WELLCOME TO UZBEKISTAN

24 agost 12:30 a.m. : Arribem a l’aeroport d’Istambul, després de dues hores de viatge, hem hagut de passar pel consulat de Kirgiristan a recollir els visats.

Més de mitja hora esperant davant del panell d’informació per saber on s’han d’embarcar les maletes. El noi de la finestreta ens diu: “I AM SORRY BUT, YOU CANNOT FLY!!!” “QUÈEEEEEEEEEEEEE???? (la nostra immediata resposta).  Al veure la nostra sorpresa i indignació diu que farà una trucada abans de donar-nos una resposta definitiva. Fa la trucada. Nosaltres fllipant. Diu que el nostre visat comença l’endemà i no ens pot deixar agafar el vol. COM????? És cert que el visat comença el dia 25 però el vol va de Istambul a Riga i de Riga a Tashken arribant el 25 d’agost a les 01:35. Intentem explicar-li però no ho vol entendre, s’excusa dient que són normes de la companyia i ens envia a l’oficina d’Air Baltic on una senyoreta mooooooooooolt estúpida ens diu que no hi pot fer res. Demanem que almenys ens deixi anar fins a Riga i així no perdem tot el bitllet i des d’allí podem intentar discutir-ho amb algú una mica més obert de ment. La resposta: “YOU CANNOT GO TO RIGA BECAUSE YOU DON’T HAVE THE VISA TO RIGA” QUEEEEEEEE???? La indignació es multiplica, aquesta imbècil no s’ha dignat a mirar ni d’on som, o potser no té ni idea de que és la unió europea i que no necessitem visats per anar a Riga. Demanem que truqui a Riga i que ho pregunti a algú més competent i es nega en rodó. (segons ella el telèfon de l’empresa no es pot fer servir per aquestes coses). Finalment ho deixem estar i tornem a la finestreta de Check-in per almenys volar cap a Riga. Ens fan els bitllets però no ens volen fer el transfer de les maletes cap a Tashken. Només tenim mitja hora per fer el transfer i es pràcticament impossible baixar de l’avio, recollir maletes, explicar tot el tinglado i que ens deixin embarcar en tant poc temps però ho hem de provar, no tenim una altra sortida. Agafem el vol a les 15:05, amb una mica de retard per fer-ho més emocionant. Tornem a explicar el problema a la tripulació i ens diuen que no hi poden fer res. Demanem de posar-nos a primera fila per sortir el mes aviat possible i la resposta es que hi ha més gent que també tenen transfers a fer. A les 17:55 p.m., convençuts que perdem el vol i que passarem els propers tres dies a Riga ( el proper avio no surt fins els 27 d’agost) baixem de l’avió el més de pressa que podem. Realment és un aeroport molt petit i hi ha temps suficient per fer un transfer habitual però, el nostre equipatge espera ser recollit i això si que comporta una mica més de temps. Anem al taulell d’embarcament, expliquem que no tenim fet el transfer però que hem d’anar cap a Tashken, no hi posen CAP IMPEDIMENT , ens fan allà mateix la nova targeta d’embarcament i ens fan córrer cap a l’autobús que hi ha just davant, és el que ens ha de portar a l’avió i ja fa estona que espera. Preguntem per l’equipatge i ens diuen que està arreglat, insistim que a Istambul no ens han deixat enviar-lo directament a Tashken, llavors la hostessa canvia totalment la seva expressió i uns ulls de sorpresa em miren fixament. “WHY’?????’’ No ho sé, li responc. Intenta canviar-ho a l’ordinador i em diu que hem de recollir les maletes a Riga però que ara no tenim temps. Pregunto què hem de fer i ens diu que un cop a Tashken anem a l’oficina de “lost and founds” i posem una reclamació, que ens enviaran les maletes amb el proper vol. QUEEEE???? Ens fan pujar a l’autobús, veiem com una camioneta porta les nostres bosses en sentit contrari però no podem baixar, estem enmig de la pista d’aterratge. El vol surt amb retard i hi ha moltes turbulències. 01:45 arribem a Tashkent, sabent que les nostres maletes s’han quedat a Riga i preparats (o no) per afrontar un nou país.

Sense maletes

No som els únics que no tenen l’equipatge, 4 o 5 passatgers també s’han quedat sense maletes. Anem tots junts cap a la oficina de “lost and founds” (el que vindria a ser els objectes perduts) i ens fan omplir tot de paperassa. No entenem pràcticament res del que ens diuen i ells tampoc a nosaltres. Trobem una noia que ve d’Estocolm i que tampoc no té la maleta, va amb un guia uzbek, per ella la paperassa serà més fàcil, ella ens intenta ajudar però quan demanem al seu guia que ens ajudi es nega en rodó. L’home de la oficina d’objectes perduts és molt amable, no parla anglès però ens acabem entenent. Ens truca a l’hotel per demanar habitació i ens diu que ens podem quedar allà per no haver de pagar aquella nit. Són ja les 4:00 am. Sortim un moment a fora, fa hores que no hem menjat res, però no tenim gana. Canviem diners, comprem una aigua i tornem a la oficina. Passem unes hores allà. Mig dormint mig desperts, a les 7:00 l’home ens diu que marxem. Agafem un taxi cap a l’estació, és un cotxe molt petit. El conductor fa un pont per engegar-lo i se li cala passats 200m. Torna a engegar, no dona massa confiança però l’estació està nomes a un parell de quilòmentres. Ens diu que l’hotel on anem no és massa bo, ja ho sabem però pel que hem llegit és sencill i bé de preu. Ens deixa davant de l’estació, hi ha una pila d’homes oferint canvi de diners, taxi, hotel…un d’ells es posa a parlar amb nosaltres. Parla una mica d’anglès i sembla bon home. Ens acompanya a l’hotel. La recepcionista, com una sargent russa ens diu que fins que no s’aixequi la gent no sap si tindrà lloc, que els turistes dormen fins ben be les 9 o les 10. Fem temps a l’estació, intentem donar una volta però comença a ploure fort i no tenim gaire roba de recanvi. Ens resguardem en un pedrisc i un policia ens ve a dir que no podem estar-hi, tornem cap a l’estació. Allà faig una altra dormida fins ben be les 9:00, tornem a l’hotel i demanem directament per  un apartament, ens porten cap a l’altre costat de l’edifici i ens diuen que cap problema. Una habitació gran, amb bany i prou neta. Descansem una mica i tornem a sortir, necessitem menjar quelcom. Engolim un parell de kebabs al restaurant de la cantonada i ens disposem a veure la ciutat, abans però demanem a la senyora de la recepció, que és molt amable i sembla que ens ha agafat apreci, si ens pot trucar a l’aeroport per tenir mes informació de les maletes. Ens confirma el que sabiem, que el proper vol és  d’aquí dos dies però diu que no ens poden assegurar que les maletes arribin. Ens passem el dia caminant, Tashken és una ciutat enorme, les avingudes son gegants, els edificis monumentals, sembla que no hi hagi ningú pel carrer i per veure si hi ha una botiga o un restaurant o algo t’hi has de trobar davant. Busquem un lloc per conectar-nos a internet, escrivim mails a totes les adreces que trobem d’Air Baltic i de l’aeroport de Riga, necessitem saber del cert que les nostres maletes estan localitzades i no donant voltes en una cinta transportadora. Intentem trucar però no hi ha manera de trobar a ningú que parli anglès. Finalment, anem a un hotel a treure diners (dins els hotels hi ha caixers automàtics que et donen $, després els has de canviar al banc o al carrer per sums uzbeks) i demanem per fer una trucada, el recepcionista ens farà d’interpret. Deu minuts de trucada a preu d’or per donar-nos una mica de tranquil.litat, finalment hem trobat a algú que parlés angles i ens ha dit que estava tot correcte, que el 27 d’agost sortia un vol cap a Tashken amb les nostres maletes.

Sortim d’allà pràcticament plorant, no sé si de l’emoció o del cansament o de tot plegat.  Anem a sopar i  cap a les 23:00 ens posem al llit…. no ens tornem a despertar fins les 14:30, després d’un dia tant llarg ho necessitavem. Poc a poc anem agafant el ritme, visitem Tashken amb tranquilitat i esperem ansiosos el moment de recollir l’equipatge.

La nit del 27 al 28 d’agost a les 01:00 sona el despertador, ens dirigim a l’aeroport, demanem un taxi, amb 10 minuts som allà, entrem a la oficina de “lost and founds”, com si fos casa nostra, (fa dos dies hi vam estar passant la nit) els nervis estan a flor de pell, no hi ha l’home que ens havia atès, una parella jove passen l’estona jugant a l’ordinador, ens fan seure i esperar, el vol arriba a les 01:35, se sent alguna cosa per l’altaveu i ens avisen de que ja podem anar cap a la sala de recollida d’equipatge. Allà ens trobem amb altres passatgers del nostre vol que també esperen. Aproximadament a les 02:00 comencen a sortir maletes per la cinta. N’hi ha un munt, moltes  més que la gent que surt de l’avió, l’espera es fa eterna, s’encallen maletes a la cinta, s’acumulen i cauen a terra Finalment, veiem aparèixer les nostres i un esclat d’alegria ens fa saltar de l’emoció. 03:00, arribem de nou a l’hotel, la senyora de recepció (una de nova) ens mira estranyada, dormim tres horetes, a les 07:00 hem d’agafar el tren cap a Samarkanda!!!!!

Comença per fi l’aventura asiàtica.

 

PD: Dos consells

 

1-     Si feu un vol estrany, arriveu a l’aeroport ben aviat per tenir temps de discutir amb els possibles incompetents.

2-     Si heu d’embarcar l’equipatge, prepareu sempre una bossa de má amb l’imprescindible (dues mudes, aparells electrics i cables, kit de higiene, guia del lloc de desti…) per tal de portarho amb vosaltres i tenirho si no arriben les maletes.

3-     Si teniu un visat per un pais, sapigueu que el visat comença el dia que sigui a les 00:01 am. El personal de terra pot ser subcontractat i incompetent i poden fins i tot negar evidencies com l’hora d’inici d’un visat per tal d’estalviarse problemes (i per tant, crearte problemes a tu).

4-     Si us intenten negar l’embarcament per algun motiu estrany, o perque no tenen ni idea de res i no volen correr riscos, NO US MOGUEU DEL CHECK IN per molta cua que es formi i exigiu que us donin per escrit la NO AUTORITZACIO per volar. Si no haureu de canviar el bitllet i us el faran pagar perque sereu vosaltres qui haureu perdut el vol.

5-     Arreu del mon hi ha bona gent, i molta. Intenteu trobarlos i arreglar amb ells el que algun altre imbecil hagi fet malament.

Anuncis

5 Respostes

  1. Fodes!! quina moguda!! el proper cop no apureu tant el visat neng!! si arribeu a les 12 no l’agafeu per les 12:01… je je
    També he llegit el dia de pesca i la veritat és que no t’has deixat d’explicar res excepte la meravellosa sortida del sol mentre feiem rumb al bellmig del llac i com n’eren de bons aquells cigarrets llargs i en dejuni…
    Xavala i xaval ontinuecu gaudint del viatje valtrus que podeu… naltrus ja estem començant la vida normal, avui és el primer dia que parem des que vam arribar d’Istambul doncs ahir van marxar els collegues irlandesos (imagina’t quina semaneta de cervessa i turisme barceloní)
    Una abraçada molt forta mafrends!!!
    Salut i alegria!!
    Sempre Jacob!

  2. Eiiiiii laureta!!!
    Pot ser que avui sigui el teu aniversari????
    Felicitaaaaaaattttssss!!
    Petonets als 2 rodamons i gracies per deixar nos compartir las vostres aventures. Es genial!!!

  3. bueno, bueno, bueno….dies d’emocions fortes…però amb la dormida que us vau fotre després ja deveu estar recuperats!! venga, que l’aventura continua…un petonassssooo des de Mallorca!

  4. joder!!!!!!!

    això és millor que un màster en relacions i diplomacia internacional!!!!

    Sou uns cracks!!!

    Salut

  5. Ei nois! Soc la Mireia d’avui a Sonrisas… Sento haver-vos perdut al tren avui pero estava tan ple… 4 consellets sobre el Sud: Aneu primer a Goa, el millor per mi Arambol i busqueu una cabana alla (es diuen Huts) Si creieu que teniu temps de sobre baixeu a Gokarna en tren i d’alla a Hampi en bus, sino aneu directament a Hampi. A Gokarna si hi aneu us recomano anar directes a Om beach i buscar qualsevol budget excepte Namaste Cafe que es el primer. Ganesh cafe es una bona opcio. Si voleu una platja xula es la seguent, es diu Half moon beach i hi podeu anar caminar per un caminet. A Hampi el millor es creuar el riu i buscar la Shanti Guest House, es mooolt tranquil. La pega es que la barca que creua el riu passa fins les 17:30h o les 18h. Pero alla, a partir de que es fa de nit no hi ha res. Aleshores, la connexio a Chennai mes facil es a traves de Bangalore. Podrieu preguntar a l’estacio de tren mes propera com van els trens, pero vigileu perque alla si que us poden timar. Si no un refieu, l’estacio de tren mes propera esta a Hospet que s’hi pot anar amb rickshaw. Vigileu molt amb els autodrivers!!!

    Una abracada i que disfruteu del viatge, ha estat un plaer coneixer-vos. Quan arribi a casa en llegire el blog amb mes calma.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: