LAOS

Pel que hem anat veient a tot el sud est asiàtic, a l’hora de menjar tot s’hi val. El primer mercat que vam veure a Laos va ser just creuar la frontera, a Laksao, i ja vam començar a entendre que de gana no en passaríem si estavem disposats a menjar tota mena d’animals. Com veureu a les fotos, entre les cebes i els tomaquets, també s’exposen rates, esquirols, insectes, granotes,etc. Els mercats semblen gairebé zoologics perquè els animals es venen vius.
De mercats n’hi ha de diürns, com passa a casa i de nocturns, on es venen menjars preparats. Tot en bosses de plàstic, des de l’amanida fins a la sopa, també s’hi troben pinxos de qualsevol cosa,unes voles de carn, de peix, salsitxes de tota mena i fins i tot d’ous sencers.
Pel que fa els plats típics, el que més triomfa és l’arròs enganxós que és com sec i es menja amb les mans fent una bola ( potser explicat no dóna molt bon rotllo però està boníssim)i serveix per acompanyar tots els àpats. A Luang Prabang els turistes en compren per oferir-ne als monjos quan fan la passejada matinal. La carn de búfal macerada i seca que fa una olor molt forta, i les botifarres també són per tot arreu. Un dia se’ns va ocórrer provar una amanida de papaya i va resultar ser tant picant que no ens la vam poder ni acabar. El bistec laosià que el tallen a trossets i una mena de pollastre arrebossat són exquisits.

Bé, a part d’això, el que constitueix la base de la nostra dieta és l’arròs, que un dia ens va semblar casi una paella i els fideus o noudles, que són sempre diferents, amb ou, gambes, pollastres, porc o vedella però gairebé sempre, boníssims.

A Laos també vam tenir la sort de provar el menjar local de primera mà quan vam fer el trekking. En un moment, van parar la taula al mig de la jungla amb fulles de plataner i ens van muntar un menú a base d’arròs enganxós, carbassa, tomàquet i carn que estava deliciós.