Com us podeu imaginar, el menjar d’aquets dos països d’oceania és d’influència totalment britànica, així doncs hem de dir que costa trobar quelcom típic per comentar, si bé per altra banda hem de dir que a Austràlia, gràcies a l’Amir, en Dion i els seus col.legues vam menjar molt i molt bé, i que a Nova Zelanda, el fet de viatjar amb la Rosi, la super furgo super equipada, va fer que ens alimentessim de supermercats i cuina casolana…
Si quelcom caracteritza el menjar dels dos països són sense dubte les racions: són ENORMES. Qualsevols cosa que demanis et semblarà barata tant bon punt et portin el plat a taula…pagar deu euros per una hamburguesa és una animalada, fins el moment en que aterra aquell plat amb una hamburguesa XL, amb patates XL i amanida XL….una bogeria.
Bé, anem per parts. A Australia recordem amb molt de carinyo les Pies, pastissos de pasta tipus empanada, i amb tota mena de rellenos, carn, vegetals, estofats….especialment recordo la Pie de Carn Estofada en Cervessa Guiness que vam gaudir en un petit bar del barri de St. Kilda de Melbourne….però és clar que si cal destacar quelcom dels menjars a Melbourne és la grandissima barbacoa que en David i la seva xicota ens van preparar a casa seva…aquells bistecs eren tant tendres i d’un tamany tant exagerat que no podem ni descriurel’s….només podriem dir que farien honor a qualsevol xuleton de la millor taula del nord de la península….va ser increïble, i més quant feia tant de temps que no gaudiem d’una carn tant i tant bona!
Com a dada curiosa, fer saber que els Australians adoren l’allioli, tot i que no tenen ni idea (creiem) que és una salsa ben típica de la nostra terra catalana….En qualsevol lloc on puguis fer algun “dipping” (una tapa australiana: qualsevol cosa, noralment patates fregides o torrades, amb una salsa on anar sucant) trobaràs allioli, escrit així tal qual en català.
A Nova Zelanda, més de lo mismo: pies i menjars ràpids….com ja hem dit, vam tirar molt de supermercat, però bé, alguna cosa vam probar…recordem la pie de Possum, una mena de rata de bosc gegant que estant intentant extingir del país doncs no és nativa i fa molt de mal.Es pot degustar en una petita taberna de carretera de la costa oest de l’illa sud, a prop de no res, com tot a la illa sud….també val la pena gaudir del Whitebite, una mena de xanguet que és dona molt per aquesta zona i que es menja o bé fregidet o, com nosaltres vam fer, en truita…molt bo, realment.
Aquí les racions també són gegants, fins i tot dels sanwitxos, i els que sembla que pateixen més les consequències d’això són els propis maoris o els habitants vinguts d’altres illes del pacífic. I diem pateixen perquè la inmensa majoria té molt de sobrepès…de fet, gairebé es fa difícil trobar un maori sense sobrepès, de veritat….
I res, poca cosa més des la cuina de l’altra banda del món….si hi aneu amb calers segur que podreu degustar molt bons vins del Yarra Valley de Melbourne i un bon bistec de cangur, algun dia ho farem nosaltres també….per cert, la visita pel Yarra Valley i la degustació dels seus vins en totes les bodegas que hi ha al llarg de la vall val molt la pena…els nostres amics ens hi van portar, i va ser del millor que vam fer a Australia….
Comentar per últim que tot just aterrar a Australia vam tenir la sort de gaudir d’un sopar de divendres jueu (preparant el sabbath) i va ser d’allò més divertit, trobar-nos amb tota la familia de l’Amir i gaudir d’una celebració tant tradicional i desconeguda per nosaltres…especial menció al brownie de xocolata que va preparar un dels nebots de l’Amir….ummmmm!
RODAMONS 
Deixa un comentari