Tercera setmana tour 2020: Polònia

Per fi un país que ens dura una setmana gairebé sencera, i és que Polonia és gran i molt més modern del que ens pensàvem. De moment és el lloc on hem trobat més turisme. El paisatge varia molt. A l’entrada des d’Eslovakia, els Tatras, les muntanyes més altes de la zona, després hem passat una zona de fruiters i conreus i l’acabem amb els parcs naturals de boscos antiquíssims i una zona de llacs en general és un país força pla i per això la bicicleta està molt més present del que ens podríem haver imaginat.

Ja sigui perquè no ens ha fet massa bon temps o perquè no parlem polonès, el fet és que no hem connectat massa de bon principi, ens donava la sensació que anàvem a contrapeu. Ens ha sorprès un gran xàfec a Krakow, se’ns ha espatllat el mòbil,  després de passar una bona calor al matí, quan hem volgut banyar-nos, no trobàvem on i fins i tot ens han posat una multa per excés de velocitat per no reduir a 50 en una travessia urbana. En fi, hem estat uns dies gafets però hem remuntat. S’ha arreclat el mòbil, ha sortit el sol i ens hem banyat.

El que ens ha impressionat molt són les esglésies, n’hi ha per tot arreu, sempre molt grans o amb formes prou especials perquè no se’t passin per alt i per les poques que hem visitat per dins, estan molt decorades. Es podria fer un tour d’esglésies icòniques pel país. El diumenge, vam veure gent fent cua fora de l’església i tot, sembla increïble.

 Les ciutats, acostumen a tenir un centre antic amb una plaça central per visitar i després es van engrandint amb urbanitzacions, a vegades més d’estil soviètic, amb grans blocs de pisos i a vegades més americà amb cases unifamiliars, grans i jardins molt ben cuidats.

El que si que hem notat és que va ser un país molt castigat durant la segona guerra mundial, tant per la gran quantitat de jueus que van ser aniquilats però també després amb l’ocupació soviètica que va sotmetre el país a un règim molt sever i tot això es respira a cada lloc on vas.

Perguntant a un amic polonès ens va dir que no ens podríem perdre dues coses: les mines de sal de Wieliczka i krakow així que, ho teníem fàcil.

Primera parada, Wieliczka. Unes altres mines de sal però completament diferents a les de Halsttat. Aquí hi ha escultures i capelles o més ben dit esglésies de sal amb les seves escultures, les seves làmpades i galeries espectaculars. Vam baixar a peu tantes escales que l’endemà ens sentíem els bessons, i tot i estar caminant per les mines gairebé dues hores, només en vam veure un 1% del total de l’excavació.

A krakow vam visitar el castell per fora, la gran plaça central, els carrers del voltant i  el museu dels jueus de Galicia, i és que Galicia és el nom de la regió que actualment ocupa Polònia, que a través de fotografies explica tant la vida i els costums jueus com l’horror de l’holocaust. També vam passar per Nova Huta, una ciutat dormitori de Krakow feta per allotjar els treballadors de les fàbriques d’acer i que seguia el típic patró de les ciutats comunistes amb una plaça central de la qual en sortien blocs d’edificis, mirat des de dalt té forma d’estrella.

 A les afores de Lublin on només va parar perquè esperàvem trobar-hi un parc aquàtic,  es pot visitar un antic camp de concentració amb un gran monument brutalista a la porta.

A Sandomierz ens hem emportat una agradable sorpresa en trobar una petita ciutat molt cuidada on feien uns gofres i uns pastissos boníssims.

Per fi vam poder-nos banyar a unes piscines municipals amb un tobogan de tub xulíssim.

A Bialowiezka, el parc Natural on es poden avistar Bisons europeus i el bosc més antic d’Europa ens hem pogut acostar fins la frontera amb Bielorusia i hem fet un tour de quatre hores que semblava una classe magistral de botànica. Pobres nens van aguantar com uns campions mentre a sobre se’ns menjaven els mosquits. L’endemà com a recompensa hem anat a la reserva de bisonts i després a fer unes compres per celebrar l’aniversari de l’Emma que serà d’aquí molt poc.

Pel que fa el menjar, que sabeu que ens agrada molt. Hem encertat força. Hem tastat els pierogi , uns raviolis de formatge. El kotlet, llom arrebossat i uns guisats de porc i de cérvol molt bons. Però es una cuina molt d’hivern i força repetitiva. Les sopes són boníssimes i els gelats de màquina tipus sandy són gegants. El que hem gaudit més, sens dubte, els gerds!!!

Mmmmm……

El video resum de la setmana polonesa:

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

%d bloggers like this: