TURQUIA

Bé, crec que en Àrab, Kebab vol dir menjar, i Doner Kebab, bon menjar. Doncs a Turquia si vols menjar bo i barat, la millor opció es un Doner Kebab, efectivament. N’hi ha parades per tot arreu, de pollastre, xai o de vedella. Si es Doner, te’l serveixen amb pa normal, si vols mes relleno i menys pa, llavors has de demanar el Durum, que es carn i amanida enrotllades en una mena de tortita mexicana…de fet, tot això es mes o menys el que ja podem tastar des de fa anys a Barcelona, així que no descobrim res de nou. Ara, aquí als restaurants de menjar local, el noranta per cent dels plats son Kebabs o similars, però servits en plat, es a dir, el Kebab passa a ser un pinxo de carn fet a la bressa. El més especial d’aquets pinxos es potser el Patlican Tava, que es un pinxo que alterna la carn i l’albergínia, tot fet a la brasa i servit amb arròs, amanida i patates…boníssim. Un altre Kebab especial, que tastareu a qualsevol paradeta a la bora del Pont de Galata a Istambul es el de peix. Tot el pont es ple de pescadors, i serveixen el peix net i fet a la brasa en forma d’entrepà, amb amanida i llimona. Boníssim.

Per altra banda pots tastar el Kofte, que es una mena de carn molt especiada, que es serveix crua en forma de durum o fregida com si fos una croqueta. Es realment forta de sabor, i potser pels estomacs delicats un pel forta, sobretot crua.

 

Per altra banda, pels amants de la cuina italiana, també a Turquia podran provar algunes adaptacions culinàries. Son tradicionals aquí els Manti, uns raviolis petits de sabor un pel fort, però realment bons si son frescos. Es poden tastar al restaurant o comprar al mercat. I el plat estrella pels que vulguin atipar-se i pagar realment poquet, es el Pide, o turkish pizza, que evidentment no es res mes que els ingredient de qualsevol pizza paro sobre una massa un pel diferent, com de pasta follada potser, encara que tampoc…jeje.

Ah! Si esteu al restaurant, pels entrants haureu de tastar el Mezes, que son tota mena d’amanides o salses, depèn com t’ho miris (son vegetals tallats petits i mesclats amb iogurt o salsa de tomàquet picant) que es mengen tot sucant-l’hi pa de pita.

Això es el tradicional. Però evidentment els turks mengen molt i variat. A la costa sud i a Egidir, a la bora del llac, vam poder tastar el peix fresc a la brasa per un preu realment barat. L’orada a la brasa era especialment bona. Fins i tot a Antalya pots anar al mercat local, comprar el peix que més ràbia et faci i portar-lo als restaurants pròxims per que te’l cuinin. Sembla una bona opció, no?

Però si el que voleu es menjar bo, calent i barat, podeu parar-vos a qualsevol dels petits restaurants del barri de Taksim a Istambul. Aquí hi trobareu tot de buffets amb plates al bany maria plenes d’estofats esperant a ser devorats….no deixeu de tastar un platillo de fesols (Fetyuli) o de cigrons i un bon plat d’arròs pel mòdic preu d’euro i mig….tot un luxe! La sopa de llenties com entrant està divina també…

I per postres? Carai! Als mercats i pel carrer trobareu tota mena de dolços. I quant diem dolços vol dir això: DOLÇOS. Tenen com una mena de gominoles de sucre amb sabors que son tant empallegoses que només amb el tros que et donen a tastar tens fet el matí…potser es millor deixar-se temptar amb una mena de torrons de fruits secs (festucs principalment) i xarop de fruita o llet que estan realment deliciosos i no son tant tant summament dolços com els anteriors. A part hi ha tot el sortit de pastetes àrabs amb mel i festucs tradicionals d’aquets països, ideals per acompanyar el çay, es a dir el té que a tot hora pots prendre a qualsevol racó del país.

Bé, i tot i segur que ens descuidem de comentar-vos quelcom, ja que quinze dies a Turquia han donat per molt, també es veritat que hem fet bastant picnic amb en Jacob i la Lidia, fins i tot una barbacoa genial amb els focs naturals de Ximaera, on vam rostir pollastre i salsitxes amb el foc que sortia directament de terra!!! O la magnífica “tortilla de patatas” que vam cuinar a Istambul amb una parella de germans bascos la mar de simpàtics, en Mario i en Mikel.

I això es tot de moment, Víctor i Laura, rodamóns, Tashkent, Uzbekistan….Des de aquí, una abraçada a tots!