Eslovenia. Cervesa, llúpol i seguim endavant.

4 d’Abril

Bon diaaaaa!!! Aui hem estat nosaltres que hem hagut de despertar als nens, sembla mentida. Però gairebé les deu i aquí encara dormint. El Victor està ansiós per veure la famosa font de Zalec. Ens hi vol portar de bon matí perquè així hi haurà menys gent i vol aprofitar per xerrar una mica amb l gent del museu i la eco-casa, l’economia d’aquesta ciutat es basa en la producció de llúpol un dels quatre ingredients bàsics de la cervesa.

Sortim cap al centre, tot i que no ens ho pensàvem és un lloc amb encant, amb muralles, una torre i placetes plenes de gent. Avui hi ha mercat setmanal i fa molt bonic. Tot de paredes amb els formatges típics de la zona, la verdura, la fruita i tothom atrafegat amunt i avall. Ens parem davant d’una parada de fruita i els nens comencen a demanar.

 

Mama, podem comprar? Xarrem una mica amb el noi de la parada, sap anglès i anem dient els noms de les fruites amb els nens….apple, Orange, banana, pear…., avui ja tenim la classe d’anglès feta! Al final fem una petita compra i els regala unes maduixes boníssimes. De cop, em giro i ja hem perdut al Victor, com no podia ser diferent. S’ha aturat a una parada de cervesa, xerra amb la noia que la porta, es diu Francka, i en un tres i no res ens diu que ens convida a veure la seva producció familiar. El llúpol és una planta semblant a la marihuana, té efectes sedants i es posa a la cervesa per donar sobretot aroma i amargor. Els nens flipen amb la plantació, és molt gran. Ens explica que la seva família són productors de tota la vida, ella n’és la cinquena generació documentada. Els dissabtes, després del mercat acostumen a dinar plegats avis, tiets i cosins. S’ajunten unes 20 persones i ens convida a ampliar el grup. Com no podia ser diferent, acceptem gratament la invitació.

Mentre el Victor visita les instal·lacions més detingudament, ens escapem amb els nens al parc, juguen amb els gronxadors i el tobogan, interaccionen amb altres nens, encara que no s’entenguin estan junts. L’Emma se’n cansa primer i ve cap a mi. Saltem una mica a la corda i abans que tanquin les parades comprem uns pastissets per postres.

Durant el dinar ens omplen de preguntes, com és normal, tot i que fa poc que hem sortit de Barcelona, ja notem les diferències culturals i això és justament el que veníem a buscar amb aquest viatje. Els Eslovens a part de ser molt acollidors són també molt familiars, almenys aquests. Els avis són el centre de tot i la família per moltes coses que passin és el més important. S’ha de dir que la cervesa també ho és força, a part de beure’n, també la fan servir per cuinar i per fer pastissos. Quan acabem l’àpat, ens proposen una excursió i com que el nostre destí d’avui no és massa lluny, acceptem, això si, ens acomiadem dels que no venen a caminar, partirem directament sense tornar enrere.

Ens porten a la Cova de l’infern “ Jama Pekel” és una cova càrstica màgica, plena d’entrades intrigant que amb un toc d’imaginació ens fa veure imatges fascinants. La cova sencera fa 1159 metres i té dues alçades, una zona navegable i l’altre seca. Els nens es queden meravellats de les imatges i no volen marxar però per avui, ja n’hi ha prou.

Ens acomiadem amb una forta abraçada de la Francka i del seu germà Karel, que ens hi han portat i els desitgem que puguin venir un dia a Barcelona per poder-los tornar aquest gran dia.

Agafem l’auto i avui els nens no volen dormir. A la cova ens han donat unes llibretes per colorejar i fer jocs i estan ben entretinguts.

Reculem una mica cap A Maribor, segons googlemaps és la millor ruta. En una estona, creuem la frontera, que per primer cop, ens fa sortir fora del que oficialment és la Unió Europea.

Passem a prop de Zagreb i continuem per la E70, la música que ens van preparar els amics ens acompanya. Avui un recull de musica portuguesa de tots els estils que ens va preparar la Rita. (Gràcies Guapa!!) cantant i xerrant arribem a Oriovac. Ens aturem davant de l’estació, ja són passades les set de la tarda i l’entorn és tranquil i verd. Trobem un bon aparcament i decidim fer nit allà mateix. Cuinarem una mica, gaudirem del paisatge i demà, ja passarem frontera.