ALBANIA I MONTENEGRO

Bé, molt bé! Menjar tant a Montenegro com a Albania ha estat bo i barat. A Montenegro, pel poc temps que hi varem estar i per la zona i l’època (la costa a l’estiu!), tan sols un dia varem trobar el lloc ideal on poder degustar quelcom tradicional del lloc. Curiosament va ser a Kotor, la població més concorreguda pel turisme que no tan sols busca platja. Allí, fora de la ciutat emmurallada, fora del Kotor turístic ens varem deixar caure a un petit restaurant de “menús” locals. Allí, per molt poc preu i rodejats per les fotos dels jugadors que havien format part de la plantilla del Kotor F.C. durant els últims 60 anys varem provar el Sarma (fulles de parra, creiem, omplertes de carn picada i amb suquet…. http://en.wikipedia.org/wiki/Sarma_(food) ), i el Cevapcici, una mena de salsitxes acompanyades de ceba que ja havíem tastat a Bòsnia. El lloc, el fet que tot fos cuinat per la dona que portava el bar (era un lloc realment casolà, l’únic bar entre l’estació d’autobusos i l’entrada a la ciutat emmurallada, per si algú s’hi arriba), el preu i lo bo que estava tot plegat, ens va fer oblidar totes les penúries del dia anterior a Budva, el Lloret Montenegrí.

A part del que varem menjar, al mercat de Kotor varem poder degustar uns formatges artesanals ( i conservats de forma tradicionals per assecar-los, enfonsats en llavors), formatge fres molt fort, gairebé agri podríem dir, i un formatge sec, molt semblant al Parmegiano Regiano, però evidentment sense arribar al seu nivell….el peix i la verdura, el de tot arreu de moment, res diferent al de casa (aquí també hi ha Orada de piscifactoria!!!)

A Albània, ens va sorprendre gratament tot plegat, i per descomptat el menjar! Hi ha molta “tradició” musulmana, així que rosteixen molts corders, sencers, oberts, pelats, empalats, i a la brasa (Mish Quinji). Quan diem sencers, volem dir això, des de el nas fins a l’ungla. Això ens va permetre provar el tradicional Koka Quinji, que no es altre cosa que el cap del corder fet a la brasa, i servit partit per la meitat. Allí t’hi trobes les galtes (poc a carn…) la llengua, la papada i fins i tot el cervell…tot plegat son un conjunt de diferents textures i sabors, més o menys bons, però que no deixen de ser diferents….l’únic problema potser que no hi ha massa xixa, es a dir, que per molt que escuris els ossos, potser et quedes amb gana. Per evitar això us recomanem que prengueu una Janie, una magnífica sopa de carn, corder, espessa, contundent i molt bona….inclou un bon tros de carn de corder, guisat i tou a l’interior…es un menjar típic del país en general, un menjar de treballadors, barat i que omple i dona força, plat únic segurament en els dinars locals.

Aquí el menjar té, per altra banda molta influència italiana, i fruit d’això varem poder provar el pa amb tomàquet local, que en lloc d’aixafa’t sobre el pa torrat era talladet i barrejat amb all i repartit per sobre la torrada.

Només dir que abans de cada àpat o a qualsevol altre hora, no deixeu de provar el Raki, la beguda del país, un aiguardent fort i de diferents productes segons la zona que visiteu. Es fort però molt bo…tipo orujo.

Per acabar, només dir que incloem un parell de fotos de l’esmorzar i de la barbacoa que hi havia al hostel Backpackers de Berat on ens hi varem passar tres nits. No es tradicional, però es que tampoc es normal trobar un lloc tant acollidor, barat i on t’hi sentis tant a gust dins d’un país tant diferent!