Aprofitant un dilluns festiu hem volgut fer una mica d’excursió per sortir de la rutina de la ciutat. Aquest cop hem escollit Altafulla, per ser un lloc de platja però també amb camins per poder estirar una mica les cames.
Investigant una mica per la xarxa veiem que es pot fer un turonet, ben a prop, Sant Simplici així que ja tenim la ruta feta.
Arribem una mica més tard del que esperàvem, sens han enganxat una mica el llençols però com que el dia tampoc acompanya massa decidim que aribarem on poguem i si no fem cim no passa res.
Just baixar el cotxe, comencen a caure tres tristes gotetes, amb cap més intenció que desanimar, però nosaltres ni cas, seguim endevant. Recorrem el passeig de “les botigues del Mar”, un encantador carrer amb casetes baixes a primera linia de costa, molt agradable. Ja prenem nota d’un parell de llocs on poder culminar el dia amb una bona paella i seguim endavant direcció Tarragona. Creuem tota la platja fins al castell de Tamarit. Una construcció arran de costa, la part més antiga és la torre de guaita que data del s XI i la resta es va anar fent poc a poc a tongades fins al s.XIX que es va acabar l’emmurallat exterior. Actualment s’hi celebren banquets de noces i altres actes socials i val a dir que el lloc és fascinant. No s’hi pot accedir, com és natural, però des de fora ja es veu que és un lloc molt especial. Seguim avançant i trobem una caleta arraserada, amb una roca just davant a la qual no podem deixar de pujar-hi. Des de dalt el castell encara és més esplendorós i es pot veure més cap a l’interior el propi castell d’Altafulla i el de Ferran. Se’ns dubte, era un molt bon punt de vigilància.
Recorrem la costa una mica més, entre vegetació per camins estrets, saltant roques i passant pescadors que esperen tenir un dia afortunat. Les onades trenquen contra el penya-segat i el so ens fa sentir únics, com si ningú més estigués per la zona, però de cop, un grup de gent ve en sentit oposat i ens torna a la realitat. Mirem enlaire,cap a l’interior i es veu una urbanització molt a la vora. Déu ni do el mal que hem anat fent a la costa catalana durant aquests últims anys, per sort, queda força amagada però si dirigim la vista cap a la costa de nou, veiem una casa immensa, amb una vidriera a tot el frontal de cara al mar. Segur que és fantàstic esmorzar veient les onades i els vaixells a l’horitzó.
Al fons, Tarragona, el port, les grues i edificis. Decidim girar cua, el camí es va fent estret i l’estómac comença a anunciar l’hora de dinar.
Quan tornem a passar per la cala, no men puc estar. Sort que he estat previsora i a la motxil.la hi duc un biquini. No m’ho penso dues vegades i en menys d’un minut ja sóc a dins l’aigua. No està freda, les onades van incrementant fins que una de grossa em passa per sobre mullant-me els cabells. Ara ja em puc capbuçar. Que bé, el primer bany de l’estiu en un lloc tant especial. Això és vida!
Tal i com teniem previst, tornem al carrer de les botigues del mar i ens premiem amb un arròs negre molt aconseguit i un cop tips, pugem al poble d’Altafulla a fer una ullada.
El casc antic és preciós, el castell, l’església, els carrerons empedrats i les cases amb portes grosses de fusta ens transporten al s XVIII, quan es van construir moltes de les cases que anem passant.
Ens aturem a un bar a fer un cafetó per rependre el camí de tornada i casualitats de la vida, trobo una coneguda de la facultat. Qué petit que n’és el món!
Una petita caravana abans d’agafar l’autopista ens enderrereix una mica la tornada però no prou com per deixar-nos un mal record d’aquest primer dia d’estiu.
RODAMONS 
Deixa un comentari