Escapada als peus del Canigó

Com que els de casa ja ens conèixen, per l’ aniversari de la Laureta ens van regalar un cap de setmana a una casa rural al sud de França, concretament a Vernet-les-bains. I clar, ens va faltar temps per aprofitar-l’ho.
Per situar-nos una mica, Vernet-les-bains està al sud de França, a la comarca del Conflent, una regió també coneguda com la Catalunya nord, on el català i les banderes quatribarrades hi són força presents i val a dir que durant el cap de setmana vam trobar gent que d’una manera o una altra volien fer saber que mantenen la llengua i la identitat del poble català tot i pertanyer a l’estat francès.
Tots el pobles de la zona tenen un encant especial per la ubicació elevada, els emmurallats i castells que els acompanyen i els carrerons estrets que fan que puguis retrocedir en el temps amb un clucar d’ulls.
Concretament a Vernet-les-bains també hi ha un balneari termal, com el nom fa intuir, però nosaltres vam estimar-nos més recórrer la contrada i gaudir del bon temps que passar-nos el dia en remull. Així que vam començar el cap de setmana amb un bon esmorçar i direcció a San Martin du Canigó, un monestir que queda al capdamunt d’un turó, on només s’arriba caminant ( una bona excursioneta deprop d’una hora) o amb jeep 4×4.

Actualment el monestir el porten la Comunitat de Benaurances dedicats practicament a la contemplació i s’ha convertit en un lloc d’acollida per als qui volen viure un recés espiritual. Per explicar una mica d’història del monestir us diré que es va construir en dues tongades una el 1009 i l’altre el 1015, el va fer construir el comte Guifré II de Cerdanya, que hi va ser enterrat juntament amb la seva esposa però les seves restes van ser traslladades i només en queda l’excavació a la pedra que va fer ell mateix. Que l’any 1483 un fort terratrèmol va destruir bona part del monestir i més endavant els cinc ancians monjos que hi quedavem van marxar, així que el monestir quedà abandonat i va ser saquejat repartint per la comarca bona part del patrimoni. Va ser ja entrat el segle XX que va començar la recopilació dels diferents elements dispersos arreu i la seva restauració. A les 11 a.m fan una visita guiada i entre altres coses s’explica alguna curiositat com la llegenda de St Marti, del qual es que era un soldat de l’exèrcit romà que un dia es va trobar un captaire mort de fred i com que no tenia res més a oferir-li, li donà la meitat de la seva capa ja que l’altre meitat pertanyia a l’exèrcit . Aquest captaire va resultar ser Jesucrist i en mostra de l’agrïment el feu sant.
Val a dir que el monestir és una construcció impressionant, tant per l’emplaçament com pel treball d’ornamentació dels capitells i d’arquitectura, sobretot pensant en la època que va ser fet. Un lloc místic que mereix una visita.

Un altre lloc que no et pots perdre si estàs per la zona és Villafranche-de-Conflent, un poble tot enmurallat amb un castell al capdamunt que es comunica amb el poble per un munt d’escales i que dóna una idea molt real de com debia ser la vida a l’edat mitjana. A Villafranche hi ha moltes botigues, restaurantets i fins i tot una exposició permanent de bolets però el més curiós és que hi ha gent que hi viu. És veritat que el poble nou està a les afores de la muralla però impressiona veure roba estesa i pensar que encara hi queda gent i que no és només un poble museu. Aquí sí que gairebé tot té un aire català, tant i que els menus dels restaurants són plens d’especialitats catalanes.

Passejar de poble a poble ens fa gaudir de la sencillesa de les cases, dels nuclis urbans apilats, de les flors als balcons i de les impossibles ubicacions que fan encantadors tots els municipis d’aquesta regió. Per citar-ne uns pocs, podem dir que Eus el vam batejar com el “poble de les pujades”, Molitg-les-bains té un balneari preciós que almenys ara està molt integrat a l’entorn i que encara pots trobar un safareig públic que a jutjar per la roba estesa que tenia a la vora, ens va fer deduir que encara es fa servir.

Per acabar la visita, un altre monestir, el de Sant Miquel de Cuixart, una de les meravelles del romànic dels Pirineus amb un claustre de marbre rosa, una església espectacular i una cripta amb un pilar central que posa la pell de gallina. Resumint una mica la història d’aquest monastir, direm que fundat cap al segle X com a nova ubicació de l’abadia d’Eixalada té el seu màxim esplendor al voltant del s XII i l’activitat monàstica fins arribada la revolució francesa, el 1829 s’esfondrà el campanar nord i cap a principis del sXX un estadounidenc en comprà gran part que actualment es troba al Cloisters Museum de Nova York. Les obres de restauració van ser portades a terme per l’exiliat Puig i Cadafalch i el 1965 va ser els benedictinc de l’abadia de Montserrat qui va substituir els cisterencs que hi havien estat reallotjats.
Com a curiositat citarem a Jacint Verdaguer que fou un enamorat del Canigó i fa referència al campanar de st Miquel de Cuixart en un dels sues famosos poemes “Los dos campanars”.

On menjar:
– La iniciativa de bistrot de pays la porten a terme una bona colla de cafès i restaurants de les comarques del sud de França i entre altres coses, consisteix en oferir productes autòctons, tots els dies de l’any i promocionar que hi hagi almenys un negoci d’alimentació obert a tots els pobles, per petits que siguin. En destaquem Des Goûts et les Couleurs al poble d’Eus
– A Le Cortal de Vernet.les-bains trobareu plats francesos i parrillades amb una molt bona relació qualitat-preu.
– Le gran cafe de la paix per un menjar ràpid a Vernet-les-bains
On Dormir:
– A tota la zona hi ha càmpings amb diferents comoditats però si voleu un lloc més especial, Villa Delphina una casa senyorial adaptada com a Bed&breakfast que posa la cirereta a un cap de setmana relaxant.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: