XINA

Feia dies que desitjàvem passar la frontera i provar especialitats culinàries xineses, ja en teníem prou de Shorpo, lagman, shashliks i tot el que tenia a veure amb la cuina centre asiàtica, però la gran decepció va venir quan vam arribar a Kashgar. No té massa a veure amb la xina que ens imaginem tots plegat, aquí la ètnia majoritària son Uigurs i també hi ha molt Tadjiks, segueixen fent la mateixa cuina que els seus veïns Kirguis o Uzbeks, van vestits iguals i fins i tot porten la mateixa hora enlloc de la de Beijin, cosa que complica força el dia a dia. El tema és que el govern xinès cada vegada porta més població de l’est cap aquí, bàsicament estan colonitzant el seu propi país.

Els poc restaurants xinos que hem trobat ens han encantat! Res a veure amb el que trobem per Barcelona, aquí tots els plats tenen gustos diferents!! Hem tastat un autèntic porc agredolç, vedella amb salsa d’all, sopa de verdures amb ou i carn, i l’últim dia vam fer un autèntic menjar xinès amb els companys canadencs. En una taula d’aquestes giratòries, vam demanar un munt de plats diferents i els vam compartir. Pel que sembla, a la Xina si t’acabes tot el que hi ha al plat,vol dir que tens més gana i te’n serveixen un segon, així que si no voleu rebre un altre plat del mateix, val més deixar-ne una mica.

El que ens va sorprendre molt va ser la gran quantitat de productes diferents que tenen als supermercats, si mireu la foto del prestatge de noudles us en fareu una idea. El menjar preparat que només hi has d’afegir una mica d’aigua calenta és una molt bon recurs pels soparets a l’ hostal!!!