KYRGYSTAN

Bé,  no es que haguem trobat massa diferencies entre el menjar Kyrg i l’Usbek. Aquí es continua menjant Lagman, aquesta mena d’espaguetti de l’asia central, amb pisto, també mantis, que son els raviolis, aquí de tamany gegant i plens de carn picada i patata. A un poble de montanya varem tastar una sopa casolana de manti boníssima. Pots tastar la variant del manti fregit que s’anomena samsa. A molts llocs pots trobar una mena de bunyols fregits, el que passa es que tan bon punt veus l’oli on fregeixen el tema decideixes no tastar-ho…també per tot arreu trobes shashlik, el pinxo moruno, fet a la brasa i que amb diferents noms hem anat trobant des de Albània o Bòsnia, ara no recordo. El shashlik es el pinxo de tacos de carn de vedella, però també es pot tastar la variant del kebab, que es el pinxo de carn picada, més barat evidentment. A tots els restaurants i per tot arreu hi ha barbacoes esperant a que algú faci una comanda. Llàstima que no facin costelletes de xai a la brasa…però bé, fins aquí tot es més o menys el mateix que a Uzbekistan. La diferencia a Kyrgystan l’ha marcat el descobriment de la Shorpo, la sopa típica! Uf! Bàsicament es una sopa de verdures (patata, pastanaga i potser quelcom més), herbetes i especies, i un tros de carn de xai més o menys gran segons la teva sort. Es un menjar bo, boníssim, i barat. Es genial degustar una shorpo els dies que fa fred per entrar en calor. Els taxis que uneixen les dues ciutats més grans del pais, i que passen dos ports de montanya de més de tres mil metres, fan parada a mig camí en uns restaurants de carretera on hem degustat les dues millors shorpos. Es una bona forma de descansar abans de reprendre el viatge i aguantar les cinc horetes de cotxe que hi ha per davant.

I si visitem la part mes turistica del pais, el llac Issi Kol trobarem per tot arreu peix sec i fumat. Es un snack tipic de la zona. Hi ha dos tamanys de peix, el petit es el local i el gran es importat de l’atlantic. Te bona pinta, pero mai no vam trobar el moment de tastarho, i aixo que ganes de peix fresc si que en tenim, si!!!

Els mercats d’aquí estan la mar de bé. Hi trobes absolutament de tot, i als supermercats, que n´hi ha, hi pots trobar des de vi francès fins oli d’oliva verge extra. Les carnisseries si bé deixen bastant que desitjar en quant a netedat, si que es veritat que exposen uns trossos ben formosos de carn, de vegades vaques o xais o sencers. Especialment dur es passar davant d’una parada especialitzada en tripes, fetges o caps de bestiar. Veure sis o set caps de vaca exposats, mirant-te, amb el seu corresponent basal de sang a sota i la llengua sencereta penjada a sobre….no podem mostrarvos-en fotos ja que no ens en van deixar fer, llàstima no?

I ja per acabar parlem de les begudes. Aquí tot es pren acompanyat de “Txai”, es a dir té. No es massa bo, més aviat sol ser una mena d’aigua bruta, però es clar, el qui escriu això tampoc sol beure té així que no feu massa cas…un altre beguda típica es l’Ayran, com una mena de llet un pel salada i espessa, a mig punt de iogurt. Es fa estrany al principi però desprès deixa un regust agradable si més no. El fet és que la vam tastar per error pensant que compravem un brick de llet al súper…i es que hem fet bastant súper, ja que per sort hem tingut l’oportunitat de llogar un parell d’apartaments i hem pogut cuinar mongeta i patata, espaguetis amb tomàquet i fins i tot truita de patates i trinxat de la cerdanya! Ummmmm! Ah! També hem anat un parell de dies a sopar al xino, per anar preparant l’estómac pel nostre següent país, i la veritat es que tot el que hi vam tastar estava boníssim, especialment el pollastre agredolç, lluny del que podem tastar a Barcelona.

Apa, salut i bon profit!