La varietat de plats que es troben a la India és tant gran com el propi país, cada regió té les seves especialitats i principalment diferencien la cuina del nord i del sud. Gran part de la població de la India no menja carn i a tot arreu hi ha restaurants totalment vegetarians.
Si busquem un adjectiu per definir cuina india em penso que hauria de ser PICANT, sí…tot pica. L’arròs pica, el pollastre pica, el te pica, les samoses piquen,etc. És per això que sempre que un turista demana qualsevol cosa per menjar va seguit de la famosa frase: “No spicy please!”i llavors enlloc de servir-ho molt picant ho serveixen només una mica picant, que per nosaltres ja és suficient, clar. Però tot i això el menjar és molt bo! Algunes de les especialitats que més ens han agradat són: palak paneer que és una crema d’espinacs amb un formatge fresc molt tipic del país; chicken tandoori pollastre especiat cuit al forn tandoor; Alu gobi patates i col i flor ; Dum aloo patates amb una salsa de tomaquet i especies; chicken or vegetable biryuani arròs amb verdures o polllastre¸Chana masala cigrons amb salsa de curry; Vegetable pakora¸verdures arrebossades; Samosa una espècie d’empanadilles de patata i verdures que ja havíem tastat al Pakistan; Chicken butter pollastre amb salsa; Masala Dosa una crep gegant farcida de patata i amb un parell de salses diferents i com no, els magnífics plats de peix fresc que vam poder menjar un cop a la platja per pocs dinerons!!!
Però si alguna cosa no se’t pot escapar de la India és el famosissim Chai , el tè amb llet que es pren a tota hora. A les estacions de tren és on és més bo. S’acostuma a servir amb gotets petits, abans fets de fang i ara ja de plàstic i te l’ofereixen cada deu minuts quan fas qualsevol trajecte de tren.
No cal dir que en grans ciutats com New Delhi o Mumbay hi ha restaurants de tot tipus i als llocs més turístics com Goa, la cuina europea i israelita està a totes les cartes i tot i que la intenció era provar molts plats tradicionals, l’excés de picant i la temptació d’uns bons espaguetis a vegades es feia irresistible. A més, en aquest restaurants més europeïtzats, pots degustar batuts i amanides de tota classe de fruites sense arriscar-te a estar un parell de dies amb l’aixeta fluixa.
Quina Sort! M´imagino el Jordi les poques ganes que
tenía de tornar a treballar, segur que s´haques quedat
a seguir el viatge amb vosaltres.
Potser que torni…
Que seguiu tant bé.
Abraçades de tots nosaltres.