Balkans tour Estiu 2023

La primera destinació la va marcar un Spomenik, no podia ser d’una altra manera. De camí vam parar-ne a un parell més a Velec i a Prilep però el més icònic el vam trobar a Krushevo, just al centre del país, al capdamunt de la muntanya una petita ciutat que va ser una capital de país durant tant sols deu dies. És un lloc preciós, amb cases d’estil Otomà d’un parell de pisos amb el de dalt més gran que el primer i teulades de totxo vermell, un paradís pels amants del parapent i l’ala delta. Justament quan hi vam arribar feien una competició mundial d’ala delta (Krushevo 2023 – 14 de Agosto | Daniel Vélez Bravo (wordpress.com)) i va ser aquí on vam trobar els primers viatgers que parlaven espanyol, concretament uns canaris, de Lanzarote, que viatjaven amb autocaravana pel campionat.

добар пут и видимо се следећи пут

Tercera setmana tour 2020: Polònia

Per fi un país que ens dura una setmana gairebé sencera, i és que Polonia és gran i molt més modern del que ens pensàvem. De moment és el lloc on hem trobat més turisme. El paisatge varia molt. A l’entrada des d’Eslovakia, els Tatras, les muntanyes més altes de la zona, després hem passat una zona de fruiters i conreus i l’acabem amb els parcs naturals de boscos antiquíssims i una zona de llacs en general és un país força pla i per això la bicicleta està molt més present del que ens podríem haver imaginat.

Ja sigui perquè no ens ha fet massa bon temps o perquè no parlem polonès, el fet és que no hem connectat massa de bon principi, ens donava la sensació que anàvem a contrapeu. Ens ha sorprès un gran xàfec a Krakow, se’ns ha espatllat el mòbil,  després de passar una bona calor al matí, quan hem volgut banyar-nos, no trobàvem on i fins i tot ens han posat una multa per excés de velocitat per no reduir a 50 en una travessia urbana. En fi, hem estat uns dies gafets però hem remuntat. S’ha arreclat el mòbil, ha sortit el sol i ens hem banyat.

El que ens ha impressionat molt són les esglésies, n’hi ha per tot arreu, sempre molt grans o amb formes prou especials perquè no se’t passin per alt i per les poques que hem visitat per dins, estan molt decorades. Es podria fer un tour d’esglésies icòniques pel país. El diumenge, vam veure gent fent cua fora de l’església i tot, sembla increïble.

 Les ciutats, acostumen a tenir un centre antic amb una plaça central per visitar i després es van engrandint amb urbanitzacions, a vegades més d’estil soviètic, amb grans blocs de pisos i a vegades més americà amb cases unifamiliars, grans i jardins molt ben cuidats.

El que si que hem notat és que va ser un país molt castigat durant la segona guerra mundial, tant per la gran quantitat de jueus que van ser aniquilats però també després amb l’ocupació soviètica que va sotmetre el país a un règim molt sever i tot això es respira a cada lloc on vas.

Perguntant a un amic polonès ens va dir que no ens podríem perdre dues coses: les mines de sal de Wieliczka i krakow així que, ho teníem fàcil.

Primera parada, Wieliczka. Unes altres mines de sal però completament diferents a les de Halsttat. Aquí hi ha escultures i capelles o més ben dit esglésies de sal amb les seves escultures, les seves làmpades i galeries espectaculars. Vam baixar a peu tantes escales que l’endemà ens sentíem els bessons, i tot i estar caminant per les mines gairebé dues hores, només en vam veure un 1% del total de l’excavació.

A krakow vam visitar el castell per fora, la gran plaça central, els carrers del voltant i  el museu dels jueus de Galicia, i és que Galicia és el nom de la regió que actualment ocupa Polònia, que a través de fotografies explica tant la vida i els costums jueus com l’horror de l’holocaust. També vam passar per Nova Huta, una ciutat dormitori de Krakow feta per allotjar els treballadors de les fàbriques d’acer i que seguia el típic patró de les ciutats comunistes amb una plaça central de la qual en sortien blocs d’edificis, mirat des de dalt té forma d’estrella.

 A les afores de Lublin on només va parar perquè esperàvem trobar-hi un parc aquàtic,  es pot visitar un antic camp de concentració amb un gran monument brutalista a la porta.

A Sandomierz ens hem emportat una agradable sorpresa en trobar una petita ciutat molt cuidada on feien uns gofres i uns pastissos boníssims.

Per fi vam poder-nos banyar a unes piscines municipals amb un tobogan de tub xulíssim.

