ARGENTINA

Com bé sabeu, Argentina és un país de carn i de molt bona carn. I clar, el rei és l’Asado. Hem tingut la sort de fer-ne uns quants i tots casolans. El primer va ser el del Javier, a la terrasseta de casa seva, l’altre en un entorn natural preciós, prop de la capital, al delta del Tigre i complementant la carn aquest cop també van haver-hi verduretes. L’últim i igualment espectacular, el del Dudy a el Bolsón, regat amb molt bon vi i finalitzat amb tangos a ritme del seu bandoneon.

Cal esmentar que fer un Asado és un art. Fer la brasa, coure la carn molt a poc a poc i la manera de tallar la carn d’Argentina fan que tot plegat quedi de meravella.

Moltes vegades a part de la carn també s’hi couen verdures o patates i mollejas, chinchulines,chorizos…nosaltres vam tastar una parrilla de tot això a un restaurant però se la va cruspir tota el Victor.

Bé, a part de la carn, la cuina argentina té molta influència de la cuina espanyola i de la italiana. Les pastes estan a l’ordre del dia des de canelons a sorrentinos passant per raviolis i fideos; Les pizzes, especialment les Muzzarela (només de formatge);Les picadas ( pernil cuit, formatge i altres embotits tallats a daus) per matar el cuquet a mitja tarda; Les empanadas de tota classe i a tota hora i plats més iberics com la llengua son una petita mostra de coses comunes que es poden trobar.

Per fer un mos ràpid no hi ha res com un Choripan amb chimichurri  o els sandwichitos de miga (entrepans de pa de motlle) però si hi ha algo en comú a tot el menjar són les quantitats. Tothom parla de “lomitos”, “milanessitas” (carn arrebossada), “sanguichitos” però el que després arriba a la taula són filets de tres o quatre dits de gruix, carn arrebossada que no cap al plat i entrepans que no tanquen i cal dir que gairebé sempre que demanes d’acompanyament papas fritas o puré solen ser casolans!!!

Quan arriba l’època de fred, el plat típic festiu és el Locro. Com un cocido fet a base de choclo blanco (blat de moro blanc) i zapallo (carbassa) amb chorizo, tripa i tot el que li doni gust  i cap al nord, la Humita, també feta de choclo (blat de moro) que es pot menjar tal qual embolicada amb fulles o com a farciment de les empanades.

Una altra cosa a resaltar de la cuina argentina són els postres. Els gelats, ben italians però totalment integrats; el famós dulce de leche, present a tot arreu des de creps boníssimes com als alfajores de totes les categories i sobretot a la zona sud, el que no podia faltar, la xocolata….molt més dolça del que estem acostumats per aquí.

Ja heu vist que el títol diu menjar i beure i és  que tant important és una cosa com l’altra. Els vins argentins, especialment els de la regió de Mendoza són molt bons i podem dir que no massa cars. Nosaltres no és que en sapiguem gaire de vins però tots els que hem provat de la varietat Malbec ens han encantat. A prop de Mendoza vam anar fer una visitilla a un parell de bodegues, i les altres llissons, com el fet d’escalfar una mica l’ampolla un cop destapada perquè s’airegi, ens les van donar bons amics.

A part del vins, una altra beguda característica és el mate, i si ets argentí, bien amargo. S’esmorça, es pren després de dinar, a mitja tarda, a l’autobús… i sempre és una bona excusa per ajuntar-se amb uns amics. “Ir a tomar un matecito” és molt més que beure, és xerrar, compartir. Per exemple, tal i com ens van explicar, quan es fa alguna reunió,és tant important el qui pren nota com el que ceba el mate.

Igual que els postres són destacats, les begudes de festa també i la beguda “digestiva” per antonomàcia és el Fernet, el fernet amb cola i ha de ser cocacola, perque si és una altra beguda de cola ja no és el mateix.

Així que acabem l’escrit amb un fernet amb cola i un bon crep de dulce de leche.