformer.

Ens aturem a dinar a Kragujevac….La Jelena ens mostra el “magnífic” ajuntament de la ciutat, i ens explica una mica la història del lloc…. uff! quina història més tràgica que té aquest lloc: els nazis van assassinar més de 2000 persones l’octubre del 1941, entre ells, molts estudiants, i el memorial ens ho recorda. També passem per davant d’un altre estrambòtic edifici…un museu segons la Jelena.

Els nens, escolten detingudament la tràgica història, però per sort, no ho assimilen i en dos minuts ja estan saltant i brincant. Hi ha molta gent pel carrer, sembla que hi ha alguna celebració o algun esdeveniment que se’ns escapa, per sort avui portem intèrpret. La Jelena s’acosta a un grup de noies que riuen i comparteixen unes pastes d’aquestes tant espectaculars. Quan torna cap a nosaltres ens explica la situació. Resulta que celebren que han guanyat un concurs de cinema. Ara mateix acaben d’anunciar els guanyadors del 23e festival de cinema Serbi i Kragujevac studios va presentar una pel·lícula costumista molt xul.la, on gairebé tot el poble s’hi havia implicat ja sigui amb la producció com en l’esponsorització del projecte com aquell qui diu portant entrepans als actors. Així que tothom estava súper content de l’èxit i acabaven d’anunciar un sopar popular per dissabte a la nit al poliesportiu municipal  i la projecció del  film al cinema.

Després de celebrar-ho amb una bona cervesa i menjar una mica, enfilem camí cap a  Krusevac, l’antiga capital de  la Sèrbia medieval. Aquí hi van tenir residència més d’un rei del país i també va ser el lloc d’un va sortir l’exèrcit que va perdre la famosa batalla de Kosovo l’any 1389 contra els otomans.  De camí, els nens, ajudats una mica per la Jelena han fet uns dibuixos fantàstics dels spometik que anem trobant i dels edificis que veuen. Obviament, d’arquitectura no en saben però ja se’ls fa estrany i curiós, com a nosaltres.

Krusevac és una ciutat molt socialista, tot i que té la part antiga on destaquem l’església dedicada al Tzar Lazar i les restes de la torre la reina Milica, on segons la llegenda els corbs li van portar la notícia de la derrota. A prop podem visitar ràpidament un bestial Spomenik de Bogdan Bogdanovic…quin artista!

Després de tot aquest recorregut, els nens es mereixen un respir i hem trobat el lloc perfecte! Una sala de jocs ambientada en uns dibuixos animats que ells coneixen, “ Lazy town”. No és que siguem uns ultrafans d’aquests llocs però a ells els agraden i amb els dies que portem, tant intensos, una mica d’esbarjo no fa mal a ningú, al contrari.

Quan sortim de la sala, estan esgotats. Fem un sopar a l’auto, tenim provisions i aprofitem per conduir una mica més. Ja amb els nens adormits arribem a Mitrovica, ja hem creuat frontera. Bé, pel serbis encara no, de moment Kosovo no l’han reconegut com a país.

6 14 Kosovo