A Bialowiezka, el parc Natural on es poden avistar Bisons europeus i el bosc més antic d’Europa ens hem pogut acostar fins la frontera amb Bielorusia i hem fet un tour de quatre hores que semblava una classe magistral de botànica. Pobres nens van aguantar com uns campions mentre a sobre se’ns menjaven els mosquits. L’endemà com a recompensa hem anat a la reserva de bisonts i després a fer unes compres per celebrar l’aniversari de l’Emma que serà d’aquí molt poc.

Pel que fa el menjar, que sabeu que ens agrada molt. Hem encertat força. Hem tastat els pierogi , uns raviolis de formatge. El kotlet, llom arrebossat i uns guisats de porc i de cérvol molt bons. Però es una cuina molt d’hivern i força repetitiva. Les sopes són boníssimes i els gelats de màquina tipus sandy són gegants. El que hem gaudit més, sens dubte, els gerds!!!

Mmmmm……

El video resum de la setmana polonesa:

Rodamons tour 2020. Primera etapa.

Una setmana dona per molt, hem fet gairebé 2000 km i hem passat per cinc països, ja veieu, anem a tota màquina!

Aquesta setmana estem aprenent a anar amb autocaravana, que té els seus secrets, no us penseu!

De moment, ja hem reparat la bomba de l’aigua un parell de vegades, hem canviat un fusible, s’ha trencat una peça que ajuda a tancar la nevera i hem fet un petit copet al darrera. Què us sembla? Complert no?

El tema subministraments sembla que el portem prou bé, pel que fa a l’electricitat ,cap problema, perquè amb el que arribem a córrer es carrega tot; del tema gas, sembla que va tirant, estem a l’espera que s’acabi la primera bombona per fer un càlcul aproximat de com anirà la cosa; i si parlem de l’aigua, ui l’aigua, cada país té les seves maneres, per Suïssa, cap problema, trobaves aigua per tot arreu, lavabos públic, fonts…en canvi a Àustria hem parat a un càmping perquè no trobem punts d’aigua enlloc i tots els lavabos que trobem són pagant. En fi, que ens haurem d’adaptar i estar a l’aguait per no quedar-nos sense.

 Pel que fa a les aigües grises i les del wc químic, també n’hem fet de tots colors. Un dia se’ns van obrir les aigües grises en plena marxa i de cop vam veure un rierol que sortia de la caravana en una baixada i el primer dia de buidar el wc, estava tant ple que va sortir una mica per fora i per netejar-ho va ser un drama.

A part dels temes pràctics, hem pogut veure moltes coses i ens ho hem passat molt bé.

A França, ens hem banyat en una platja d’aigües cristal·lines gairebé sols.

A Suissa, hem quedat amb amics a Lausane i a Berna, hem visitat Gruyere, hem passat per Interlaken. A Luzerna hem passejat pel seu famós pont de fusta, pel passeig vora el llac i hem gaudit d’un espectacle de circ al carrer, fantàstic.

A Liechestein hem vist el palau del princep , a l’Emma li ha picat una abella i hem jugat al futbolí.

Liechtenstein

A Àustria, ens hem perdut per la carretera, literalment, hem fet una excursioneta fins a un salt d’aigua, hem vist llames, hem menjat pretzel i salsitxes. A Innsbruck ens vam trobar unes catalanes als jardins imperials i un austríac que parlava andalús. A Hall in Tirol hem dormit vora el camp de futbol abans de visitar un poble molt pintoresc i hem al·lucinat amb el llac de Halstatt.

Però si alguna cosa hem fet durant aquests dies és gaudir de tots els parcs que trobem, conduir força i menjar gelats!!!

Ah, per cert, l’autocaravana ja té nom, es diu Ramona i de moment, tret de petits detalls que el Victor va solucionant, es porta molt bé!!!!! Clar que, la portem a llocs molt xulos o és ella que ens porta a nosaltres???

Us deixem un vídeo de la primera setmana!….i com veieu, tenim instagram @rodamonfamily , on procurarem anar publicant una foto cada dia…

Fins aviat!!!

Despertem del somni…i viatgem

Bé família, al final, despertem del somni i deixem de viatjar virtualment pel món….i ho fem, per sort, per començar a viatjar de debó.

Evidentment, el projecte d’arribar a centre àsia amb la caravana, s’ha esfumat amb aquesta pandèmia, però tot i que no poguem visitar la majoria d’exrepúbliques soviètiques tal i com tenim planejat, si que intentarem, si més no, arribar fins al bàltic en família amb la nostra caravana, a veure que passa.

Sortida, dia 2 de Juliol de 2020
Sortida al matí del 2 de Juliol de 2020, tots quatre i la Ramona, la nostra autocaravana.

Ara sí, us ho explicarem de debó….amb poca informació potser mentre duri el viatge (viatjar amb nens et deixa poc temps per a res que no sigui estar tot el dia per ells), però esperem amb fotos i videos de moment, i amb més info i detalls quan tornem a casa.

Seguim endavant! Sempre!